Una política de contrasenyes actualitzada exigeix longitud en lloc de complexitat: mínim 15 caràcters quan la contrasenya és l’únic factor, admetre’n almenys 64, cap regla de composició obligatòria, cap caducitat periòdica —només canvi forçat si hi ha indicis de compromís— i filtratge contra llistes de contrasenyes ja filtrades. Ho diu la revisió 4 de NIST SP 800-63B, publicada el 2025. I per sobre de tot això: doble factor.
Les tres regles que cal esborrar de la teva política
La majoria de les polítiques que circulen hereten recomanacions de principis dels 2000 que l’evidència posterior va desmuntar. Aquestes tres són les que fan més mal, i totes tres estan ara expressament desaconsellades a NIST SP 800-63B-4:
La guia és taxativa: els verificadors no hauran de exigir canvis periòdics, i només han de forçar el canvi quan hi hagi indicis de compromís. El motiu no és criptogràfic, és de comportament: qui es veu obligat a canviar-la cada pocs mesos produeix variacions previsibles de l’anterior —el mes, l’any, un número al final—, l’apunta, o reutilitza el mateix patró a tot arreu. El balanç net empitjora la seguretat.
Els verificadors no imposaran regles de composició. L’únic que aconsegueixen és forçar transformacions previsibles —majúscula al principi, un «1» i una exclamació al final— que afegeixen molt poca entropia real i molta fricció. Una frase llarga de paraules corrents és més forta i més fàcil de recordar que «P4ssw0rd!» i compleix qualsevol regla raonable.
Res de «el nom de la teva primera mascota»: la guia prohibeix expressament que el verificador faci servir autenticació basada en coneixement. Les respostes solen ser dades públiques, es repeteixen entre serveis i s’endevinen a les xarxes socials. Tampoc no es permet desar una pista de contrasenya accessible sense haver-se autenticat.
Si el teu directori corporatiu encara aplica caducitat obligatòria, treure-la és una de les poques decisions de seguretat que millora alhora la protecció i la vida de la gent. Això sí: treure-la sense posar filtratge contra filtracions i doble factor seria canviar una mala pràctica per un forat.
El que sí que demana la guia de referència el 2026
NIST va publicar la revisió 4 de SP 800-63B el juliol de 2025. És la referència tècnica que gairebé tothom acaba citant quan cal concretar el «com» que les normes europees deixen obert. Això és l’essencial per redactar una política, amb la força amb què ho diu cada punt:
| Requisit | Què diu | Força |
|---|---|---|
| Longitud mínima | 15 caràcters si la contrasenya és l’únic factor; 8 si forma part d’un esquema multifactor | Obligatori |
| Longitud màxima | Admetre almenys 64 caràcters | Recomanat |
| Regles de composició | No imposar-les | Prohibit imposar-les |
| Caducitat periòdica | No exigir-la; forçar el canvi només davant indicis de compromís | Prohibit exigir-la |
| Filtratge | Comparar la contrasenya triada amb una llista de claus comunes, previsibles o compromeses | Obligatori |
| Caràcters admesos | Tots els ASCII imprimibles, l’espai i Unicode | Recomanat |
| Enganxar i mostrar | Permetre enganxar des del porta-retalls i oferir veure la contrasenya escrita | Recomanat |
| Pistes i preguntes | Ni pistes accessibles sense autenticar ni autenticació basada en coneixement | Prohibit |
| Emmagatzematge | Salat i hash amb un esquema adequat; sal d’almenys 32 bits | Obligatori |
Dos detalls se solen passar per alt i tots dos són importants. El primer: permetre enganxar no és una concessió a la comoditat, és el que fa possible fer servir un gestor de contrasenyes; els formularis que bloquegen l’enganxada empenyen directament a inventar claus memoritzables i febles. El segon: el filtratge contra llistes de filtracions substitueix amb avantatge les regles de complexitat, perquè no bloqueja contrasenyes bones, bloqueja exactament les que un atacant provaria primer. I es pot fer sense enviar la contrasenya completa enlloc, fent servir cerca per prefix del hash.
I a Europa: què t’obliga de veritat
La normativa europea no fixa longituds ni terminis. Fixa resultats, i deixa que triïs les mesures tècniques. Això és el que et demanaran que demostris:
Mesures tècniques i organitzatives apropiades al risc, amb menció expressa del xifratge i de la capacitat de garantir la confidencialitat de manera permanent. Una política d’autenticació documentada i aplicada és part de la resposta; sense ella, l’avaluació de risc queda per tancar.
«Informació d’autenticació»: cobreix com es genera, s’assigna, es distribueix, s’utilitza i es revoca. Compte amb la part de la distribució, que és la que més se suspèn: lliurar la credencial per un canal segur i no transmetre-la en clar. Ho desenvolupem a per què no s’han d’enviar contrasenyes per correu.
Per a qui treballa amb el sector públic, exigeix gestionar els mecanismes d’autenticació durant tot el seu cicle de vida i deixar traçabilitat dels accessos, amb exigències que pugen amb la categoria del sistema. Dokuflex està certificat en categoria MITJANA; el gestor documental ENS ho detalla.
Inclou expressament l’autenticació multifactor o contínua, les polítiques de criptografia i les comunicacions segures entre les mesures de gestió de riscos exigibles a les entitats afectades. És, de totes les citades, la que més directament t’empeny al doble factor. Ho desenvolupem a a què obliga NIS2 la teva empresa.
Resum pràctic: Europa et diu què has d’aconseguir, NIST et dona un com defensable. Citar SP 800-63B-4 a la teva política és la manera més ràpida de justificar per què has tret la caducitat periòdica quan algú ho qüestioni en una auditoria.
El que importa més que la política: les contrasenyes no es trenquen, es roben
Convé no perdre la perspectiva. Gairebé cap atac real comença per algú provant combinacions fins a endevinar una clau de 12 caràcters. Comença per un correu de phishing, per un programa que roba el que hi ha desat al navegador o per una credencial reutilitzada que ja era en una filtració d’un altre servei. Contra això, la longitud no fa res.
El Verizon DBIR de 2026 situa l’abús de credencials en el 39 % de totes les bretxes en algun punt de la cadena de l’atac —la tècnica més estesa de l’informe—, tot i que com a vector d’entrada inicial ha caigut al 13 % des del 22 % de l’any anterior, superada per l’explotació de vulnerabilitats (31 %). Dit d’una altra manera: les credencials continuen sent el combustible de l’atac encara que ja no siguin sempre el pany per on s’entra.
D’aquí surt l’ordre de prioritats que té sentit defensar davant la direcció:
- Doble factor resistent al phishing en tot el que dona a internet: VPN, correu, administració de sistemes, accés remot.
- Filtratge contra llistes de contrasenyes filtrades en l’alta i en el canvi.
- Longitud mínima i gestor de contrasenyes corporatiu perquè aquesta longitud sigui assumible.
- Un canal segur de lliurament de credencials, que és per on s’escapa el que la política no mira.
- Treure regles obsoletes: caducitat, composició, preguntes de seguretat.
I l’objectiu de fons, on es pugui: que no hi hagi contrasenya. Les passkeys eliminen el secret compartit i, amb ell, el phishing de credencials; el SSO amb doble factor redueix de desenes a una les contrasenyes que cada persona ha de gestionar.
El punt cec: com es lliura una credencial
Gairebé totes les polítiques de contrasenyes descriuen amb detall com ha de ser la contrasenya i ni una línia sobre com es lliura. I és justament aquí on es perd tot el que s’ha guanyat: el tècnic que necessita la clau de l’FTP aquesta tarda, el client que necessita el PIN del certificat, la persona que entra demà i necessita els seus accessos del primer dia.
Escrita en un correu o en un xat, aquesta credencial queda copiada de manera indefinida a la bústia del destinatari, al seu mòbil, als historials i a les còpies de seguretat, sense caducitat i sense saber qui l’ha vista. És exactament el que el control A.5.17 demana evitar, i és la part de la política que gairebé ningú redacta.
La manera correcta és un secret d’un sol ús: el contingut viatja xifrat, es mostra una vegada i s’esborra de la base de dades, amb caducitat encara que ningú l’obri, verificació del destinatari mitjançant codi o frase de pas, avís de lectura i registre del lliurament. Ho expliquem sencer a enviar contrasenyes per correu: per què continua passant i com deixar de fer-ho.
Plantilla: la teva política de contrasenyes en una pàgina
Deu clàusules que pots copiar, ajustar a la teva organització i aprovar. Una política que no cap en una pàgina no la llegeix ningú, i una política que ningú no llegeix no es compleix.
- Longitud. Mínim 15 caràcters quan la contrasenya és l’únic factor; mínim 12 quan va acompanyada d’un segon factor. El sistema n’admet almenys 64 i accepta espais i caràcters accentuats.
- Sense regles de composició. No s’exigeixen majúscules, números ni símbols. Es recomana una frase llarga de diverses paraules.
- Sense caducitat periòdica. La contrasenya es canvia quan hi ha indicis de compromís, quan apareix en una filtració coneguda o a petició de la persona usuària.
- Filtratge obligatori. En l’alta i en cada canvi es comprova contra una llista de contrasenyes comunes i filtrades, i es rebutja si hi apareix.
- Doble factor. Obligatori en tots els serveis exposats a internet i en tots els comptes amb privilegis d’administració. Preferentment resistent al phishing.
- Gestor de contrasenyes. Corporatiu, obligatori per a les credencials compartides d’equip. Prohibit desar credencials de feina en fulls de càlcul, documents o notes del mòbil.
- Res de reutilitzar. Cap contrasenya de feina no pot coincidir amb una de personal ni repetir-se entre serveis corporatius.
- Lliurament. Les credencials es lliuren sempre per un canal d’un sol ús amb caducitat i registre. Queda prohibit escriure-les en correus, xats, tiquets o documents compartits.
- Comptes privilegiats i de servei. Credencials úniques, nominatives quan sigui possible, custodiades al gestor, rotades quan cessa la persona o el proveïdor i revisades cada sis mesos.
- Baixes i incidents. Quan cessa una persona o un proveïdor se’n revoquen els accessos el mateix dia i es roten les credencials compartides a les quals tingués accés. Tot intent fallit repetit i tot bloqueig queden registrats i es revisen.
Si tens un sistema de gestió ISO 27001, les clàusules 1 a 7 responen al control A.5.17 pel costat de la generació i l’ús, la 8 pel costat de la distribució —que és la que se sol oblidar— i la 9 i la 10 enllacen amb la gestió d’altes i baixes i amb el registre d’esdeveniments.
Preguntes freqüents
Cal obligar a canviar la contrasenya cada 90 dies? +
No, i des de la revisió 4 de NIST SP 800-63B està expressament desaconsellat: els verificadors «no hauran de» exigir canvis periòdics i només han de forçar el canvi quan hi hagi indicis que la credencial està compromesa. El motiu és de comportament: quan s’obliga a canviar-la cada pocs mesos, la gent produeix variacions previsibles de l’anterior, les apunta o reutilitza el mateix patró a tot arreu. El resultat net és pitjor que deixar en pau una contrasenya llarga i única i vigilar si apareix en una filtració.
Quina és la longitud mínima recomanada el 2026? +
NIST SP 800-63B-4 exigeix un mínim de 15 caràcters quan la contrasenya és l’únic factor d’autenticació, i permet baixar a 8 quan forma part d’un esquema multifactor. A més recomana admetre almenys 64 caràcters, acceptar tots els caràcters ASCII imprimibles, l’espai i Unicode, i permetre enganxar des del porta-retalls perquè els gestors de contrasenyes funcionin.
Continuen servint les regles de complexitat amb majúscules, números i símbols? +
No. NIST SP 800-63B-4 diu expressament que els verificadors no imposaran regles de composició d’aquest tipus. Obliguen a transformacions previsibles (una majúscula al principi, un número i una exclamació al final) que gairebé no afegeixen entropia real i empitjoren molt la usabilitat. El que sí que cal fer és comprovar la contrasenya triada contra una llista de contrasenyes comunes, previsibles o ja compromeses i rebutjar-la si hi apareix.
Què és el filtratge contra llistes de contrasenyes compromeses? +
És comparar la contrasenya que l’usuari vol posar amb un llistat de claus conegudes per aparèixer en filtracions públiques, en diccionaris o entre les més utilitzades, i rebutjar-la si hi coincideix. Substitueix les regles de complexitat amb un avantatge clar: no bloqueja contrasenyes bones, bloqueja exactament les que un atacant provaria primer. NIST ho exigeix, i la comprovació es pot fer sense enviar la contrasenya completa fent servir cerca per prefix de hash.
Les preguntes de seguretat encara valen per recuperar el compte? +
No. NIST SP 800-63B-4 prohibeix expressament que el verificador demani autenticació basada en coneixement, del tipus «el nom de la teva primera mascota». Les respostes solen ser dades públiques o fàcils d’esbrinar a les xarxes socials, i a més es comparteixen entre serveis. També prohibeix les pistes de contrasenya accessibles sense autenticar-se.
Què exigeix la normativa europea sobre contrasenyes? +
La normativa europea no fixa longituds. L’article 32 del RGPD exigeix mesures tècniques apropiades al risc, el control A.5.17 d’ISO/IEC 27001:2022 regula la gestió i la distribució de la informació d’autenticació, l’Esquema Nacional de Seguretat exigeix gestionar els mecanismes d’autenticació durant tot el seu cicle de vida i deixar traçabilitat, i la Directiva NIS2 inclou l’autenticació multifactor i les polítiques de criptografia entre les mesures de gestió de riscos. Les guies tècniques concretes, com NIST SP 800-63B, són la referència habitual per omplir el «com».
Què importa més, la política de contrasenyes o el doble factor? +
El doble factor, amb diferència. Una contrasenya robada per phishing o per un infostealer és igual de robada encara que tingués 20 caràcters. Per això la prioritat raonable és: primer autenticació multifactor resistent al phishing en tot el que s’exposa a internet, després filtratge contra llistes de contrasenyes compromeses, després longitud, i finalment deixar de fer les coses que ja no es recomanen. On es pugui, l’objectiu és treure la contrasenya del mig amb passkeys i SSO.
Com es lliura una contrasenya sense trencar la política? +
No escrivint-la al canal pel qual s’envia. El correcte és un enllaç d’un sol ús: el contingut viatja xifrat, es mostra una vegada i s’esborra, amb caducitat, verificació del destinatari i registre del lliurament. Escriure-la en un correu o un xat deixa còpies permanents en bústies, mòbils i còpies de seguretat, que és justament el que el control A.5.17 d’ISO 27001 demana evitar.
Fonts
- NIST SP 800-63B-4, Digital Identity Guidelines: Authentication and Authenticator Management (versió final, juliol de 2025): apartat 3.1.1, requisits de longitud, composició, caducitat, filtratge, caràcters admesos, pistes i emmagatzematge.
- Reglament (UE) 2016/679 (RGPD): article 32, seguretat del tractament.
- ISO/IEC 27001:2022: control A.5.17, informació d’autenticació.
- Reial decret 311/2022, Esquema Nacional de Seguretat: mecanismes d’autenticació i traçabilitat.
- Directiva (UE) 2022/2555 (NIS2): article 21, inclosa l’autenticació multifactor.
- Verizon Data Breach Investigations Report 2026: l’abús de credencials apareix en el 39 % de les bretxes en algun punt de la cadena; com a vector d’entrada inicial cau al 13 % des del 22 % de l’any anterior, superat per l’explotació de vulnerabilitats (31 %).
La clàusula que gairebé ningú escriu és la que més s’incompleix
Reserva 20 minuts i revisem junts la part de lliurament de credencials de la teva política: com es reparteixen avui, què deixa rastre i com muntar el canal d’un sol ús amb registre i certificat. Sense compromís.