Compartir contrasenyes de manera segura comença per no escriure-les mai al correu: envies una contrasenya, una clau d’API o un número de compte amb un secret d’un sol ús, un enllaç que s’autodestrueix en llegir-lo i que el destinatari obre al navegador sense compte ni instal·lació. Amb avís de lectura, amb codi de verificació si cal i amb un certificat signat que prova què es va compartir, qui ho va obrir i quan va desaparèixer.
Queda la prova del que va passar. La dada, no.
No és un error de la gent: el correu mai no va ser un lloc on guardar claus, però és l’únic que hi havia a mà.
La contrasenya que vas enviar fa dos anys continua a la safata d’aquella persona, al seu mòbil, a l’històric del xat i a la còpia de seguretat del servidor de correu. En text pla i sense caducitat.
Un reenviament, una captura al grup de WhatsApp, un portàtil que se’n va a casa. Ningú no t’avisa i no tens manera de saber quantes persones tenen avui aquesta clau.
Les claus compartides per correu no tenen propietari ni data. Quan algú marxa de l’empresa o canvia el proveïdor, ningú no sap quines credencials caldria canviar.
El dia de l’auditoria només tens un correu enviat. Ni qui el va llegir, ni quan, ni si la clau continua viva. I un servei públic gratuït, com a molt, et deixa una captura de pantalla.
Per a qui l’envia és enganxar un text i copiar un enllaç. Per a tu, deixa de ser invisible.
Enganxes el text —fins a 20.000 caràcters— o prems Genera una contrasenya i el navegador en crea una de 20 caràcters sense lletres que es confonguin en dictar-la. Es xifra abans de tocar la base de dades. L’etiqueta amb què el reconeixes al teu llistat no s’envia a ningú.
Copies l’enllaç i l’envies per on vulguis, o deixes que Dokuflex l’enviï: correu certificat que queda registrat a l’auditoria, o SMS amb enllaç curt de domini propi. La caducitat la tries tu: d’1 hora a 30 dies.
Abans de mostrar-lo pots exigir una frase de pas que li dones per un altre canal, un codi de 6 dígits al seu correu o al seu mòbil, o totes dues coses. A tu et arriba un avís tan bon punt es llegeix, amb la IP i el navegador.
En llegir-se, en esgotar les lectures permeses, en caducar sense obrir-se o quan tu el destrueixes a mà. El contingut s’esborra de la base de dades. Queden la fitxa, l’empremta SHA-256 i la cronologia. La dada, no.
Sense frase de pas, cada secret es xifra amb una clau derivada de la clau mestra de la instal·lació i d’una sal diferent per fila: l’administrador del sistema, en teoria, el pot desxifrar.
Si actives la frase de pas —aquella que dones al destinatari per telèfon—, la clau de xifratge es deriva només d’ella, amb PBKDF2-HMAC-SHA256 i 150.000 iteracions. Dokuflex no desa la frase, ni un hash de la frase, ni res que permeti atacar-la des de la base de dades. El secret queda emmagatzemat com un bloc opac que no obre ningú més que qui coneix la frase.
I ho diem abans de vendre: si es perd la frase de pas, el contingut no es recupera. Ni nosaltres podem. Aquesta és exactament la propietat per la qual es compra.
| Sense frase | Amb frase | |
|---|---|---|
| Clau de xifratge | Clau mestra + sal per fila | Derivada només de la frase |
| L’administrador el pot llegir | En teoria, sí | No |
| Si es perd la frase | No s’hi aplica | El contingut no es recupera |
| On es lliura la frase | — | Per un altre canal: telèfon, en persona |
La diferència entre dir «sí que te la vaig enviar» i poder demostrar-ho davant d’un client, d’un auditor o d’un jutge.
De cada secret pots descarregar un PDF amb el mateix format que l’informe de signatures de Dokuflex, signat amb el certificat de la teva organització i segellat en el temps amb una autoritat de segellat (TSA). Porta la fitxa, l’empremta SHA-256 del contingut, el mode de protecció, les lectures consumides i la cronologia completa de tot el que va passar.
Encaixa amb el que ja et demanen: el xifratge i el control d’accés de l’article 32 del RGPD, la gestió de la informació d’autenticació de la ISO/IEC 27001 (A.5.17) i el registre d’activitat que exigeix l’ENS.
Veure un certificat d’exempleEl que canvia no és la comoditat, és el que pots demostrar després.
| Criteri | Correu o xat | Servei públic gratuït | Secrets d’un sol ús |
|---|---|---|---|
| On viu la dada | Per sempre a totes les bústies i còpies per on passa | Al servidor d’un tercer, fora del teu contracte | Al teu Dokuflex, xifrat, i s’esborra en llegir-se |
| Qui el pot llegir | Qualsevol amb accés a la bústia, al mòbil o a la còpia | El proveïdor, llevat que confiïs que no | Amb frase de pas, ningú: ni Dokuflex el pot desxifrar |
| Les previsualitzacions i els antivirus cremen l’enllaç? | No s’hi aplica | Sí: segueixen l’enllaç sols i el secret es consumeix abans d’arribar | No. Mostrar-lo exigeix un POST: obrir l’URL no revela res |
| Verificar qui obre | Res | Res | Codi de 6 dígits al correu o al mòbil, encara que reenviïn l’enllaç |
| Què ensenyes en una auditoria | Un correu enviat. Res sobre qui el va llegir | Com a molt, una captura de pantalla | Certificat de custòdia en PDF, signat i segellat en el temps |
| Traçabilitat | Cap | Mínima, i a casa del proveïdor | Creació, enviament, obertura, codi, errors, bloqueig i destrucció |
| Encaix amb el que ja tens | — | Compte a part, usuaris a part, factura a part | Mateix usuari, mateixos permisos, mateixa auditoria i API REST |
Un auditor no pregunta si tens una eina. Pregunta com es lliuren les credencials a la teva empresa, qui les ha vistes i què va passar amb elles després. Un canal xifrat, d’un sol ús i amb certificat respon aquestes tres preguntes amb dades.
Les referències estan enllaçades a la seva font oficial. Aquesta pàgina no és assessorament jurídic: la conformitat depèn també de les teves polítiques i de com facis servir l’eina.
Exigeix mesures tècniques i organitzatives apropiades al risc, i cita expressament el xifratge i la capacitat de garantir la confidencialitat de manera permanent. Una contrasenya en text pla dins d’un correu que ningú no esborra és difícil de defensar davant d’aquest llistó. Si acaba malament, el circuit de bretxes en 72 hores és el pas següent.
«Informació d’autenticació»: cobreix expressament com s’assigna i es distribueix, inclosa l’obligació de lliurar-la per un canal segur i d’evitar-ne la transmissió en clar. És literalment aquesta operació, i és dels controls que més fàcilment se suspenen en una auditoria de certificació.
Per a qui treballa amb el sector públic, les mesures de control d’accés i de protecció de la informació exigeixen gestionar les credencials i deixar traçabilitat dels accessos. Dokuflex opera alineat amb l’ENS categoria Mitjana i la seva certificació formal és en tràmit; el gestor documental ENS ho detalla.
Inclou les polítiques de criptografia i xifratge i l’ús de comunicacions segures entre les mesures de gestió de riscos, a més de l’autenticació multifactor. Vegeu també notificació d’incidents NIS2 i DORA.
Per compartir una contrasenya de manera segura, no l’escriguis mai al correu ni al xat: enganxa-la en un secret d’un sol ús, copia l’enllaç i envia només això. El destinatari la veu una única vegada, el contingut s’esborra en llegir-se i a tu et queden l’avís de lectura i el certificat de custòdia.
Per sota, el contingut es xifra amb AES-256-GCM abans de desar-se, viatja com un enllaç amb un token aleatori de 24 bytes i s’esborra de la base de dades tan bon punt es llegeix. Pots exigir una frase de pas que donis per un altre canal, un codi de verificació de 6 dígits al correu o al mòbil del destinatari, o totes dues coses, i fixar una caducitat d’entre 1 hora i 30 dies perquè l’enllaç mori encara que ningú l’obri.
Per enviar contrasenyes de manera segura no cal canviar de canal: el que viatja per correu o per SMS és un enllaç que es destrueix en llegir-se, mai la clau. Pots copiar l’enllaç i enviar-lo tu, o deixar que Dokuflex l’enviï per correu certificat, que queda registrat a l’auditoria, o per SMS amb un enllaç curt de domini propi. Tries la caducitat —d’1 hora a 30 dies— i el nombre de lectures, 1 per defecte i fins a 5. Si vols assegurar-te que l’obre aquella persona i no qui rebi un reenviament, afegeix un codi de 6 dígits al seu correu o al seu mòbil: val 10 minuts, admet 5 intents i, al cinquè error, el secret es bloqueja 15 minuts i l’intent queda registrat.
Compartir claus d’API, la contrasenya d’un FTP, un IBAN o la clau d’un certificat digital és el lliurament que més vegades acaba en un xat. Cada secret admet text de fins a 20.000 caràcters, així que hi caben una clau amb les seves instruccions d’ús o diverses credencials del mateix entorn; es xifra amb AES-256-GCM abans de tocar la base de dades i, si actives la frase de pas, ni l’administrador el pot llegir. L’API REST permet integrar-lo als teus propis processos —l’alta d’un proveïdor, els accessos del primer dia de qui s’incorpora— i el panell d’administració mostra els KPI d’ús. Quan l’equip rota la clau, el secret antic ja no existeix: es va destruir en llegir-se.
Password Pusher i Bitwarden Send resolen el mateix cas que onetimesecret: un enllaç amb caducitat i límit de lectures que s’esborra després de llegir-se, amb contrasenya o frase de pas opcional. Són bones eines per a l’enviament; el que no fan és integrar-lo amb els usuaris, els permisos i l’auditoria que ja tens, ni deixar un certificat de custòdia que puguis presentar en una auditoria. Dokuflex tampoc no pretén substituir un gestor de contrasenyes.
Davant d’onetimesecret.com i d’altres serveis gratuïts de secrets, la diferència és el control i la prova: la dada es queda a la teva instal·lació de Dokuflex i no al servidor d’un tercer sense contracte; mostrar el secret exigeix una petició POST, de manera que les previsualitzacions i els antivirus de correu no el consumeixen abans d’hora; i de cada secret pots descarregar un certificat de custòdia en PDF signat i segellat en el temps. Tot amb els usuaris, els permisos i l’auditoria que ja tens. Ho expliquem en detall a la guia sobre per què no s’han d’enviar contrasenyes per correu.
Compartir credencials és un control explícit de la ISO/IEC 27001 (A.5.17), una mesura tècnica de l’article 32 del RGPD i part del control d’accés de l’ENS. El certificat de custòdia deixa constància de l’empremta SHA-256 del contingut, del mode de protecció, de les lectures consumides i de la cronologia completa: creació, enviament, obertura, verificació, intents fallits, bloqueig i destrucció. Si el que s’ha de lliurar són fitxers i no text, el complement és l’enviament segur de fitxers; si el que busques és reduir l’ús de contrasenyes, la via és l’accés amb passkeys i l’SSO amb doble factor, dins d’una política de contrasenyes al dia. On s’allotgen les dades i quines mesures les protegeixen ho detalla el nostre centre de confiança i seguretat.
Amb un enllaç d’un sol ús: el contingut viatja xifrat, es mostra una única vegada i s’esborra de la base de dades tan bon punt es llegeix. El que no s’ha de fer mai és enviar-la al cos d’un correu o d’un xat, perquè allà queda copiada a la bústia del destinatari, al seu mòbil, a l’històric de la conversa i a les còpies de seguretat del servidor, sense caducitat i sense que ningú sàpiga qui l’ha vista. Si a més necessites assegurar-te que l’obre aquella persona i no qui rebi el reenviament, afegeix un codi de verificació al seu correu o al seu mòbil.
Es desxifra el contingut, se li mostra en pantalla i el contingut xifrat passa a nul a la base de dades. A partir d’aquell moment l’enllaç ja no serveix per a res: queden la fitxa del secret, l’empremta SHA-256 del que es va compartir i la cronologia del que va passar, però la dada ja no existeix. Qui el va crear rep un avís de lectura amb la data, l’adreça IP i el navegador.
Depèn del mode. Sense frase de pas, cada secret es xifra amb una clau derivada de la clau mestra de la instal·lació i d’una sal diferent per fila, de manera que l’administrador del sistema en teoria el pot desxifrar. Si actives la frase de pas, la clau de xifratge es deriva únicament d’aquesta frase amb PBKDF2-HMAC-SHA256 i 150.000 iteracions: no es desa la frase, ni un hash de la frase, ni res que permeti atacar-la des de la base de dades. En aquest mode ningú, tampoc nosaltres, pot obrir el secret. El contrapès és que si es perd la frase, el contingut no es recupera.
No. És l’error clàssic dels serveis públics de secrets: els filtres antimalware i les previsualitzacions dels clients de correu segueixen els enllaços pel seu compte i el secret es consumeix abans que el destinatari el vegi. Aquí obrir l’URL no revela res: mostrar el contingut exigeix una acció explícita de l’usuari mitjançant una petició POST, de manera que el rastreig automàtic no crema el secret.
En tres coses. On viu la dada: aquí és dins del teu Dokuflex, no al servidor d’un tercer amb qui no tens contracte. Què pots demostrar després: pots descarregar un certificat de custòdia en PDF signat per la teva organització i segellat en el temps, no una captura de pantalla. I amb què encaixa: mateixos usuaris, mateixos permisos, mateixa auditoria i API REST, sense un compte a part ni una factura a part.
No, el complementa. Un gestor de contrasenyes està pensat per desar i fer servir credencials al llarg del temps; els secrets d’un sol ús estan pensats per al moment del lliurament, que és just on els gestors deixen un buit i la gent acaba recorrent al correu o al xat. El normal és fer servir tots dos: el gestor custodia, el secret d’un sol ús lliura.
Acredita que aquell contingut exacte es va compartir, per la seva empremta SHA-256; quan es va crear, quan es va enviar i per quin canal; que algú el va obrir, des de quina IP i amb quin navegador; que es va verificar amb un codi si ho vas exigir; i que el contingut es va destruir, quan i per quin motiu. No acredita què deia el contingut, perquè el certificat no l’inclou expressament; ni que qui va obrir l’enllaç sigui qui diu ser, llevat que exigissis codi de verificació; ni que el destinatari no l’hagi reenviat a una altra persona; ni res del que passi amb la dada després de llegir-se.
És un enllaç que mostra el contingut una única vegada i el destrueix en llegir-se. A Dokuflex porta un token aleatori de 24 bytes, el contingut va xifrat amb AES-256-GCM i, en obrir-se, passa a nul a la base de dades: queden la fitxa, l’empremta SHA-256 i la cronologia, però la contrasenya ja no existeix. Així el pots enviar per correu o per SMS sense que la clau quedi escrita a cap bústia.
Crea un secret d’un sol ús amb la clau —fins a 20.000 caràcters, per si vols afegir-hi instruccions d’ús—, activa la frase de pas i dona-la per telèfon, i exigeix un codi de 6 dígits al correu del proveïdor. Així la clau no viatja en clar, l’administrador no la pot llegir i, si l’enllaç es reenvia, sense el codi no s’obre. El certificat de custòdia deixa constància del lliurament.
Sí. Pots copiar l’enllaç i enviar-lo pel canal que vulguis, o deixar que Dokuflex l’enviï per correu certificat, que queda registrat a l’auditoria, o per SMS amb un enllaç curt de domini propi. En tots dos casos el que viatja és l’enllaç, mai la contrasenya, i en llegir-se es destrueix. Si exigeixes codi de verificació, el destinatari el rep al seu correu o al seu mòbil.
No té preu a part: els secrets d’un sol ús van inclosos a la plataforma Dokuflex, amb els mateixos usuaris, permisos i auditoria, sense compte ni factura addicionals. Els plans de Dokuflex parteixen de 25 €/usuari/mes (Starter, amb subscripció anual) i hi ha una prova gratuïta de 14 dies sense targeta de crèdit. Consulta què inclou cadascun a plans i preus o demana’ns una demo amb el teu cas.
L’article 32 del RGPD exigeix mesures tècniques apropiades al risc i cita expressament el xifratge i el control d’accés. El control A.5.17 de la ISO/IEC 27001:2022 tracta específicament l’assignació i la distribució de la informació d’autenticació, que és exactament aquesta operació. L’Esquema Nacional de Seguretat exigeix protegir la informació i deixar traçabilitat dels accessos. I la Directiva NIS2 inclou les polítiques de criptografia entre les mesures de gestió de riscos. La conformitat global depèn a més de les teves polítiques i de com ho facis servir.
Sí. El destinatari obre l’enllaç al navegador; si exigeixes codi de verificació, el rep al seu correu o al seu mòbil. No instal·la res ni s’ha de registrar.
És un enllaç que mostra el contingut una vegada i l’esborra. La diferència amb un servei gratuït de notes autodestructives és on viu la dada (la teva instal·lació de Dokuflex, amb contracte), que obrir l’URL no consumeix el secret (mostrar-lo exigeix una petició POST, així que les previsualitzacions i els antivirus del correu no el cremen) i que queda un certificat de custòdia signat i segellat en el temps.
Tots tres resolen l’enviament amb un enllaç que caduca o s’esborra després de llegir-se. Dokuflex, a més, l’integra amb els usuaris, els permisos i l’auditoria de la plataforma, desa la dada a la teva instal·lació i lliura un certificat de custòdia signat i segellat en el temps per cada secret. No pretén substituir un gestor de contrasenyes: el gestor custodia, el secret d’un sol ús lliura.
No hi ha res a instal·lar ni cap altre compte per donar d’alta: és un mòdul més de Dokuflex, amb els usuaris i els permisos que ja tens. Demana’ns una demo de deu minuts i envia’t un secret a tu mateix.