Gestió documental · Privadesa · RGPD

Sol·licitud de drets RGPD: el circuit per respondre en un mes (i que no es perdi en una bústia)

Un client escriu a info@ demanant que esborreu les seves dades. El correu el llegeix algú d’atenció al client, el reenvia a administració, administració pregunta a IT si n’hi ha còpia al CRM i, tres setmanes després, ningú no sap qui havia de contestar. El termini era d’un mes i la prova d’haver respost és vostra, no del client.

Aquesta guia explica quins drets existeixen, quant dura el termini i com es compta, i sobretot el circuit intern de cinc passos (identificar, registrar, termini, respondre amb motiu, guardar l’evidència) que evita que una sol·licitud es perdi. El mateix circuit, amb altres terminis, serveix per a les bretxes de seguretat. Si vols aquest circuit ja muntat, el programari de gestió de drets RGPD gratuït de Dokuflex el porta amb el termini a la vista.

1 mes · 72 h Rebuda → resolta, amb evidència
Una sol·licitud de drets és un expedient amb data d’entrada, termini i resposta signada, no un correu reenviat.
DK
Dokuflex, plataforma BPM low-code amb IA
Publicat: 17 de setembre de 2026

Per a DPD, responsables de compliment, direcció d’operacions i administració de pimes i mitjanes empreses. Guia divulgativa sobre el circuit intern d’una sol·licitud de drets RGPD i d’una bretxa de seguretat. Cita articles del RGPD i de la LOPDGDD amb enllaç a la font. No és assessorament jurídic: contrasta els casos concrets amb el teu DPD o la teva assessoria.

Resposta directa

Una sol·licitud de drets RGPD (accés, rectificació, supressió, oposició, portabilitat o limitació) s’ha de respondre en un mes des de la seva recepció (art. 12.3 RGPD), prorrogable dos mesos més si la complexitat o el nombre de sol·licituds ho justifiquen. La prova d’haver respost recau en el responsable (art. 12.4 LOPDGDD), així que cada sol·licitud necessita un expedient amb data d’entrada, termini, resolució motivada i còpia de la resposta.

Què és una sol·licitud de drets RGPD i qui la pot presentar

Una sol·licitud de drets és la petició d’una persona física perquè l’organització que tracta les seves dades en faci una cosa concreta: ensenyar-les-hi, corregir-les, esborrar-les, deixar d’utilitzar-les per a una finalitat, lliurar-les-hi en un format reutilitzable o congelar-les. Els set drets són als articles 15 a 22 del RGPD y la LOPDGDD els desplega en els seus articles 12 a 18. Al sector s’abreugen com a ARSOPL (accés, rectificació, supressió, oposició, portabilitat i limitació), més el dret a no ser objecte de decisions automatitzades.

La pot presentar el mateix interessat o un representant legal o voluntari (art. 12.1 LOPDGDD), per qualsevol mitjà: correu electrònic, formulari web, carta o en persona. L’article 12.2 de la LOPDGDD obliga a oferir mitjans fàcilment accessibles i prohibeix denegar el dret només perquè l’interessat hagi triat un altre canal. És a dir: la sol·licitud que arriba per WhatsApp al comercial també compta, i el termini comença a córrer quan la rep l’organització, no quan la rep el DPD.

Dret Article RGPD / LOPDGDD Què demana la persona El que sol complicar-ho
Accés Art. 15 / art. 13 Còpia de les seves dades, finalitats, destinataris, terminis de conservació i origen. Les dades estan repartides en CRM, ERP, correu i carpetes; la LOPDGDD permet demanar que concreti si el volum és gran (art. 13.1).
Rectificació Art. 16 / art. 14 Corregir una dada inexacta o completar-ne una d’incompleta. Cal corregir-la en tots els sistemes i avisar els destinataris a qui es va cedir (art. 19).
Supressió Art. 17 / art. 15 Que s’esborrin les seves dades. No escau si hi ha obligació legal de conservar (art. 17.3.b), com factures o nòmines; es bloquegen en lloc d’esborrar-se (art. 32 LOPDGDD).
Oposició Art. 21 / art. 18 Que es deixi de tractar per a una finalitat concreta (màrqueting, interès legítim). Per al màrqueting directe no admet excepció: cal aturar-se i conservar la dada mínima per no tornar a contactar.
Portabilitat Art. 20 / art. 17 Les seves dades en format estructurat i d’ús comú per portar-les a un altre proveïdor. Només s’aplica a dades facilitades per l’interessat i tractades per consentiment o contracte; exportar un històric llarg sol justificar una pròrroga.
Limitació Art. 18 / art. 16 Congelar el tractament mentre es discuteix l’exactitud o la licitud. La LOPDGDD exigeix que la limitació consti clarament als sistemes (art. 16.2).
Decisions automatitzades Art. 22 / art. 18 No ser objecte d’una decisió basada únicament en tractament automatitzat amb efectes jurídics. Cada vegada més freqüent amb scoring i filtres d’IA; exigeix intervenció humana i explicació.

Si la teva organització utilitza models de llenguatge sobre dades personals, el dret d’accés i el d’oposició també abasten aquests tractaments. Com dissenyar aquesta IA perquè respecti el RGPD ho trobaràs a LLM i RAG sota el RGPD europeu; aquí ens quedem en el circuit de la sol·licitud.

Termini per respondre: un mes, pròrroga de dos i com es compta

El termini és d’un mes des de la recepció de la sol·licitud i el fixa l’article 12.3 del RGPD: el responsable ha d’informar del que s’ha fet «sin dilación indebida y, en cualquier caso, en el plazo de un mes». Es pot prorrogar dos mesos més «teniendo en cuenta la complejidad y el número de solicitudes», però la pròrroga no és automàtica: cal comunicar-la a l’interessat dins del primer mes, amb els motius. I si no s’ha d’atendre la sol·licitud, l’article 12.4 obliga a dir-ho també en aquest mes, indicant per què i que pot reclamar davant l’autoritat de control.

Situació Termini Base legal Què cal fer dins del termini
Sol·licitud ordinària 1 mes des de la recepció Art. 12.3 RGPD Respondre de manera estimatòria, parcial o denegatòria, pel mateix mitjà si va ser electrònic.
Sol·licitud complexa o moltes alhora + 2 mesos (3 en total) Art. 12.3 RGPD Comunicar la pròrroga i els motius abans que acabi el primer mes.
No s’atendrà 1 mes Art. 12.4 RGPD Informar dels motius i de la possibilitat de reclamar davant l’AEPD o d’anar als tribunals.
Dubtes sobre la identitat Es demana informació addicional Art. 12.6 RGPD Només si els dubtes són raonables; l’expedient queda «pendent d’identificació» i es documenta què es va demanar.
Sol·licitud manifestament infundada o excessiva 1 mes Art. 12.5 RGPD; art. 13.3 LOPDGDD Es pot cobrar un cànon raonable o negar-se a actuar, però la càrrega de demostrar-ho és del responsable. Un accés repetit en menys de sis mesos es pot considerar repetitiu.

Dos matisos pràctics. El mes es compta de data a data des que la sol·licitud entra a l’organització, per qualsevol canal; per això el camp més important de l’expedient és la data de recepció, i per això tant és que el DPD la veiés deu dies després. I la pròrroga no és un comodí: si s’utilitza sempre «per si de cas», l’AEPD la interpreta com el que és, una manera de no complir el termini.

Pas 1: identificar el sol·licitant sense demanar de més

Només es pot demanar informació addicional per identificar el sol·licitant quan hi hagi dubtes raonables sobre la seva identitat (art. 12.6 RGPD). Demanar una còpia del DNI a tothom qui escriu és l’error més comú i té dos costos: endarrereix el termini (que continua corrent) i crea un nou tractament de dades, el dels DNI acumulats en una bústia de correu, que després ningú no esborra.

El criteri que funciona és proporcional al risc: si el client escriu des del correu amb què està donat d’alta i demana accés a les seves pròpies dades, no hi ha dubte raonable; si escriu des d’una altra adreça, reclama dades d’un tercer, actua per representant o el tractament afecta dades sensibles, sí que n’hi ha, i llavors se li demana el just (un document, una verificació pel canal registrat) i s’anota a l’expedient què es va demanar, quan i com es va verificar. Aquesta anotació és la que val després davant l’AEPD. Quan l’accés es dona a través d’una àrea privada amb identificació forta, l’article 13.2 de la LOPDGDD el considera dret d’accés atès; sobre com autenticar sense contrasenyes, vegeu passkeys: login sense contrasenya.

Pas 2: registrar la sol·licitud i assignar un responsable

Una sol·licitud que no està registrada no existeix per a ningú més que per a qui la va llegir, i aquesta és la causa de gairebé totes les que es perden. Registrar vol dir obrir un expedient amb número, data de recepció, dret exercit i responsable amb nom el mateix dia que arriba, encara que falti verificar la identitat. Els camps mínims:

Camp Per a què serveix Qui l’emplena
Número d’expedient Referència única per citar-la a la resposta i al registre. Automàtic.
Data de recepció i canal Marca l’inici del mes; el canal explica per què es respon per un mitjà o un altre. Qui rep la sol·licitud.
Dret exercit Determina què cal fer i quines excepcions s’apliquen. Qui la rep; ho confirma el responsable.
Sol·licitant, email, document, representant Identificació i prova de la verificació. Qui la rep.
Identitat verificada (sí/no) Deixa l’expedient en «pendent d’identificació» quan hi ha dubtes raonables. Responsable.
Data límit i pròrroga (amb motiu) Un mes des de la recepció; si hi ha pròrroga, el motiu comunicat a l’interessat. Responsable.
DPD o responsable assignat La persona a qui li sona l’avís i que signa la resposta. En registrar.
Descripció i documentació aportada El que demana exactament i els adjunts originals, per no dependre de la bústia de correu. Qui la rep.

L’acusament de recepció al sol·licitant surt en aquell mateix moment, amb el número d’expedient. No és obligatori, però fixa la data de recepció de manera que totes dues parts la coneixen i evita el «us vaig escriure fa dos mesos» que després cal investigar al servidor de correu.

Pas 3: respondre amb motiu, també quan la resposta és no

Tota sol·licitud acaba en una de quatre resolucions, i totes quatre es comuniquen per escrit dins del termini: estimada (es fa el que es demana), estimada parcialment (una part sí, una altra no, amb el motiu), desestimada (no escau, amb el motiu i la via de reclamació) o inadmesa (no es pot tramitar, per exemple perquè no es va acreditar la identitat després de demanar-la). El que no existeix és la cinquena opció, el silenci, que la LOPDGDD tipifica com a infracció lleu (art. 74.c) i, si és reiterat o suposa obstaculització, com a molt greu (art. 72.1.k), amb el marc sancionador de l’article 83.5 del RGPD: fins a 20 milions d’euros o el 4 % del volum de negoci anual mundial.

Un exemple que es repeteix a qualsevol empresa: un antic client demana que s’esborrin totes les seves factures. La supressió no escau perquè hi ha obligació legal de conservar-les durant els terminis fiscals i mercantils (art. 17.3.b RGPD); la resposta correcta és desestimar aquesta part, explicar la base legal i el termini de conservació, bloquejar les dades perquè no s’utilitzin per a res més (art. 32 LOPDGDD) i estimar la resta, per exemple la baixa de comunicacions comercials. Una resposta així, amb número d’expedient i data, tanca l’assumpte; un «no ho podem esborrar, ho sentim» des de la bústia d’atenció al client obre una reclamació.

Si el dret estimat és de rectificació, supressió o limitació, queda un últim pas que s’oblida: avisar cada destinatari a qui s’haguessin comunicat les dades (art. 19 RGPD), llevat que sigui impossible o desproporcionat, i dir-ho a l’interessat si ho demana.

Pas 4: l’evidència, perquè la càrrega de la prova és teva

L’article 12.4 de la LOPDGDD ho diu sense embuts: «la prueba del cumplimiento del deber de responder a la solicitud de ejercicio de sus derechos formulado por el afectado recaerá sobre el responsable». Quan un interessat reclama davant l’AEPD que no li van contestar, l’Agència demana a l’empresa que demostri el contrari. I això només es demostra amb un expedient que contingui la sol·licitud original, la data d’entrada, la verificació d’identitat, la resolució, la resposta enviada i la data d’enviament, més l’historial de qui va tocar què.

Per això el registre de sol·licituds no és un Excel de control intern sinó l’evidència del compliment. Ha de complir tres condicions: que ningú no pugui editar la data de recepció a posteriori, que cada canvi d’estat quedi amb usuari i hora, i que la resposta enviada es guardi dins de l’expedient i no a la carpeta «Enviats» d’una persona que pot deixar l’empresa. Un gestor documental amb auditoria d’accessos i traçabilitat, com el que es descriu a la pàgina de seguretat de Dokuflex, compleix aquestes condicions; una safata de correu compartida, no.

El mateix circuit per a bretxes de seguretat: 72 hores i registre intern

Una bretxa de dades personals segueix el mateix esquema (detectar, registrar, avaluar, decidir, respondre, documentar) amb dues diferències: els terminis es mesuren en hores i la decisió central no és estimar o denegar, sinó avaluar el risc per a les persones afectades. L’article 33.1 del RGPD obliga a notificar a l’AEPD «sin dilación indebida y, de ser posible, a más tardar 72 horas después de que haya tenido constancia», llevat que sigui improbable que la bretxa suposi un risc per als drets i les llibertats de les persones. L’article 34 hi afegeix la comunicació als afectats quan el risc és alt. I l’article 33.5 obliga a documentar totes les bretxes, tant si es notifiquen com si no, amb els fets, els efectes i les mesures correctives.

Risc per a les persones Notificar a l’AEPD Comunicar als afectats Documentar internament
Improbable (baix) No és obligatori (art. 33.1) No Sí, sempre (art. 33.5)
Probable (mitjà) Sí, en 72 h des que se’n té constància No obligatori Sí
Alt Sí, en 72 h Sí, sense dilació indeguda (art. 34.1) Sí, inclosa còpia de la comunicació

La Guía para la notificación de brechas de datos personales de l’AEPD (juny de 2021) precisa dues coses que convé gravar en el procediment: les 72 hores compten també caps de setmana i festius, i les decisions sobre notificar o no, i sobre comunicar o no als afectats, han de quedar al registre d’incidents amb la seva justificació. És a dir, la bretxa de risc baix que no es notifica necessita el mateix expedient que la que sí: data de detecció i d’ocurrència, tipus (confidencialitat, integritat, disponibilitat), origen, categories de dades i nombre d’afectats, avaluació del risc, mesures adoptades i la decisió raonada.

Amb l’avaluació del risc com a camp obligatori, la resta de la decisió es pot automatitzar: si el risc és alt, la notificació a l’AEPD i la comunicació als afectats es marquen com a obligatòries i l’expedient exigeix la data de notificació abans de tancar-se. Si la teva organització està a més sota NIS2, els terminis de 24 h i 72 h d’aquesta directiva conviuen amb els del RGPD; estan explicats a ciberseguretat i directiva NIS2.

Errors freqüents en gestionar sol·licituds de drets

Gairebé tots vénen de tractar la sol·licitud com un correu i no com un expedient.

  • Comptar el termini des que la veu el DPD. El mes comença quan la rep l’organització, per qualsevol canal i a qualsevol departament.
  • Demanar el DNI a tothom. Només amb dubtes raonables (art. 12.6); demanar-lo sempre endarrereix i acumula còpies de documents que ningú no esborra.
  • Utilitzar la pròrroga per defecte. És per a casos complexos o pics de sol·licituds, i cal comunicar-la amb motiu dins del primer mes.
  • Respondre «no podem» sense motiu ni via de reclamació. L’article 12.4 exigeix totes dues coses quan no s’atén la sol·licitud.
  • Esborrar el que hi ha obligació de conservar. Factures, nòmines o contractes es bloquegen (art. 32 LOPDGDD), no se suprimeixen.
  • Oblidar els destinataris. Després de rectificar, suprimir o limitar cal avisar qui va rebre les dades (art. 19).
  • Guardar la resposta només al correu de qui la va enviar. L’evidència ha de viure a l’expedient, amb data i sense possibilitat d’edició.
  • No documentar la bretxa que no es notifica. L’article 33.5 obliga a registrar-les totes, amb la raó de no notificar.

Com ho resol Dokuflex: un expedient per a drets i bretxes amb el termini a la vista

El programari de drets RGPD i registre de bretxes de seguretat de Dokuflex, plataforma BPM low-code amb IA, és exactament el circuit d’aquest article convertit en un procés: un formulari, un llistat amb comptadors, un quadre de comandament i un workflow, tot dins d’un gestor documental amb traçabilitat. Davant dels quatre passos:

  • Un sol expedient amb dos panells excloents. En triar el tipus (exercici de dret o bretxa de seguretat) s’obre només el panell que toca: el de dret amb dret exercit, canal, sol·licitant, identitat verificada, representant, pròrroga i documentació aportada; el de bretxa amb dates de detecció i ocurrència, tipus, origen, categories de dades, afectats, risc i mesures.
  • 17 regles automàtiques que fan complir el circuit: el dret i el nom del sol·licitant són obligatoris en un expedient de dret; la descripció i el risc ho són en una bretxa; la pròrroga exigeix motiu; amb risc Alt es marquen soles la notificació a l’AEPD i la comunicació als afectats, i apareix obligatòria la data de notificació; l’estat Denegada exigeix motiu i l’estat Resolta exigeix la resposta a l’interessat.
  • La resolució del DPD com a workflow. En iniciar la tramitació el sistema envia l’acusament de recepció per correu, l’expedient passa per lectura i arriba al pas de resoldre, amb botons Resoldre y Denegar; en resoldre, l’estat canvia a Resolta i la data de resposta s’emplena amb la del dia. Cada pas queda a l’historial amb usuari i hora.
  • Llistat, kanban i quadre de comandament. Comptadors de rebudes, en tramitació, bretxes d’alt risc i resoltes; columnes de data de recepció, data límit, risc, estat i DPD; un kanban per estat; i sis gràfics (expedients per tipus, drets exercits, estat, origen de les bretxes, rebuts per mes i resolució).
  • Sis expedients d’exemple i tres tours guiats, inclòs un accés resolt, una supressió denegada per obligació legal de conservació, una portabilitat amb pròrroga i una bretxa per error humà notificada dins de les 72 h.

S’activa gratis des del catàleg de mòduls de qualsevol compte Dokuflex, grup «Cumplimiento normativo», i es pot adaptar amb el dissenyador low-code (afegir un camp, canviar un estat, sumar un aprovador). El que aporta és traçabilitat i evidència; decidir si una sol·licitud s’estima o una bretxa es notifica continua sent cosa de l’organització i del seu DPD.

Veure la solució de drets RGPD i bretxes de seguretat →

Preguntes freqüents

Quant de temps tinc per respondre una sol·licitud de drets RGPD? +

Un mes des de la recepció de la sol·licitud (article 12.3 del RGPD). El termini es pot prorrogar dos mesos més si la complexitat o el nombre de sol·licituds ho justifiquen, però cal informar l’interessat de la pròrroga i dels motius dins del primer mes. Si no s’ha d’atendre la sol·licitud, també cal comunicar-ho en aquest mateix mes, explicant els motius i la possibilitat de reclamar davant l’AEPD (article 12.4).

Puc demanar el DNI a qui exerceix un dret d’accés? +

Només quan hi hagi dubtes raonables sobre la seva identitat (article 12.6 del RGPD). Si la persona escriu des del correu amb què està registrada com a client, normalment no hi ha dubte raonable; si escriu des d’un altre canal o reclama dades de tercers, sí. Demanar el DNI de manera sistemàtica a tothom és desproporcionat i endarrereix el termini. El que sí que convé és deixar constància de com es va verificar la identitat a cada expedient.

Què passa si no contesto una sol·licitud de drets? +

L’interessat pot reclamar davant l’AEPD. La LOPDGDD tipifica no atendre les sol·licituds d’exercici de drets com a infracció lleu (article 74.c) i l’impediment, l’obstaculització o la no-atenció reiterada com a infracció molt greu (article 72.1.k), sancionable d’acord amb l’article 83.5 del RGPD amb fins a 20 milions d’euros o el 4 per cent del volum de negoci anual mundial, la xifra que sigui més alta. A més, la càrrega de provar que es va respondre recau en el responsable (article 12.4 LOPDGDD).

Estic obligat a esborrar les dades si algú exerceix el dret de supressió? +

No sempre. L’article 17.3 del RGPD exclou la supressió quan el tractament és necessari, entre altres casos, per complir una obligació legal o per formular, exercir o defensar reclamacions. Les factures emeses a un client, per exemple, s’han de conservar durant els terminis fiscals i mercantils encara que el client en demani l’esborrament. El correcte és estimar parcialment o desestimar la sol·licitud, explicant el motiu per escrit, i bloquejar les dades que no es puguin suprimir.

Quan cal notificar una bretxa de seguretat a l’AEPD? +

Sense dilació indeguda i, com a molt tard, 72 hores després de tenir-ne constància, llevat que sigui improbable que suposi un risc per als drets i les llibertats de les persones (article 33.1 del RGPD). Les 72 hores compten també caps de setmana i festius. Si el risc és alt, a més cal comunicar-la als afectats (article 34). I encara que no calgui notificar, tota bretxa s’ha de documentar internament amb els fets, els efectes i les mesures adoptades (article 33.5).

Què ha de contenir el registre d’una sol·licitud de drets? +

Com a mínim: data de recepció i canal, dret exercit, identitat del sol·licitant i com es va verificar, si actua per representant, descripció del que demana, data límit (un mes) i si es va aplicar pròrroga amb el motiu, responsable assignat, resolució (estimada, estimada parcialment, desestimada o inadmesa), data de resposta i còpia de la resposta enviada. Amb aquests camps, l’expedient prova per si sol que es va atendre la sol·licitud dins de termini.

Necessito un DPD per gestionar sol·licituds de drets? +

El delegat de protecció de dades és obligatori en els supòsits de l’article 37 del RGPD i de l’article 34 de la LOPDGDD (organismes públics, tractaments a gran escala de categories especials, sectors concrets com centres sanitaris, entitats financeres o col·legis professionals, entre altres). Quan no és obligatori, continua calent un responsable amb nom i cognoms que rebi les sol·licituds, les tramiti i signi la resposta. El que no funciona és que la sol·licitud arribi a una bústia genèrica sense propietari.

Fonts

  • Reglamento (UE) 2016/679, RGPD (EUR-Lex): article 12 (termini d’un mes, pròrroga, identificació, sol·licituds excessives), articles 15 a 22 (drets), article 19 (notificació a destinataris), article 33 (notificació de bretxes en 72 h i documentació), article 34 (comunicació als afectats) i article 83 (multes).
  • Ley Orgánica 3/2018, LOPDGDD (BOE): articles 12 a 18 (exercici dels drets; càrrega de la prova a l’art. 12.4; accés repetitiu a l’art. 13.3), article 32 (bloqueig de les dades), article 34 (designació de DPD), articles 72.1.k, 73 i 74.c (infraccions).
  • AEPD, Guía para la notificación de brechas de datos personales (versió de juny de 2021): quan i com notificar, còmput de les 72 hores, registre d’incidents i comunicació als afectats.
  • AEPD, Ejerce tus derechos: els set drets, termini d’un mes prorrogable i reclamació davant l’Agència.
Següent pas

Que la pròxima sol·licitud d’accés no es perdi en una bústia

Expedient únic per a drets i bretxes, 17 regles que fan complir el circuit, resolució del DPD com a workflow, kanban i quadre de comandament. S’activa gratis des del catàleg de mòduls de Dokuflex en menys d’un minut, amb sis expedients d’exemple per provar-lo. Sense targeta.