Identitat digital · eIDAS2 · Compliment

EUDI Wallet: què ha de fer la teva empresa abans que arribi la cartera europea

El desembre de 2026 els 27 estats membres han de tenir a punt la seva cartera d’identitat digital. Un any després, el desembre de 2027, bona part de la banca, l’energia, les telecos, la sanitat o el transport estaran obligats a acceptar-la quan l’usuari la presenti.

No és un projecte d’identitat: és un canvi en com entra la gent als teus processos d’alta de clients, contractació, signatura i accés. Aquesta guia tradueix el Reglament (UE) 2024/1183 en decisions concretes — qui està obligat, què exigeix registrar-se com a part usuària i què cal preparar ja.

Mòbil de vidre que emet credencials verificables de llum cap a un carril de procés d’alta de client, amb un anell de nodes lluminosos al darrere i una porta d’acceptació il·luminada en ambre
AR
Propietari de Dokuflex
Actualitzat: 3 de setembre de 2026

Per a direcció, IT, compliance i legal. Aquest article és divulgatiu i no constitueix assessorament jurídic. Els terminis i l’abast concret depenen dels actes d’execució vigents i de la transposició i supervisió a cada estat membre; verifica sempre el text oficial i consulta la teva assessoria abans de prendre decisions.

Resposta directa

L’EUDI Wallet és la cartera d’identitat digital europea del Reglament (UE) 2024/1183. Cada estat membre l’ha d’oferir als seus ciutadans abans del 24 de desembre de 2026, i les parts usuàries privades obligades — grans i mitjanes empreses de sectors regulats — l’han d’acceptar abans del 24 de desembre de 2027. Per preparar-te no cal refer processos: cal que identitat i signatura siguin passos configurables dels teus fluxos, i registrar-te com a part usuària declarant exactament quines dades demanaràs.

Què és l’EUDI Wallet (i què no és)

La Cartera Europea d’Identitat Digital és una aplicació que cada estat membre ha de posar a disposició dels seus ciutadans, residents i empreses. A dins hi guarda dues coses: la identitat verificada de la persona, emesa amb un nivell de garantia alt, i un conjunt de credencials verificables — certificacions electròniques d’atributs, en el llenguatge del reglament — que un altre organisme ha certificat: una titulació, una col·legiació professional, un permís, un poder de representació de l’empresa.

El que aporta a qui és a l’altra banda del taulell digital és una diferència de naturalesa, no de grau. Avui, per saber si algú és qui diu ser, se li demana una fotocòpia del DNI i se li fa una videoidentificació, o se li exigeix un certificat digital que la meitat de la gent no té instal·lat. Amb la cartera, la persona presenta l’atribut concret i el teu sistema el verifica criptogràficament contra el seu emissor. Sense fotocòpies per arxivar, sense trucades de comprovació.

I hi ha una segona peça fàcil de passar per alt: la cartera incorpora la capacitat de signar electrònicament amb signatura qualificada, gratuïta per a ús no professional. Això amplia de cop el nombre de persones que poden signar un contracte amb la màxima validesa legal sense haver passat abans per una autoritat de certificació.

El que no és: no és un sistema obligatori per al ciutadà — el seu ús és voluntari i podrà continuar identificant-se amb certificat digital, DNIe o els sistemes nacionals —, no substitueix el que ja tens, i no és un registre central on algú vegi les teves operacions. El disseny del reglament és explícit: la persona controla què comparteix i amb qui.

El calendari real: dues dates que no són la mateixa

Gairebé tota la confusió sobre l’EUDI Wallet ve de barrejar dos terminis diferents. El rellotge va començar a córrer amb els actes d’execució adoptats per la Comissió el 28 de novembre de 2024, que van entrar en vigor el 24 de desembre de 2024. Des d’aleshores:

Data Què passa A qui afecta
24 des. 2024 Entren en vigor els actes d’execució que fixen les especificacions tècniques comunes. Emissors, proveïdors tecnològics i organismes de certificació.
24 des. 2026 +24 mesos: cada estat membre ha d’oferir almenys una cartera als seus ciutadans i residents. Administracions públiques: l’han d’acceptar on exigeixin identificació electrònica.
24 des. 2027 +36 mesos: les parts usuàries privades obligades han d’acceptar la cartera a petició de l’usuari. Grans i mitjanes empreses dels sectors de l’article 5f i plataformes en línia de mida molt gran.
Mentrestant Pilots nacionals i proves d’integració. Espanya és un dels països que ja distribueix una cartera en fase de proves. Qualsevol empresa que vulgui arribar-hi amb els deures fets.

Traduït a planificació: 2027 és la data de compliment, però 2026 és la data de decisió. Quan la cartera sigui al mòbil de milions de persones, els clients començaran a intentar fer-la servir a les altes abans que cap llei t’obligui a admetre-la — i l’experiència de qui ho intenta i no pot és la mateixa que la d’un formulari que falla. Si vols el detall regulatori complet, el desenvolupem a la nostra guia d’eIDAS2.

La teva empresa està obligada a acceptar-la?

L’article 5f del Reglament (UE) 2024/1183 dibuixa un perímetre força concret. Hi estàs obligat si es compleixen les tres condicions alhora:

  • Mida: ets una part usuària privada gran o mitjana. Les microempreses i petites empreses en queden expressament excloses.
  • Requisit d’autenticació reforçada: una norma o un contracte t’obliga a autenticar l’usuari de manera reforçada per prestar el teu servei en línia.
  • Sector: operes en transport, energia, banca i serveis financers, seguretat social, salut, aigua potable, serveis postals, infraestructura digital, educació o telecomunicacions.

A això s’hi sumen, per la seva pròpia via, el sector públic — obligat a acceptar-la quan exigeixi identificació electrònica per accedir a serveis en línia — i les plataformes en línia de mida molt gran designades d’acord amb la normativa de serveis digitals.

El matís que es passa per alt

Encara que la teva empresa no sigui a la llista, l’obligació et pot arribar per contracte. Si ets proveïdor, gestoria, BPO o partner tecnològic d’una entitat obligada, el teu client traslladarà el requisit a la seva cadena de subministrament — igual que va passar amb el RGPD i està passant amb NIS2. Val la pena revisar els plecs i les renovacions de contracte del 2027 tenint-ho present.

I queda l’argument que no apareix en cap article: qui accepti la cartera abans reduirà la fricció de l’alta. Un onboarding que es resol presentant una credencial verificada, sense pujar fotos del DNI ni esperar una revisió manual, converteix millor que un que no ho fa.

El que gairebé ningú no mira: cal registrar-se com a part usuària

La conversa sobre la cartera sol quedar-se en «quan l’he d’acceptar». Però el reglament inclou un requisit previ amb més conseqüències operatives: per demanar dades a una cartera cal estar registrat com a part usuària (relying party) a l’estat membre on l’empresa està establerta.

Aquest registre no és una simple alta administrativa. Cal declarar:

  • Qui ets, amb les dades oficials que permeten identificar-te i autenticar-te davant les carteres.
  • Com contactar-te, perquè l’usuari i l’autoritat sàpiguen a qui reclamar.
  • Quines dades demanaràs i per a quin ús previst. I aquí ve la part important: no pots sol·licitar a l’usuari dades diferents de les declarades.

La informació registrada es publica en un format llegible per màquina i signat electrònicament, de manera que la mateixa cartera pugui comprovar, abans de lliurar res, si qui pregunta té dret a preguntar. És minimització de dades aplicada de forma automàtica: el vell costum de demanar el DNI complet «per si de cas» quan l’únic que necessites saber és si la persona és major d’edat deixa de ser possible.

La conseqüència pràctica és que abans d’integrar res cal fer un inventari: quina dada demana cadascun dels teus formularis d’alta, per a què s’utilitza realment i quina sobra. És el mateix exercici que exigeix el RGPD, només que ara es declara públicament i es comprova de manera tècnica.

Els tres processos on la cartera apareixerà primer

Si et preguntes per on començar, mira on la teva empresa dedica avui més temps a comprovar qui és algú:

  1. Alta de clients i KYC. És el cas d’ús estrella. Una credencial d’identitat verificada substitueix la pujada de documents, la videoidentificació i la revisió manual posterior. El procés passa d’hores o dies a segons, i l’expedient queda amb una evidència millor que una fotocòpia.
  2. Contractació i signatura de documents. Amb signatura qualificada disponible a la mateixa cartera, s’amplia l’univers de persones que poden signar amb la màxima garantia sense tràmits previs. Si ja vas mesurar el ROI de la signatura electrònica davant del paper, aquest és el següent esglaó.
  3. Accés, representació i atributs professionals. Aquí hi ha la part que més se subestima: acreditar que algú és apoderat d’una empresa, que té una titulació o que pertany a un col·legi professional. Avui es resol amb notes simples, certificats i correus; amb la cartera és una certificació verificable al moment.

Fixa’t que cap dels tres és «un projecte d’identitat». Tots tres són processos de negoci en què es canvia un pas. Per això la pregunta correcta no és «quin proveïdor d’identitat trio?», sinó «els meus processos admeten canviar el mètode d’identitat sense tocar la resta?».

Com ho resol Dokuflex: identitat i signatura com a passos del procés

La diferència entre arribar al 2027 amb un canvi de configuració o amb un projecte depèn d’una decisió d’arquitectura que es pren avui: si la identificació viu dins de cada aplicació o si és un pas del workflow.

A Dokuflex, els processos d’alta, contractació o autorització es modelen en BPM low-code, i dins seu:

  • El mètode d’identificació i de signatura és configurable. Certificat digital, signatura biomètrica, signatura avançada o qualificada conviuen en el mateix flux; afegir un mètode nou és canviar la configuració d’un pas, no reescriure el procés.
  • L’evidència s’arxiva amb l’expedient. Qui va identificar qui, amb quin mètode, quan i sobre quin document queda a l’històric del procés — que és exactament el que et demanaran en una auditoria o en una reclamació.
  • Les dades sol·licitades estan declarades al formulari del procés, no disperses en integracions. Això fa que l’inventari de «què demano i per a què» — el que necessites per registrar-te com a part usuària — sigui una consulta, no una arqueologia.
  • L’accés de la teva pròpia gent també és identitat. L’SSO corporatiu i les passkeys cobreixen el costat intern mentre la cartera cobreix l’extern.

Dit sense embuts: preparar l’empresa per a l’EUDI Wallet no consisteix a comprar EUDI Wallet. Consisteix a deixar de tenir la identitat soldada als processos — i això dona resultat des del primer dia, molt abans del desembre de 2027.

Demana una demo i veiem el teu procés d’alta pas a pas →

Checklist: sis coses que pots fer aquest trimestre

  1. Decideix si hi estàs obligat — i deixa-ho per escrit. Mida, sector i requisit d’autenticació reforçada. Si la resposta és «no», revisa igualment si els teus clients obligats t’ho exigiran per contracte.
  2. Inventaria quines dades demanes a cada alta. Camp a camp, amb la seva finalitat. És la base del registre com a part usuària i, de passada, gairebé sempre apareixen tres o quatre camps que ningú no fa servir des de fa anys.
  3. Localitza on és cablejada la identitat. Quants sistemes diferents identifiquen avui un client? Cadascun és un lloc on caldrà integrar la cartera si no centralitzes.
  4. Mesura el teu onboarding actual. Temps fins a l’alta efectiva, percentatge d’expedients que requereixen revisió manual, abandonament al pas d’identificació. Sense aquest abans, no podràs demostrar el després.
  5. Parla amb el teu proveïdor de signatura i identitat. Pregunta pel seu full de ruta de cartera europea i si la seva integració t’obliga a canviar el procés o només la configuració. La resposta et diu molt.
  6. Prova-ho amb un procés petit. Una alta interna, una autorització de proveïdor. L’objectiu no és estar a punt per a la cartera: és comprovar que pots canviar el mètode d’identitat d’un procés sense obrir un projecte.

Preguntes freqüents

Què és l’EUDI Wallet i per a què serveix en una empresa? +

L’EUDI Wallet és la cartera d’identitat digital europea creada pel Reglament (UE) 2024/1183 (eIDAS2). És una aplicació que cada estat membre ha d’oferir i que permet a una persona identificar-se amb un nivell de garantia alt, presentar credencials verificades (identitat, titulació, col·legiació, poders de representació) i signar electrònicament a tota la UE. Per a una empresa, és una manera de comprovar qui hi ha a l’altra banda i amb quins atributs, sense demanar fotocòpies del DNI ni fer videoidentificació.

Quan és obligatori acceptar l’EUDI Wallet? +

Els actes d’execució del reglament van entrar en vigor el 24 de desembre de 2024. A partir d’aquí corren dos terminis: 24 mesos perquè cada estat membre ofereixi almenys una cartera als seus ciutadans (24 de desembre de 2026) i 36 mesos perquè les parts usuàries privades obligades l’acceptin (24 de desembre de 2027). El sector públic l’ha d’acceptar quan exigeixi identificació electrònica per als seus serveis en línia.

La meva pime està obligada a acceptar la cartera europea? +

Probablement no per obligació directa. L’article 5f exclou expressament les microempreses i petites empreses, i limita l’obligació a les parts usuàries privades grans i mitjanes que estiguin subjectes a un requisit legal o contractual d’autenticació reforçada d’usuari i operin en transport, energia, banca i serveis financers, seguretat social, salut, aigua potable, serveis postals, infraestructura digital, educació o telecomunicacions. Ara bé, si treballes com a proveïdor d’aquestes empreses, l’exigència t’arribarà per contracte encara que la llei no t’anomeni.

Què ha de fer una empresa per poder demanar dades de la cartera? +

Registrar-se com a part usuària (relying party) a l’estat membre on estigui establerta, declarant qui és, com contactar-hi i quines dades sol·licitarà. Aquest registre es publica en format llegible per màquina i signat electrònicament, i el reglament prohibeix demanar a l’usuari dades diferents de les declarades. A la pràctica, obliga a fer un exercici de minimització de dades abans de connectar res.

L’EUDI Wallet substitueix el certificat digital o Cl@ve? +

No els substitueix: s’hi suma. El certificat digital, el DNIe i els sistemes nacionals d’identificació continuen sent vàlids, i per al ciutadà la cartera és voluntària. El que canvia és que les entitats obligades no la podran rebutjar quan l’usuari decideixi fer-la servir, així que convé tractar-la com un mètode més d’identificació i signatura dins dels teus processos, no com una migració.

Cal refer els processos d’alta i signatura per admetre la cartera? +

Només si la identificació i la signatura estan cablejades dins de cada aplicació. Si els teus fluxos d’alta, contractació o signatura s’orquestren en un BPM i el mètode d’identitat és un pas configurable del procés, incorporar la cartera és un canvi de configuració: s’afegeix com a opció al costat del certificat o la signatura biomètrica, i l’evidència s’arxiva igual que fins ara.

Fonts oficials

  • Reglament (UE) 2024/1183 — modifica el Reglament (UE) núm. 910/2014 pel que fa al marc europeu d’identitat digital (articles 5a, 5b i 5f).
  • EU Digital Identity Wallet — espai tècnic de la Comissió Europea amb l’arquitectura de referència i el programa de parts usuàries.
Següent pas

Que canviar el mètode d’identitat sigui configuració, no un projecte

Reserva 30 minuts: repassem els teus processos d’alta i signatura, veiem on és cablejada avui la identitat i en sortim amb el pla perquè admetre la cartera europea — o qualsevol mètode nou — sigui qüestió de configurar un pas.