El shadow AI és l’ús d’eines d’intel·ligència artificial que l’empresa no ha aprovat ni contractat. El seu risc no és l’ús en si, sinó que la informació corporativa surt del perímetre sense contracte, sense registre i sense possibilitat de recuperar-la. IBM l’associa al 20 % de les bretxes analitzades el 2025 i a uns 670.000 $ de sobrecost per incident. Es corregeix amb un catàleg d’eines aprovades, una regla clara sobre quines dades no surten mai i una alternativa interna que sigui igual de còmoda.
Què és el shadow AI i per què no és el shadow IT de sempre
El shadow IT fa vint anys que és al vocabulari de qualsevol responsable de sistemes: l’empleat que desa un fitxer en un núvol personal perquè el servidor corporatiu va lent. Molest, però acotat. El fitxer va canviar de lloc; continuava sent el mateix fitxer i es podia recuperar.
El shadow AI canvia dues coses, i totes dues importen:
- La dada no es mou: es lliura. L’empleat no desa el contracte en un altre lloc, el dona a un tercer perquè el processi. El que passi després amb aquest text depèn d’unes condicions de servei que ningú de l’empresa no ha llegit ni negociat.
- No hi ha rastre de compra. El shadow IT clàssic deixava empremta: una instal·lació, una subscripció, una factura a la targeta d’un departament. Aquí n’hi ha prou d’obrir una pestanya del navegador. Els indicadors que IT fa servir per detectar eines no autoritzades simplement no es disparen.
Per això les enquestes sectorials varien tant —segons l’estudi, entre la meitat i quatre cinquenes parts dels treballadors admeten fer servir IA no aprovada— però coincideixen en l’essencial: la xifra sempre és molt més alta del que creu la direcció. I ho és perquè la pregunta correcta no és «quanta gent fa servir IA?», sinó «quanta gent ha trobat una drecera que li estalvia una hora al dia i no pensa renunciar-hi?».
Per què passa: no és rebel·lia, és fricció
Convé treure el to moral a l’assumpte, perquè el to moral és el que impedeix arreglar-lo. Ningú no enganxa un contracte en un xat públic per perjudicar la seva empresa. Ho fa perquè ha de resumir quaranta pàgines abans de les sis de la tarda i l’eina funciona.
Les quatre friccions que generen shadow AI són gairebé sempre les mateixes:
- No hi ha alternativa interna. L’empresa no ofereix cap eina d’IA, o la que ofereix és pitjor que la gratuïta de fora.
- Demanar permís triga més que la feina. Si donar d’alta una eina porta sis setmanes de comitè, l’eina es fa servir sense donar-la d’alta.
- La norma no existeix o ningú no l’ha llegit. «Es pot fer servir IA amb seny» no és una política; no diu quina informació pot sortir ni quina no.
- El procés obliga a copiar i enganxar. Quan la informació viu en PDF solts, correus i fulls de càlcul, l’empleat l’ha de treure a mà d’algun lloc — i un cop fora, tant és on l’enganxi.
La quarta és la més interessant, perquè assenyala un problema d’arquitectura i no de conducta. Un procés que només es pot completar copiant dades d’una pantalla a una altra fabrica shadow AI, i cap circular interna no ho impedirà.
Què s’escapa de debò
En els casos documentats, el que surt no és una curiositat: és l’actiu. Aquesta és la classificació útil per a una política, ordenada per gravetat creixent.
| Què s’enganxa al xat | Què es posa en joc |
|---|---|
| Un text genèric per millorar la redacció | Res de rellevant. Aquest és l’ús que convé permetre amb claredat, perquè no es confongui amb la resta. |
| Una proposta comercial o una taula de preus | Secret empresarial. No hi ha sanció administrativa, però sí pèrdua de posició competitiva si acaba on no ha d’acabar. |
| Una nòmina, un expedient mèdic, una llista de clients | Dades personals tractades per un tercer sense contracte d’encàrrec i, sovint, sense base jurídica ni informació a l’interessat. |
| Un contracte amb un client | Incompliment de l’acord de confidencialitat signat amb aquest client. El dany és contractual i directe. |
| Codi font propi o credencials enganxades «perquè les revisi» | Propietat intel·lectual i superfície d’atac. Les credencials en un historial de conversa són credencials compromeses. |
La frontera que cal fer explícita no passa per l’eina, sinó per el tipus d’informació. Una política que diu «prohibit fer servir IA» s’incompleix el primer dia; una que diu «cap dada personal, cap contracte i cap codi en eines fora del catàleg» es pot recordar en una frase i es pot aplicar.
El que costa: les xifres que ja existeixen
La discussió sobre el shadow AI sol quedar-se en l’hipotètic fins que apareix un número. L’ informe d’IBM sobre el cost d’una bretxa de dades del 2025 n’aporta tres que convé tenir a mà:
- Una de cada cinc organitzacions amb bretxa va declarar que el shadow AI hi va estar implicat.
- Aquestes bretxes van costar de mitjana uns 670.000 dòlars més que les que no el van tenir.
- El 97 % de les organitzacions amb una bretxa relacionada amb la IA no tenia controls d’accés sobre aquests sistemes.
En el mateix informe, al voltant de dos terços de les organitzacions analitzades no tenien política de governança d’IA o encara l’estaven redactant. És a dir: el problema no és que fallin els controls, és que en la majoria de llocs encara no n’hi ha cap que pugui fallar. Aquí és on una tarda de feina rendeix més que qualsevol eina.
El que la normativa ja exigeix
Encara que ningú no hagi trucat a la teva porta encara, el marc europeu ja obliga en dos fronts diferents.
RGPD. Si un empleat enganxa dades personals en una eina externa, aquesta eina actua com a encarregat del tractament. Sense contracte d’encàrrec de l’ article 28 del Reglament (UE) 2016/679, sense registre d’activitat i sense garanties sobre la ubicació del tractament, la comunicació és il·lícita. I la responsabilitat és del responsable del tractament —l’empresa—, no de l’empleat.
Reglament d’IA. El Reglament (UE) 2024/1689 va introduir en el seu article 4, aplicable des del 2 de febrer de 2025, un deure d’alfabetització en IA: qui desplega sistemes d’IA ha de procurar que el seu personal tingui prou competència per fer-los servir coneixent-ne els riscos. I des del 2 d’agost de 2026 s’apliquen les obligacions de transparència de l’article 50. Difícil formar una plantilla sobre eines l’existència de les quals es desconeix. Ho desenvolupem a què exigeix el Reglament europeu d’IA a l’automatització de processos.
Per a qui operi en sectors amb la directiva NIS2 al damunt, hi ha una capa més: l’obligació de gestionar els riscos de la cadena de subministrament digital difícilment se sosté si mitja plantilla ha incorporat proveïdors que no figuren en cap inventari.
Per què prohibir és la pitjor política possible
La reacció instintiva —bloquejar els dominis i fer circular una prohibició— falla per un motiu senzill: no elimina la necessitat. L’informe continua tenint quaranta pàgines i l’hora de lliurament continua sent la mateixa. L’únic que canvia és on es fa la feina i si l’empresa se n’assabenta.
I bloquejar té un cost doble que gairebé mai no es comptabilitza:
- L’ús es trasllada al mòbil personal, on no hi ha proxy, no hi ha registre i no hi ha cap possibilitat de control. Es passa d’un risc visible a un d’invisible.
- Es perd la conversa. Qui ha trobat un bon cas d’ús deixa de compartir-lo, i amb ell se’n va la informació que permetria convertir-lo en un procés oficial que estalviï hores a tot un departament.
La política que funciona s’assembla més a la que es va aplicar en el seu moment a l’emmagatzematge al núvol: no es va prohibir desar fitxers fora del servidor, es va oferir un lloc millor i es va dir amb claredat què no en podia sortir.
Pla de 30 dies per reconduir-ho
No cal un programa de governança de dotze mesos per deixar d’anar a cegues. Quatre setmanes n’hi ha prou per passar de «no en sabem res» a «tenim un marc i funciona».
- Setmana 1 — Mirar. Tres fonts: els registres de sortida del proxy o del tallafoc (quins dominis d’IA es visiten i des de quins departaments), l’inventari d’aplicacions connectades per OAuth al correu i l’ofimàtica, i una enquesta anònima de cinc preguntes sobre per a què es fa servir. L’enquesta explica el que els registres no expliquen.
- Setmana 2 — Escriure una regla que càpiga en una frase. Quina informació no surt mai (dades personals, contractes, codi, credencials), quines eines estan aprovades i a qui es pregunta en cas de dubte. Una pàgina. Si n’ocupa dotze, no es llegeix.
- Setmana 3 — Donar una alternativa millor. Una o dues eines amb contracte, amb tractament a la Unió Europea i sense ús de les dades per entrenar. Sense això, els dos passos anteriors són paper mullat.
- Setmana 4 — Obrir un canal ràpid. Un formulari per sol·licitar l’alta d’una eina nova amb compromís de resposta en cinc dies hàbils. La velocitat d’aquest canal determina el nivell de shadow AI de l’any següent, més que cap altra mesura.
Un apunt sobre la setmana 3: l’alternativa interna no guanya per ser corporativa, guanya per ser còmoda. Si exigeix tres clics més que obrir una pestanya, perd.
Com ho resol Dokuflex: que la dada no hagi de sortir
El shadow AI neix d’una mancança concreta: la informació és en un lloc i la intel·ligència és en un altre, de manera que algú ha de fer de pont copiant i enganxant. La manera estructural de tancar-ho és que la IA treballi on ja viu el document.
- La IA s’executa dins del procés. Classificar una factura, extreure els camps d’un contracte o resumir un expedient passa com un pas més del flux a Dokuflex BPM low-code, sobre el document que ja és al gestor documental. Ningú no necessita exportar res per demanar ajuda: és IA privada amb dades a la UE, no un xat solt.
- Permisos heretats, no reinventats. L’assistent veu exactament el que veu l’usuari que l’invoca: mateixa autenticació, mateixos rols, mateixes carpetes. És la diferència entre una IA integrada amb el directori corporatiu i una pestanya anònima.
- Queda rastre. Cada intervenció de la IA es registra com una acció de l’expedient: quin document, quina operació, quin usuari i quan. Això és el que converteix una resposta en una cosa auditable i el que permet respondre a una inspecció sense reconstruir res.
- Tractament sota control. El model es consulta amb el context mínim necessari i sota contracte, amb l’arquitectura que expliquem a LLM i RAG amb compliment de l’RGPD europeu. L’empresa sap què surt, cap a on i amb quines garanties.
Dit sense embuts: no existeix una funció que «elimini el shadow AI». El que sí que existeix és treure-li la raó de ser. Quan demanar un resum dins de l’expedient és més ràpid que obrir una altra pestanya i enganxar-hi el PDF, la drecera deixa de compensar.
Demana una demo i veiem la IA treballant sobre els teus propis documents →
Preguntes freqüents
Què és el shadow AI? +
És l’ús d’eines d’intel·ligència artificial dins de l’empresa sense que l’organització les hagi aprovat, contractat ni avaluat: un assistent conversacional obert al navegador personal, una extensió que resumeix correus, un traductor en línia on s’enganxa un contracte. No hi ha contracte, no hi ha registre i no hi ha control sobre on acaba la informació que se li lliura.
En què es diferencia del shadow IT de sempre? +
En el shadow IT clàssic l’empleat desava un fitxer en un servei no autoritzat: la dada canviava de lloc, però continuava sent el mateix fitxer i es podia recuperar o esborrar. Amb el shadow AI l’empleat lliura el contingut perquè el processi un tercer, i aquest contingut pot quedar retingut, fer-se servir per millorar un servei o quedar exposat en una bretxa. A més, l’adopció no passa per comprar res: n’hi ha prou d’obrir una pestanya, de manera que els senyals habituals de despesa o d’instal·lació no serveixen per detectar-lo.
Quant costa el shadow AI a una empresa? +
L’informe d’IBM sobre el cost d’una bretxa de dades del 2025 xifra en un 20 % les organitzacions que van patir una bretxa relacionada amb shadow AI, i calcula un sobrecost mitjà d’uns 670.000 dòlars respecte als incidents sense aquest factor. El mateix informe assenyala que el 97 % de les organitzacions amb una bretxa vinculada a la IA no tenia controls d’accés sobre aquests sistemes.
Prohibir l’ús de la IA resol el problema? +
No, l’amaga. La prohibició no elimina la necessitat que va portar l’empleat a buscar l’eina: continua havent de resumir un informe de quaranta pàgines abans de les sis. El que canvia és que deixa d’explicar-ho, de manera que l’empresa perd l’única font d’informació que tenia sobre què s’està fent servir i per a què. Funciona millor un catàleg curt d’eines aprovades, una regla clara sobre quina informació no surt mai i un canal àgil per demanar l’alta d’una eina nova.
Què obliga el Reglament europeu d’IA en aquest assumpte? +
El Reglament (UE) 2024/1689 imposa des del 2 de febrer de 2025, en el seu article 4, un deure d’alfabetització en IA: qui desplega sistemes d’IA ha de procurar que el seu personal tingui un nivell suficient de competència per fer-los servir coneixent-ne els riscos. Des del 2 d’agost de 2026 s’apliquen, a més, les obligacions de transparència de l’article 50, que afecten la interacció amb sistemes d’IA i el contingut generat artificialment. Una plantilla que fa servir eines que l’empresa desconeix és, per definició, una plantilla que no s’ha pogut formar.
Per on es comença a detectar el shadow AI? +
Per tres llocs que gairebé sempre estan disponibles: els registres de sortida a internet del tallafoc o el proxy (quins dominis d’IA es visiten i des de quins departaments), l’inventari d’extensions i aplicacions connectades a l’entorn de correu i ofimàtica mitjançant OAuth, i una enquesta interna anònima que pregunti per a què es fa servir. Tots tres junts donen un mapa raonable en una setmana, i l’enquesta sol revelar els casos d’ús que els registres no expliquen.
Quina informació no hauria d’entrar mai en una IA no aprovada? +
Dades personals de clients, pacients o empleats; documentació contractual i de preus; codi font propi; informació emparada per secret empresarial o per un acord de confidencialitat amb un tercer; i qualsevol dada subjecta a una obligació sectorial de custòdia. La regla pràctica que millor es recorda és simple: si no ho enviaries per correu a un proveïdor sense contracte signat, no ho enganxis en un xat d’IA.
Fonts
- IBM — Cost of a Data Breach Report 2025: implicació del shadow AI en les bretxes, sobrecost associat i absència de controls d’accés i de política de governança.
- Reglament (UE) 2024/1689 (Reglament d’Intel·ligència Artificial): article 4, alfabetització en matèria d’IA; article 50, obligacions de transparència.
- Reglament (UE) 2016/679 (RGPD): article 28, tractament per encarregat.
Treu a la drecera el seu motiu d’existir
Reserva 30 minuts: agafem un procés real teu, mirem quina informació es copia a mà avui i què caldria perquè la IA treballi sobre el document sense treure’l de casa. Sense compromís i sense presentació de producte.