Despeses d’empleat · Finances · Plantilla Word

Política de despeses de viatge d’empresa: plantilla 2026 i les 10 regles que el programari aplica tot sol

La majoria de les discussions sobre despeses no són per diners, són per falta de regles: ningú no va dir si el sopar amb el client hi entrava, si el taxi de l’aeroport es paga o si un tiquet sense NIF val. Una política de despeses de viatge és el document que ho resol abans que passi, i és també el que una inspecció demana quan pregunta per què es va pagar una dieta.

Aquesta guia explica què ha d’incloure, quins límits tenen sentit amb les taules de l’IRPF del 2026, quin justificant exigir per no perdre l’IVA, com escalar l’aprovació per import i com convertir la política en regles que l’eina apliqui sense que ningú revisi res. Al final, la plantilla en Word a punt per adaptar.

Carril de lloses de vidre pel qual avancen tiquets tèrmics cap a una porta en forma de llibre de normes; els que passen es converteixen en fitxes blaves i un queda retingut per una barrera ambre
AR
Propietari de Dokuflex
Actualitzat: 3 d’octubre de 2026

Per a direcció financera, administració i RRHH. Guia divulgativa amb els límits fiscals vigents a 3 d’octubre de 2026 (art. 9 del Reglament de l’IRPF, Orden HFP/792/2023, Reglament de facturació). La plantilla és un punt de partida: fes que la revisi la teva assessoria abans de publicar-la.

Resposta directa

Una política de despeses de viatge defineix quines despeses assumeix l’empresa, amb quin límit per categoria i dia, quin justificant exigeix cadascuna (factura simplificada amb NIF per deduir l’IVA), com es calculen dietes i quilometratge (26,67 € i 53,34 € al dia a Espanya, 0,26 €/km, exempts d’IRPF), qui aprova segons l’import, en quin termini es presenten les despeses, com es reemborsen i què passa amb les excepcions. No és obligatòria per llei, però és el que permet aplicar la normativa fiscal de manera homogènia i el que una inspecció demana. El millor que li pot passar és deixar de ser un PDF i convertir-se en regles que el programari aplica en el moment de capturar el tiquet.

Per a què serveix una política de despeses (tres objectius, no un)

Les empreses l’escriuen per estalviar i acaben descobrint que serveix per a dues coses més importants.

Controlar abans de gastar

Un límit conegut evita la despesa, no la discuteix després. Si el sopar té topall, ningú no demana la carta de vins; si el taxi exigeix justificar per què no hi havia tren, s’agafa el tren.

Complir amb Hisenda

Les dietes només estan exemptes d’IRPF si es justifica el desplaçament i no se superen els límits; l’IVA només es dedueix amb factura vàlida. La política converteix aquestes normes en instruccions.

Acabar amb les discussions

El responsable que aprova i l’empleat que presenta es basen en el mateix text. El que no és a la política es demana com a excepció abans, no es negocia després.

Què ha d’incloure: els 13 apartats de la plantilla

La plantilla que pots descarregar al final segueix aquesta estructura. Si la teva política actual no té algun d’aquests punts, és aquí on hi ha les discussions de cada mes.

  1. Objecte i abast: a qui s’aplica (plantilla, pràctiques, col·laboradors) i quines despeses cobreix.
  2. Principis: despesa raonable i necessària, justificant vàlid, autorització prèvia del que és previsible, traçabilitat.
  3. Categories admeses i límits per persona i dia: àpats, allotjament, transport, taxi, pàrquing, quilometratge, atencions, material, telèfon.
  4. Justificants: què val (factura completa o simplificada amb NIF i IVA desglossat) i què no (tiquet de caixa sense NIF, comprovant de targeta, captura de pantalla).
  5. Dietes i quilometratge amb les taules exemptes d’IRPF de l’any i la regla per a l’excés.
  6. Mitjans de pagament: targeta d’empresa, pagament personal i bestretes, amb terminis de justificació.
  7. Terminis de presentació i què passa amb el que arriba tard.
  8. Aprovació i escalat per import, amb prohibició d’autoaprovació.
  9. Despeses no reemborsables: multes, despeses personals, millores de classe, propines excessives.
  10. Excepcions: com es demanen (abans), qui les aprova i on queden registrades.
  11. Conservació i protecció de dades: 4 anys fiscals (art. 66 LGT), 6 mercantils (art. 30 Código de Comercio), RGPD.
  12. Incompliments: justificants falsos, duplicats, ús personal de la targeta.
  13. Vigència i revisió: cada gener i quan canviï la normativa.

Quins límits tenen sentit el 2026 (i d’on surten)

Els límits d’àpats i les dietes no s’inventen: el punt de partida són els imports exempts d’IRPF de l’article 9 del Reglament de l’IRPF i el quilometratge de l’Orden HFP/792/2023. Tot el que l’empresa pagui per sobre a tant alçat tributa com a salari i cotitza.

ConcepteEspanyaEstrangerQuè posar a la política
Manutenció sense pernoctació26,67 €/dia48,08 €/diaLímit d’àpats en desplaçament d’un dia
Manutenció amb pernoctació53,34 €/dia91,35 €/diaDinar + sopar quan es dorm fora
AllotjamentDespesa justificadaDespesa justificadaExempt sense límit si hi ha factura; la política fixa un topall operatiu per ciutat (p. ex. 110 € nacional, 160 € internacional)
Quilometratge0,26 €/km + peatges i pàrquing justificats0,26 €/kmSi el conveni paga més, avisar que la diferència tributa
Atencions a clientsSense límit fiscal exempt; IVA no deduïble i deduïble a l’Impost sobre Societats fins a l’1 % de la xifra de negociTopall per persona (p. ex. 60 €) i nom dels assistents al justificant

Dues decisions que la política ha de prendre explícitament: si l’empresa paga dieta a tant alçat (no exigeix tiquet de cada àpat, però sí justificar el desplaçament) o reemborsa la despesa real amb factura fins a un límit; i si els desplaçaments dins del municipi del centre de treball generen alguna cosa (fiscalment, no).

El justificant: la regla que més diners estalvia

Un tiquet de caixa serveix per justificar la despesa, però no permet deduir l’IVA llevat que sigui una factura simplificada amb el NIF i el domicili de l’empresa i la quota d’IVA consignada per separat (RD 1619/2012, art. 7.2). En una empresa amb 40 persones en ruta, els tiquets sense NIF suposen centenars d’euros d’IVA perduts al mes. La política ho ha de dir amb una frase que qualsevol entengui: “demana que posin el NIF de l’empresa al tiquet; si no, l’IVA no es recupera”.

I ha d’admetre una vàlvula d’escapament realista: una excepció d’import petit (per exemple, fins a 20 € i tres vegades al mes) per al parquímetre o el cafè on no hi ha manera d’obtenir factura. Sense vàlvula, la gent fa trampes; amb vàlvula sense límit, ningú no demana la factura.

Aprovació per import i sense autoaprovació

Una política amb un únic aprovador per a tot és una política que no es compleix: el responsable aprova en bloc sense mirar. Funciona millor un escalat per import amb terminis:

Import de la nota de despesesAprovaTermini
Fins a 300 €Responsable directe2 dies laborables
De 300 € a 1.500 €Responsable directe i responsable d’àrea3 dies laborables
Més de 1.500 € o qualsevol excepcióDirecció financera5 dies laborables

I dues regles que no admeten excepció: ningú no aprova les seves pròpies despeses ni les del seu superior, i el termini d’aprovació compta: si el responsable no aprova, el reemborsament s’endarrereix i el problema és seu, no de l’empleat.

Les 10 regles que el programari pot aplicar tot sol

Una política en PDF depèn que la gent la recordi. Una política configurada a l’eina de notes de despeses s’aplica en el moment de la foto, sense que ningú revisi. Aquestes deu regles són les que més feina treuen a administració:

  1. Si el justificant no porta NIF i IVA desglossat, marcar “IVA no deduïble” i avisar l’empleat abans d’enviar.
  2. Rebutjar en la captura l’àpat que superi el límit diari, llevat d’excepció aprovada prèviament.
  3. Calcular la dieta exempta per país i pernoctació i separar automàticament l’excés per a nòmina.
  4. Calcular el quilometratge a 0,26 €/km amb origen i destinació geolocalitzats; sumar peatges i pàrquing amb justificant.
  5. Bloquejar duplicats: mateix comerç, import i data.
  6. Encaminar l’aprovació per import i centre de cost i impedir l’autoaprovació.
  7. Reclamar a l’empleat els moviments de targeta sense justificant als 5 dies.
  8. Tancar la presentació de despeses del mes el dia 5 i avisar tres dies abans.
  9. Generar l’assentament comptable amb l’IVA deduïble separat (629 / 472) i enviar-lo a l’ERP.
  10. Pagar el reemborsament per SEPA en 48 hores després de l’aprovació i arxivar el justificant amb validesa fiscal.

Sis errors que veiem en polítiques de despeses reals

  • Demanar “tiquet” en lloc de “factura simplificada amb NIF”. La diferència és l’IVA de totes les despeses de l’any.
  • Fixar límits sense mirar les taules de l’IRPF. Una dieta de 40 € a tant alçat tributa per 13,33 € i ningú no ho sap fins a la inspecció.
  • Terminis sense conseqüència. Si el que arriba tard es paga igual, el termini no existeix. El que arriba fora de termini necessita autorització; el de l’exercici anterior no es reemborsa.
  • Un únic aprovador. Aprova en bloc i sense mirar. Escala per import.
  • Excepcions per WhatsApp. Si no queden registrades al costat de la despesa, no existeixen quan arriba l’auditoria.
  • No revisar-la al gener. Els límits exempts i els convenis canvien; la política del 2023 encara posa 0,19 €/km.

Com implantar-la en 30 dies

  1. Setmana 1: descarrega la plantilla, omple els claudàtors amb els teus límits reals i treu l’històric de despeses de l’últim any per veure on es concentren els diners.
  2. Setmana 2: revisió amb l’assessoria (dietes, quilometratge, atencions a clients) i amb RRHH (conveni, règim disciplinari, protecció de dades).
  3. Setmana 3: configura les regles a l’eina de notes de despeses: categories, límits, justificant exigit, aprovadors per import, taules de dietes. Fes un pilot amb un equip i vint tiquets reals.
  4. Setmana 4: comunica la política (una pàgina de resum, no el document sencer), fixa la data d’entrada en vigor i publica la versió vigent a la intranet. A partir d’aquí, revisió mensual d’excepcions i anual de límits.

Com l’aplica Dokuflex sense que ningú revisi

A Dokuflex la política de despeses no és un PDF adjunt: són les regles del procés. Quan l’empleat fotografia el tiquet, l’OCR amb IA llegeix comerç, data, import i IVA i comprova si hi ha NIF; la categoria i l’import es contrasten amb el límit; les dietes i el quilometratge surten de les taules de l’IRPF; la despesa fora de política es rebutja en el moment amb el motiu; l’aprovació s’encamina per import i centre de cost; l’assentament es genera amb l’IVA deduïble separat i el reemborsament arriba per SEPA en 48 hores. Programari homologat per l’AEAT (Doku4Invoices) per destruir el paper, des de 3 € per empleat i mes.

Si encara gestiones les despeses en Excel, la plantilla de nota de despeses 2026 aplica les mateixes taules i et mostra quant IVA s’escapa cada mes. I si véns d’una altra eina, mira la comparativa Tickelia vs Okticket vs Captio vs Dokuflex.

Preguntes freqüents

És obligatori tenir una política de despeses de viatge per escrit?+

No hi ha cap norma que obligui a tenir-la, però sense ella l’empresa no pot demostrar davant d’una inspecció per què va pagar una dieta, ni negar-se amb criteri a reemborsar una despesa sense justificant, ni aplicar els límits exempts d’IRPF de manera homogènia. A la pràctica és el document que converteix l’article 9 del Reglament de l’IRPF i el Reglament de facturació en regles que tothom entén.

Quin límit posar als àpats en una política de despeses?+

El punt de partida natural són els límits exempts d’IRPF per a dietes de manutenció: 26,67 € al dia sense pernoctació i 53,34 € amb pernoctació a Espanya. Si l’empresa reemborsa la despesa real amb factura, pot fixar un límit diferent per ciutat o per tipus de viatge, però convé no superar aquestes xifres a tant alçat perquè l’excés tributa com a salari.

Es pot negar l’empresa a reemborsar una despesa sense tiquet?+

Sí, si la política ho diu i s’ha comunicat. L’habitual és admetre una excepció petita (per exemple, fins a 20 € i un nombre limitat de vegades al mes) per a despeses en què és difícil obtenir justificant, i exigir factura simplificada amb NIF per a tota la resta, perquè sense ella l’empresa perd l’IVA.

Quina diferència hi ha entre dieta i despesa reemborsada a la política?+

La dieta és una quantitat a tant alçat per dia de desplaçament, exempta d’IRPF fins als límits del Reglament, que no exigeix tiquet de cada àpat però sí justificar el desplaçament (data, motiu, lloc). La despesa reemborsada és l’import real pagat, que exigeix justificant vàlid. La política ha de dir quin dels dos models aplica l’empresa i si poden coexistir.

Com tractar la targeta d’empresa a la política de despeses?+

Definint qui la té, per a quines categories, quins límits té i en quants dies s’ha de justificar cada moviment. Els moviments sense justificant es reclamen i, si persisteixen, es descompten segons el que s’ha pactat. La conciliació automàtica entre els moviments de la targeta i els justificants capturats evita que res quedi sense justificar a final de mes.

Cada quant cal revisar la política de despeses?+

Almenys un cop l’any, al gener, per actualitzar els límits exempts d’IRPF i els imports per ciutat; i cada vegada que canviï la normativa, el conveni o l’eina. Les excepcions repetides d’una mateixa categoria són el senyal que un límit s’ha quedat curt.

Fonts

Següent pas

De la política en Word a la política que s’aplica tota sola

Descarrega la plantilla, adapta-la amb la teva assessoria i configura-la com a regles a Dokuflex: límits, justificants, dietes, quilometratge, aprovació per import i reemborsament SEPA en 48 hores. Gratis fins a 5 empleats; 3 € per empleat i mes a partir d’aquí.