Digitalitzar una factura no és escanejar-la. És convertir el document, en paper o en PDF, en dades que la comptabilitat pugui registrar sense teclejar, en una imatge que es pugui localitzar en segons i, si es fa amb un programari homologat, en un arxiu que permet prescindir del paper amb validesa davant de l’Agència Tributària.
Aquesta guia explica, amb la normativa al davant, què és digitalitzar una factura i en què es diferencia d’escanejar-la o de la factura electrònica; com es comptabilitza una factura escanejada i quant de temps cal conservar-la; què permet la digitalització certificada; què fan de debò l’OCR i l’IDP; com es porten les dades a Excel o al programa comptable; i com triar l’enfocament adequat per al teu volum.
La digitalització de factures és el procés de capturar una factura rebuda (paper, PDF o foto), extreure’n les dades (emissor, NIF, número, data, bases, tipus d’IVA, retencions i total), validar-les i arxivar-la amb metadades per comptabilitzar-la i conservar-la en format digital. Un escaneig només produeix una imatge; la digitalització produeix dades. Només quan la captura la fa un programari homologat per l’AEAT (digitalització certificada, Orden EHA/962/2007) es pot destruir l’original en paper.
En un departament d’administració els tres termes es fan servir com a sinònims, i la confusió té un cost: hi ha empreses que «digitalitzen» des de fa anys i continuen teclejant cada factura, i d’altres que han llençat el paper pensant que un PDF en una carpeta n’hi havia prou. Convé fixar el vocabulari abans de parlar d’eines.
| Concepte | Què produeix | Qui ho fa | Substitueix el paper? |
|---|---|---|---|
| Escanejar | Una imatge (PDF, JPG, TIFF). Les dades continuen «dins» de la imatge; algú les ha de llegir. | El receptor, amb un escàner o el mòbil. | No. És una còpia; l’original continua sent el paper. |
| Digitalitzar | Imatge + dades estructurades (NIF, número, data, bases, IVA, total) + metadades d’arxiu. | El receptor, amb programari OCR/IDP sobre paper, PDF o foto. | Només si és digitalització certificada amb programari homologat per l’AEAT. |
| Factura electrònica | Un fitxer estructurat (Facturae, UBL, CII) que neix digital, amb signatura o segell de l’emissor. | L’emissor, des del seu programa de facturació. | No hi ha paper per substituir: el fitxer és l’original i es conserva tal com és. |
Dos matisos útils. Primer: un PDF que t’envia el proveïdor per correu no és una factura electrònica en sentit tècnic, encara que sigui digital; és una imatge de factura, i es tracta igual que un escaneig. Segon: el Reglament de facturació admet expedir i conservar factures «en paper o en format electrònic» sempre que se’n garanteixi l’autenticitat de l’origen, la integritat del contingut i la llegibilitat (RD 1619/2012, arts. 8 i 20). La digitalització ben feta és, precisament, el procediment que deixa documentades aquestes tres garanties.
La pregunta «puc comptabilitzar una factura escanejada?» té una resposta curta: sí. El que es registra a la comptabilitat és l’operació econòmica que la factura documenta, no el suport. Un escaneig de bona qualitat serveix perfectament com a còpia de treball per generar l’assentament i l’anotació al llibre registre de factures rebudes. La pregunta llarga és què passa amb el document justificatiu, i aquí convé anar per parts.
Cada factura rebuda s’anota amb el número de recepció, la data d’expedició, la data d’operació si és diferent, el nom i el NIF de l’expedidor, la base imposable, el tipus i la quota d’IVA i, si escau, la retenció. Són exactament els camps que un bon OCR ha d’extreure; per això la digitalització comença pel llibre registre i no per l’escàner.
L’assentament típic d’una factura de proveïdor porta la despesa o la compra al deure (grup 6 o 2 segons si és despesa o immobilitzat), l’IVA suportat deduïble al deure (472) i el proveïdor o creditor a l’haver (400 o 410), amb la retenció a l’haver (4751) quan n’hi ha. Una factura amb diversos tipus d’IVA o amb despeses no deduïbles genera diverses línies; és el cas en què la captura manual comet més errors i on la validació automàtica aporta més.
La Llei 37/1992 de l’IVA (art. 97) condiciona la deducció a estar en possessió del document justificatiu, en primer lloc la factura original. Això no obliga a comptabilitzar des del paper: obliga a tenir la factura i poder-la exhibir. Si només escanneges, l’original és el paper i s’ha de guardar. Si la captura es fa amb digitalització certificada, la imatge signada ocupa el lloc de l’original (vegeu la secció 4). I si la factura arriba com a factura electrònica, l’original és el fitxer i cal conservar-lo en el seu format, sense convertir-lo.
El Reglament de facturació admet acreditar l’autenticitat i la integritat «per qualsevol mitjà de prova admès en dret», inclosos els controls de gestió habituals que creen una pista d’auditoria fiable entre la factura i l’operació (comanda, albarà, pagament). A la pràctica: si el teu sistema pot mostrar qui va rebre la factura, qui la va aprovar, amb quina comanda es va creuar i quan es va pagar, la factura escanejada està més ben justificada que moltes en paper dins d’un arxivador.
Dues normes marquen els terminis i una tercera marca la forma. La Ley 58/2003, General Tributaria, inclou entre les obligacions formals (art. 29.2) «l’obligació de portar i conservar llibres de comptabilitat i registres» i «l’obligació d’expedir i lliurar factures o documents substitutius i conservar les factures», i fixa a l’art. 66 un termini de prescripció de quatre anys per al dret de l’Administració a liquidar. El Codi de comerç (art. 30) és més exigent: llibres, correspondència, documentació i justificants del negoci es conserven sis anys des de l’últim assentament. El Reglament de facturació (RD 1619/2012, arts. 19 a 23) diu com.
| Què exigeix el RD 1619/2012 | Article | Què vol dir per a una factura digitalitzada |
|---|---|---|
| Conservar les factures rebudes, les còpies de les emeses i els justificants comptables durant el termini de la LGT. Un tercer les pot custodiar, però l’obligat continua sent el responsable. | Art. 19 | Pots externalitzar la custòdia (un proveïdor SaaS), però la responsabilitat no s’externalitza: exigeix contracte, ubicació i accés garantits. |
| En paper o en format electrònic, garantint l’autenticitat, la integritat i la llegibilitat, i l’accés de l’Administració «sense demora». | Art. 20 | Un PDF solt en una carpeta de xarxa compleix malament la integritat; un repositori amb control de versions, hash o signatura i registre d’accessos la compleix bé. |
| Si la conservació és electrònica: llegibilitat en el format original, dades de verificació de la signatura, i disponibilitat en línia amb visualització, cerca, còpia, descàrrega i impressió. | Art. 21 | Una factura electrònica no s’«imprimeix i s’arxiva»: es conserva el fitxer signat. I l’arxiu ha de ser consultable, no un disc dur apagat. |
| Lloc de conservació lliure dins d’Espanya; fora, només per mitjans electrònics amb accés en línia i càrrega remota, comunicant-ho a l’AEAT. | Art. 22 | Si el proveïdor allotja fora d’Espanya, pregunta per la regió dels servidors i per l’accés remot abans de signar. |
| L’Administració ha de poder accedir en línia, carregar i utilitzar els documents durant les seves comprovacions. | Art. 23 | Prepara el «mode inspecció»: exportació massiva per període i per proveïdor, amb la imatge i les metadades. |
La regla pràctica: sis anys com a mínim, i més quan la factura documenta un immobilitzat, bases negatives o deduccions pendents, perquè la seva comprovació corre des que s’apliquen. I recorda que els quatre anys de la LGT s’interrompen amb cada actuació, així que «ja han prescrit» poques vegades és segur sense revisar l’expedient.
L’Orden EHA/962/2007, de 10 de abril, defineix al seu article 7 la digitalització certificada com el procés tecnològic que converteix la imatge d’un document en paper en una imatge digital codificada, en un format estàndard i amb la resolució que accepta l’AEAT, i hi afegeix la conseqüència que la fa interessant: complert el procediment, l’obligat pot «prescindir dels originals en paper». Els requisits tècnics i el procediment d’homologació del programari els desenvolupa la Resolución de 24 de octubre de 2007 de la AEAT.
El que exigeix la norma, resumit per a qui ha de decidir:
L’error més comú és creure que l’homologació la porta l’escàner, o que n’hi ha prou de «pujar el PDF a un programa homologat». No: la captura, la signatura i l’alta a la base de dades formen un únic procés que executa el programari homologat; un PDF escanejat fora d’aquest procés i carregat després és un escaneig, no una digitalització certificada. Tampoc no convé confondre l’àmbit: la certificació cobreix factures i documents substitutius rebuts en paper, i és igual de vàlida per als tiquets i justificants de despesa dels empleats, que són l’altre gran focus de paper en una empresa.
Quan compensa? Quan el cost de guardar paper (espai, arxiu físic, cerques, risc de pèrdua) supera el de certificar la captura, i això passa abans del que sembla: a partir d’uns quants centenars de factures al mes. El detall del protocol de destrucció i els errors que anul·len la certificació són a la nostra guia digitalització certificada de factures: com llençar el paper amb l’AEAT al teu costat; si busques una eina concreta, consulta la digitalització certificada homologada per l’AEAT de Dokuflex.
L’OCR (reconeixement òptic de caràcters) converteix la imatge en text. És una tecnologia madura, però per si sola no sap quina part del text és el NIF del proveïdor ni quin dels tres números amb el símbol «€» és el total. Aquesta segona feina, localitzar cada camp, entendre l’estructura de línies i comprovar que tot quadra, és l’IDP (processament intel·ligent de documents): models d’IA entrenats amb milers de factures que ja no necessiten una plantilla per proveïdor. Per a una visió d’arquitectura, llegeix què és el processament intel·ligent de documents (IDP).
L’extracció per línies només compensa si has de creuar la factura amb la comanda o l’albarà, o si imputes per projecte. Per comptabilitzar n’hi ha prou amb la capçalera.
La precisió «de catàleg» d’un OCR importa menys que el que fa el sistema amb els camps dubtosos. Un procés de digitalització ben dissenyat aplica quatre validacions automàtiques abans que ningú vegi la factura:
El que no supera aquestes comprovacions, o el que el model extreu amb una confiança inferior al llindar fixat, passa a revisió humana, idealment mostrant el camp dubtós ressaltat sobre la imatge. Si el sistema envia totes les factures a revisar «per si de cas», no has automatitzat res: has canviat teclejar per comprovar.
«OCR de factures a Excel» és una de les cerques més freqüents sobre aquest tema, i té sentit: el full de càlcul és l’idioma comú entre l’empresa, l’assessoria i el programa comptable. Convé entendre el procés genèric i, després, decidir si Excel és la destinació o només un peatge.
Quan té sentit Excel? Quan el programa comptable no té connector, en assessories que reben documentació de clients amb sistemes diferents i com a control per revisar un lot abans de comptabilitzar-lo. Quan no? Quan la revisió en full consumeix més hores de les que va estalviar l’OCR, o quan la factura ha de passar per una aprovació: el full no té flux, ni terminis, ni evidència de qui va aprovar què.
La pregunta correcta en avaluar eines no és «exporta a Excel?» (gairebé totes ho fan), sinó «quin assentament genera i a quins sistemes l’envia sense tocar el full?». Un exemple d’aquest segon enfocament, amb assentament amb l’IVA deduïble separat i connectors a SAP, Sage, A3, Holded, Dynamics i Odoo, és el programari OCR de factures de proveïdors de Dokuflex.
Digitalitzar sense flux és digitalitzar a mitges. Un cop extretes i validades les dades, la factura ha d’arribar a qui l’ha d’aprovar, creuar-se amb el que es va demanar i el que es va rebre, i quedar a punt per al pagament. Aquest és el circuit de referència; cada empresa el retalla o l’amplia segons la seva mida:
Aquest registre d’estats deixa de ser una bona pràctica i passa a ser una obligació amb la factura electrònica B2B, que exigeix comunicar l’acceptació, el rebuig i el pagament de cada factura. Les regles concretes, les que bloquegen i les xifres del cost de pagar tard són a automatitzar l’aprovació de factures de proveïdors.
No totes les empreses necessiten el mateix nivell. La taula ordena els cinc enfocaments habituals per grau d’automatització i indica per a quin volum té sentit cadascun.
| Enfocament | Què obtens | Feina manual que queda | Permet destruir el paper? | Per a qui |
|---|---|---|---|---|
| Manual | Paper a l’arxivador; dades teclejades al programa comptable. | Tot: llegir, teclejar, arxivar, cercar. | No. | Menys de 20-30 factures al mes. |
| Escàner + carpeta | Un PDF per factura en una carpeta de xarxa o al núvol, amb el nom del fitxer com a únic índex. | Teclejar les dades; anomenar i classificar fitxers; cercar per nom. | No: el paper continua sent l’original. | Qui només vol deixar de cercar a l’arxivador. |
| OCR clàssic (plantilles) | Text i camps extrets segons una plantilla per proveïdor; exportació a Excel o al programa comptable. | Crear i mantenir plantilles; revisar cada factura; corregir errors de lectura. | No, tret que el programari estigui homologat. | Pocs proveïdors amb formats estables. |
| IDP amb IA | Camps de qualsevol factura sense plantilles, validació aritmètica i fiscal, detecció de duplicats, assentament proposat. | Només les excepcions que no superen el llindar de confiança o les validacions. | No per si sol; sí si la captura està homologada. | Centenars de factures al mes, molts proveïdors, assessories multiclient. |
| Digitalització certificada (+ IDP) | Tot l’anterior més imatge signada, base de dades signada per període i accés en línia per a l’AEAT. | Excepcions i el protocol de destrucció del paper. | Sí, un cop complert el procediment de l’Orden EHA/962/2007. | Qui rep paper i vol deixar d’emmagatzemar-lo; sectors amb molts justificants físics. |
Dues observacions. La primera: el salt de valor és entre «escàner + carpeta» i «IDP amb IA», perquè és on desapareix el teclejat. La segona: la digitalització certificada no és una alternativa a l’IDP, sinó una capa que s’hi afegeix quan el paper és un problema; si el 90 % de les teves factures arriben en PDF, prioritza l’extracció i l’aprovació, i certifica només el flux del paper.
Deu preguntes, en l’ordre en què convé fer-les. Si una eina respon malament a les cinc primeres, la resta no importa.
Dues reformes en marxa es confonen sovint amb la digitalització de factures, i cap no la substitueix.
El Real Decreto 238/2026, de 25 de marzo, desenvolupa l’obligació de la Ley Crea y Crece d’emetre i rebre factures en format estructurat entre empreses i professionals i de comunicar-ne els estats, amb un calendari esglaonat per volum d’operacions que arrenca amb l’ordre ministerial de desplegament (en vigor des del 6 d’octubre de 2026). Afecta l’emissió: els teus proveïdors espanyols t’enviaran un fitxer estructurat en lloc d’un PDF. No afecta els proveïdors estrangers, els tiquets ni els justificants, i durant la transició continuaran arribant PDF i paper. Dates i obligacions, a factura electrònica obligatòria B2B: calendari del RD 238/2026.
Regula els sistemes informàtics de facturació (els que emeten factures), i exigeix registres encadenats amb empremta i codi QR. No diu res sobre com rebre, digitalitzar o conservar les factures dels proveïdors. Les dates legals vigents són l’1 de gener de 2027 per a societats i l’1 de juliol de 2027 per a la resta; el 5 d’octubre de 2026 Hisenda va anunciar-ne l’ajornament a l’octubre de 2028, pendent de publicació al BOE en la data d’aquesta guia.
La lectura conjunta és senzilla: la factura electrònica redueix el paper que entra; VERI*FACTU ordena el que surt; i la digitalització, amb la seva extracció, validació, aprovació i conservació, continua sent el circuit que converteix qualsevol factura rebuda, estructurada o no, en un assentament fiable i un document localitzable durant sis anys.
No. Escanejar produeix una imatge (PDF o JPG) que una persona encara ha de llegir i teclejar. Digitalitzar implica, a més, extreure les dades de la factura (NIF, número, data, bases, IVA, total) en un format estructurat que la comptabilitat pot fer servir, i arxivar la imatge amb metadades per localitzar-la. Si la captura la fa un programari homologat per l’AEAT, es parla de digitalització certificada i permet prescindir del paper.
Sí. El que es comptabilitza és l’operació que documenta la factura, no el suport. L’escaneig serveix com a còpia de treball per registrar l’assentament i el llibre d’IVA, però el document justificatiu continua sent la factura rebuda, que cal conservar: en paper si només l’has escanejada, o en format digital si la captura la va fer un programari de digitalització certificada.
A efectes tributaris, mentre no prescrigui el dret de l’Administració a comprovar: quatre anys des del final del termini de declaració (arts. 29 i 66 de la Llei general tributària), termini que s’interromp i torna a comptar amb cada actuació. A efectes mercantils, el Codi de comerç (art. 30) obliga a conservar llibres, correspondència i justificants sis anys des de l’últim assentament. A la pràctica, el criteri prudent és sis anys, i més si la factura documenta un actiu que s’amortitza o bases pendents de compensar.
Només si la digitalització ha estat certificada: captura amb un programari homologat per l’AEAT que signa electrònicament cada imatge, la dona d’alta en una base de dades consultable en línia i signa la base al tancament de cada període de liquidació (Orden EHA/962/2007, art. 7). Amb un escaneig normal, el paper continua sent l’original i cal guardar-lo durant tot el termini de conservació.
L’OCR (reconeixement òptic de caràcters) converteix la imatge en text; per si sol no sap quina part del text és el NIF o la base imposable. L’IDP (processament intel·ligent de documents) hi afegeix models d’IA que classifiquen el document, localitzen cada camp sense plantilles per proveïdor, validen la coherència aritmètica i fiscal i marquen per a revisió humana només el que no supera un llindar de confiança.
La majoria d’eines d’OCR o IDP permeten exportar les dades extretes a CSV o Excel, amb una fila per factura o per línia. És útil per revisar lots, per a assessories que treballen amb fulls d’importació o per a programes comptables sense connector. El pas següent, i més robust, és que l’assentament viatgi directament a l’ERP per integració, sense passar pel full de càlcul.
Per a un OCR fiable n’hi ha prou amb qualsevol escàner o multifunció de xarxa a 200-300 ppp en color o escala de grisos, i per a volums baixos la càmera del mòbil funciona bé si el programari corregeix la perspectiva i el contrast. Si l’objectiu és la digitalització certificada, la resolució mínima que fixa l’AEAT és de 200 ppp i la captura l’ha de fer el programari homologat, no un escàner qualsevol que després puja el PDF.
A llarg termini reduirà el paper entre empreses espanyoles, però no l’elimina: el calendari del Real Decreto 238/2026 és esglaonat, no afecta les factures de proveïdors estrangers ni els tiquets i justificants, i durant la transició continuaran arribant PDF per correu. El circuit de digitalització, extracció, aprovació i conservació continua sent necessari; el que canvia és que una part de les factures arribarà ja estructurada.
Aquesta guia és divulgativa i no substitueix l’assessorament fiscal professional. Verificada al BOE el 19 d’octubre de 2026.
Porta vint factures reals, incloses les difícils, i t’ensenyem l’extracció, la validació, el flux d’aprovació i l’assentament en una demo de 30 minuts. Sense compromís i amb els teus documents, no amb els de laboratori.