Guia pilar · Fiscal i comptable · Actualitzada l’octubre de 2026

Digitalització de factures: guia completa per a empreses

Digitalitzar una factura no és escanejar-la. És convertir el document, en paper o en PDF, en dades que la comptabilitat pugui registrar sense teclejar, en una imatge que es pugui localitzar en segons i, si es fa amb un programari homologat, en un arxiu que permet prescindir del paper amb validesa davant de l’Agència Tributària.

Aquesta guia explica, amb la normativa al davant, què és digitalitzar una factura i en què es diferencia d’escanejar-la o de la factura electrònica; com es comptabilitza una factura escanejada i quant de temps cal conservar-la; què permet la digitalització certificada; què fan de debò l’OCR i l’IDP; com es porten les dades a Excel o al programa comptable; i com triar l’enfocament adequat per al teu volum.

Factura de proveïdor en paper i en PDF que es converteix en dades estructurades (NIF, bases, IVA i total) i en un assentament comptable
De la factura a la dada: captura, extracció, validació, aprovació i conservació.
Resposta directa

La digitalització de factures és el procés de capturar una factura rebuda (paper, PDF o foto), extreure’n les dades (emissor, NIF, número, data, bases, tipus d’IVA, retencions i total), validar-les i arxivar-la amb metadades per comptabilitzar-la i conservar-la en format digital. Un escaneig només produeix una imatge; la digitalització produeix dades. Només quan la captura la fa un programari homologat per l’AEAT (digitalització certificada, Orden EHA/962/2007) es pot destruir l’original en paper.

Resum executiu

Publicat: 19 d’octubre de 2026 · Anàlisi de l’equip de Producte de Dokuflex · Normativa verificada al BOE en la data de publicació

1. Digitalitzar, escanejar i factura electrònica: tres coses diferents

En un departament d’administració els tres termes es fan servir com a sinònims, i la confusió té un cost: hi ha empreses que «digitalitzen» des de fa anys i continuen teclejant cada factura, i d’altres que han llençat el paper pensant que un PDF en una carpeta n’hi havia prou. Convé fixar el vocabulari abans de parlar d’eines.

Concepte Què produeix Qui ho fa Substitueix el paper?
Escanejar Una imatge (PDF, JPG, TIFF). Les dades continuen «dins» de la imatge; algú les ha de llegir. El receptor, amb un escàner o el mòbil. No. És una còpia; l’original continua sent el paper.
Digitalitzar Imatge + dades estructurades (NIF, número, data, bases, IVA, total) + metadades d’arxiu. El receptor, amb programari OCR/IDP sobre paper, PDF o foto. Només si és digitalització certificada amb programari homologat per l’AEAT.
Factura electrònica Un fitxer estructurat (Facturae, UBL, CII) que neix digital, amb signatura o segell de l’emissor. L’emissor, des del seu programa de facturació. No hi ha paper per substituir: el fitxer és l’original i es conserva tal com és.

Dos matisos útils. Primer: un PDF que t’envia el proveïdor per correu no és una factura electrònica en sentit tècnic, encara que sigui digital; és una imatge de factura, i es tracta igual que un escaneig. Segon: el Reglament de facturació admet expedir i conservar factures «en paper o en format electrònic» sempre que se’n garanteixi l’autenticitat de l’origen, la integritat del contingut i la llegibilitat (RD 1619/2012, arts. 8 i 20). La digitalització ben feta és, precisament, el procediment que deixa documentades aquestes tres garanties.

2. Com es comptabilitza una factura escanejada

La pregunta «puc comptabilitzar una factura escanejada?» té una resposta curta: sí. El que es registra a la comptabilitat és l’operació econòmica que la factura documenta, no el suport. Un escaneig de bona qualitat serveix perfectament com a còpia de treball per generar l’assentament i l’anotació al llibre registre de factures rebudes. La pregunta llarga és què passa amb el document justificatiu, i aquí convé anar per parts.

Pas 1: registre al llibre de factures rebudes

Cada factura rebuda s’anota amb el número de recepció, la data d’expedició, la data d’operació si és diferent, el nom i el NIF de l’expedidor, la base imposable, el tipus i la quota d’IVA i, si escau, la retenció. Són exactament els camps que un bon OCR ha d’extreure; per això la digitalització comença pel llibre registre i no per l’escàner.

Pas 2: l’assentament comptable

L’assentament típic d’una factura de proveïdor porta la despesa o la compra al deure (grup 6 o 2 segons si és despesa o immobilitzat), l’IVA suportat deduïble al deure (472) i el proveïdor o creditor a l’haver (400 o 410), amb la retenció a l’haver (4751) quan n’hi ha. Una factura amb diversos tipus d’IVA o amb despeses no deduïbles genera diverses línies; és el cas en què la captura manual comet més errors i on la validació automàtica aporta més.

Pas 3: la deduïbilitat de l’IVA

La Llei 37/1992 de l’IVA (art. 97) condiciona la deducció a estar en possessió del document justificatiu, en primer lloc la factura original. Això no obliga a comptabilitzar des del paper: obliga a tenir la factura i poder-la exhibir. Si només escanneges, l’original és el paper i s’ha de guardar. Si la captura es fa amb digitalització certificada, la imatge signada ocupa el lloc de l’original (vegeu la secció 4). I si la factura arriba com a factura electrònica, l’original és el fitxer i cal conservar-lo en el seu format, sense convertir-lo.

Pas 4: la pista d’auditoria

El Reglament de facturació admet acreditar l’autenticitat i la integritat «per qualsevol mitjà de prova admès en dret», inclosos els controls de gestió habituals que creen una pista d’auditoria fiable entre la factura i l’operació (comanda, albarà, pagament). A la pràctica: si el teu sistema pot mostrar qui va rebre la factura, qui la va aprovar, amb quina comanda es va creuar i quan es va pagar, la factura escanejada està més ben justificada que moltes en paper dins d’un arxivador.

3. Quant de temps i com conservar les factures: LGT i RD 1619/2012

Dues normes marquen els terminis i una tercera marca la forma. La Ley 58/2003, General Tributaria, inclou entre les obligacions formals (art. 29.2) «l’obligació de portar i conservar llibres de comptabilitat i registres» i «l’obligació d’expedir i lliurar factures o documents substitutius i conservar les factures», i fixa a l’art. 66 un termini de prescripció de quatre anys per al dret de l’Administració a liquidar. El Codi de comerç (art. 30) és més exigent: llibres, correspondència, documentació i justificants del negoci es conserven sis anys des de l’últim assentament. El Reglament de facturació (RD 1619/2012, arts. 19 a 23) diu com.

Què exigeix el RD 1619/2012 Article Què vol dir per a una factura digitalitzada
Conservar les factures rebudes, les còpies de les emeses i els justificants comptables durant el termini de la LGT. Un tercer les pot custodiar, però l’obligat continua sent el responsable. Art. 19 Pots externalitzar la custòdia (un proveïdor SaaS), però la responsabilitat no s’externalitza: exigeix contracte, ubicació i accés garantits.
En paper o en format electrònic, garantint l’autenticitat, la integritat i la llegibilitat, i l’accés de l’Administració «sense demora». Art. 20 Un PDF solt en una carpeta de xarxa compleix malament la integritat; un repositori amb control de versions, hash o signatura i registre d’accessos la compleix bé.
Si la conservació és electrònica: llegibilitat en el format original, dades de verificació de la signatura, i disponibilitat en línia amb visualització, cerca, còpia, descàrrega i impressió. Art. 21 Una factura electrònica no s’«imprimeix i s’arxiva»: es conserva el fitxer signat. I l’arxiu ha de ser consultable, no un disc dur apagat.
Lloc de conservació lliure dins d’Espanya; fora, només per mitjans electrònics amb accés en línia i càrrega remota, comunicant-ho a l’AEAT. Art. 22 Si el proveïdor allotja fora d’Espanya, pregunta per la regió dels servidors i per l’accés remot abans de signar.
L’Administració ha de poder accedir en línia, carregar i utilitzar els documents durant les seves comprovacions. Art. 23 Prepara el «mode inspecció»: exportació massiva per període i per proveïdor, amb la imatge i les metadades.

La regla pràctica: sis anys com a mínim, i més quan la factura documenta un immobilitzat, bases negatives o deduccions pendents, perquè la seva comprovació corre des que s’apliquen. I recorda que els quatre anys de la LGT s’interrompen amb cada actuació, així que «ja han prescrit» poques vegades és segur sense revisar l’expedient.

4. Digitalització certificada AEAT: quan permet destruir el paper

L’Orden EHA/962/2007, de 10 de abril, defineix al seu article 7 la digitalització certificada com el procés tecnològic que converteix la imatge d’un document en paper en una imatge digital codificada, en un format estàndard i amb la resolució que accepta l’AEAT, i hi afegeix la conseqüència que la fa interessant: complert el procediment, l’obligat pot «prescindir dels originals en paper». Els requisits tècnics i el procediment d’homologació del programari els desenvolupa la Resolución de 24 de octubre de 2007 de la AEAT.

El que exigeix la norma, resumit per a qui ha de decidir:

  1. 1.Programari homologat. La captura la fa un programa que figura al llistat públic de l’AEAT, sigui del mateix contribuent o d’un tercer que digitalitza per compte seu. L’homologació s’obté amb una declaració responsable, documentació tècnica i un informe d’auditoria informàtica independent.
  2. 2.Imatge fidel i íntegra, en format estàndard i amb una resolució mínima de 200 ppp, obtinguda en un procés automatitzat, sense retocs.
  3. 3.Signatura electrònica de cada imatge, amb un certificat que resideix al sistema de digitalització.
  4. 4.Base de dades documental amb els camps del llibre registre d’IVA i la imatge (o el seu enllaç), signada al tancament de cada període de liquidació.
  5. 5.Accés complet i en línia per a l’Administració: cerca, visualització, descàrrega i impressió.

L’error més comú és creure que l’homologació la porta l’escàner, o que n’hi ha prou de «pujar el PDF a un programa homologat». No: la captura, la signatura i l’alta a la base de dades formen un únic procés que executa el programari homologat; un PDF escanejat fora d’aquest procés i carregat després és un escaneig, no una digitalització certificada. Tampoc no convé confondre l’àmbit: la certificació cobreix factures i documents substitutius rebuts en paper, i és igual de vàlida per als tiquets i justificants de despesa dels empleats, que són l’altre gran focus de paper en una empresa.

Quan compensa? Quan el cost de guardar paper (espai, arxiu físic, cerques, risc de pèrdua) supera el de certificar la captura, i això passa abans del que sembla: a partir d’uns quants centenars de factures al mes. El detall del protocol de destrucció i els errors que anul·len la certificació són a la nostra guia digitalització certificada de factures: com llençar el paper amb l’AEAT al teu costat; si busques una eina concreta, consulta la digitalització certificada homologada per l’AEAT de Dokuflex.

5. OCR i IDP: què extreuen, errors típics i com es valida

L’OCR (reconeixement òptic de caràcters) converteix la imatge en text. És una tecnologia madura, però per si sola no sap quina part del text és el NIF del proveïdor ni quin dels tres números amb el símbol «€» és el total. Aquesta segona feina, localitzar cada camp, entendre l’estructura de línies i comprovar que tot quadra, és l’IDP (processament intel·ligent de documents): models d’IA entrenats amb milers de factures que ja no necessiten una plantilla per proveïdor. Per a una visió d’arquitectura, llegeix què és el processament intel·ligent de documents (IDP).

Camps de capçalera que ha d’extreure
  • Nom i NIF de l’emissor; NIF del receptor
  • Número i sèrie de la factura; data d’expedició i d’operació
  • Base imposable per tipus; tipus i quota d’IVA; recàrrec d’equivalència
  • Retenció d’IRPF (tipus i quota) si escau
  • Total, moneda, venciment i forma de pagament (IBAN)
  • Referència de comanda o contracte, si hi figura
Camps de línia (quan calen)
  • Descripció, quantitat, preu unitari, descompte, import
  • Tipus d’IVA per línia (factures amb tipus mixtos)
  • Codi d’article o referència del proveïdor
  • Centre de cost o projecte, si s’anota a la factura

L’extracció per línies només compensa si has de creuar la factura amb la comanda o l’albarà, o si imputes per projecte. Per comptabilitzar n’hi ha prou amb la capçalera.

Errors típics de l’extracció

Confondre dates: la data d’expedició, la d’operació i la de venciment apareixen juntes i amb formats diferents (01/02/2026 enfront de 2026-02-01).
Prendre el subtotal pel total o l’import pendent per l’import de la factura, en factures amb bestretes o abonaments.
NIF mal llegit: O per 0, B per 8, I per 1. Un sol caràcter invalida el llibre registre i el model 347.
Diversos tipus d’IVA aplanats en una sola base, o la retenció restada del total sense reflectir-la.
Duplicats: la mateixa factura arriba per correu, pel portal del proveïdor i en paper amb l’albarà. Tres captures, un sol pagament… amb sort.
Documents que no són factures: pressupostos, proformes, albarans valorats i recordatoris de pagament que entren a la bústia amb el mateix aspecte.

Validació: la capa que converteix l’OCR en quelcom fiable

La precisió «de catàleg» d’un OCR importa menys que el que fa el sistema amb els camps dubtosos. Un procés de digitalització ben dissenyat aplica quatre validacions automàtiques abans que ningú vegi la factura:

  1. 1.Aritmètica: suma de bases + quotes − retenció = total; quota = base × tipus, amb una tolerància de cèntims per arrodoniment.
  2. 2.Fiscal: dígit de control del NIF, tipus d’IVA vigents, coherència entre el país de l’emissor i el règim (intracomunitària, inversió del subjecte passiu).
  3. 3.Mestres: el NIF existeix a la base de proveïdors; l’IBAN coincideix amb el registrat (la principal defensa contra el frau del «canvi de compte»).
  4. 4.Duplicitat: mateix NIF + mateix número + mateix import, o mateix document amb un número diferent en pocs dies.

El que no supera aquestes comprovacions, o el que el model extreu amb una confiança inferior al llindar fixat, passa a revisió humana, idealment mostrant el camp dubtós ressaltat sobre la imatge. Si el sistema envia totes les factures a revisar «per si de cas», no has automatitzat res: has canviat teclejar per comprovar.

6. De l’OCR a Excel i a la comptabilitat: com viatgen les dades

«OCR de factures a Excel» és una de les cerques més freqüents sobre aquest tema, i té sentit: el full de càlcul és l’idioma comú entre l’empresa, l’assessoria i el programa comptable. Convé entendre el procés genèric i, després, decidir si Excel és la destinació o només un peatge.

Exportar
La majoria d’eines d’OCR i IDP permeten exportar el resultat a CSV o XLSX, amb una fila per factura (capçalera) o per línia, i les columnes en l’ordre que defineix l’usuari. L’important és que l’exportació inclogui l’identificador de la imatge per poder tornar al document des de la fila.
Mapar
Cada programa comptable té la seva pròpia plantilla d’importació de factures rebudes (compte de despesa, compte de proveïdor, tipus d’IVA, data de registre, número de document). La feina real és en aquesta correspondència de columnes i en els valors que el full no porta: el compte comptable de despesa, el centre de cost, el règim del proveïdor.
Importar
El programa comptable genera els assentaments i el llibre registre a partir del full. Els errors que no s’han detectat abans (NIF no vàlid, tipus d’IVA inexistent, factura duplicada) apareixen aquí, com a rebuigs de la importació, i cal corregir-los a mà i repetir.
Integrar
L’alternativa és que el sistema de digitalització generi directament l’assentament, amb l’IVA deduïble separat per tipus, i l’enviï a l’ERP per connector o API. Desapareixen el fitxer intermedi, la doble revisió i el desfasament temporal entre captura i comptabilitat.

Quan té sentit Excel? Quan el programa comptable no té connector, en assessories que reben documentació de clients amb sistemes diferents i com a control per revisar un lot abans de comptabilitzar-lo. Quan no? Quan la revisió en full consumeix més hores de les que va estalviar l’OCR, o quan la factura ha de passar per una aprovació: el full no té flux, ni terminis, ni evidència de qui va aprovar què.

La pregunta correcta en avaluar eines no és «exporta a Excel?» (gairebé totes ho fan), sinó «quin assentament genera i a quins sistemes l’envia sense tocar el full?». Un exemple d’aquest segon enfocament, amb assentament amb l’IVA deduïble separat i connectors a SAP, Sage, A3, Holded, Dynamics i Odoo, és el programari OCR de factures de proveïdors de Dokuflex.

7. El flux d’aprovació de factures de proveïdor

Digitalitzar sense flux és digitalitzar a mitges. Un cop extretes i validades les dades, la factura ha d’arribar a qui l’ha d’aprovar, creuar-se amb el que es va demanar i el que es va rebre, i quedar a punt per al pagament. Aquest és el circuit de referència; cada empresa el retalla o l’amplia segons la seva mida:

Flux d’una factura de proveïdor: captura, extracció i validació, creuament amb la comanda, aprovació, comptabilització i conservació 1 · Captura correu, escàner, mòbil 2 · Extracció OCR/IDP + validació 3 · Creuament comanda i albarà 4 · Aprovació per import i centre 5 · Assentament ERP i llibre d’IVA 6 · Arxiu conservació 6 anys les excepcions de 2 i 3 (dades dubtoses, import diferent del de la comanda) van a revisió humana abans de 4
Circuit de referència d’una factura de proveïdor. A les empreses petites, el pas 3 se substitueix per l’aprovació directa del responsable de la despesa.
Regles d’aprovació que funcionen
  • Per import: fins a X aprova el responsable del centre; per sobre, un segon nivell.
  • Per coincidència: si factura, comanda i albarà quadren dins d’una tolerància, aprovació automàtica.
  • Per recurrència: lloguers, subministraments i quotes aprovats per contracte, no factura a factura.
  • Amb termini i escalat: si ningú no actua en N dies, puja al nivell següent; res no es queda en una safata.
El que el flux ha de deixar registrat
  • Data i canal de recepció (importa per al termini de pagament i per a l’IVA).
  • Qui va revisar, qui va aprovar i què va canviar a les dades extretes.
  • Amb quina comanda o contracte es va creuar i amb quin resultat.
  • Estat de la factura: rebuda, acceptada, rebutjada, pagada, amb dates.

Aquest registre d’estats deixa de ser una bona pràctica i passa a ser una obligació amb la factura electrònica B2B, que exigeix comunicar l’acceptació, el rebuig i el pagament de cada factura. Les regles concretes, les que bloquegen i les xifres del cost de pagar tard són a automatitzar l’aprovació de factures de proveïdors.

8. Comparativa d’enfocaments: de la carpeta a l’IDP certificat

No totes les empreses necessiten el mateix nivell. La taula ordena els cinc enfocaments habituals per grau d’automatització i indica per a quin volum té sentit cadascun.

Enfocament Què obtens Feina manual que queda Permet destruir el paper? Per a qui
Manual Paper a l’arxivador; dades teclejades al programa comptable. Tot: llegir, teclejar, arxivar, cercar. No. Menys de 20-30 factures al mes.
Escàner + carpeta Un PDF per factura en una carpeta de xarxa o al núvol, amb el nom del fitxer com a únic índex. Teclejar les dades; anomenar i classificar fitxers; cercar per nom. No: el paper continua sent l’original. Qui només vol deixar de cercar a l’arxivador.
OCR clàssic (plantilles) Text i camps extrets segons una plantilla per proveïdor; exportació a Excel o al programa comptable. Crear i mantenir plantilles; revisar cada factura; corregir errors de lectura. No, tret que el programari estigui homologat. Pocs proveïdors amb formats estables.
IDP amb IA Camps de qualsevol factura sense plantilles, validació aritmètica i fiscal, detecció de duplicats, assentament proposat. Només les excepcions que no superen el llindar de confiança o les validacions. No per si sol; sí si la captura està homologada. Centenars de factures al mes, molts proveïdors, assessories multiclient.
Digitalització certificada (+ IDP) Tot l’anterior més imatge signada, base de dades signada per període i accés en línia per a l’AEAT. Excepcions i el protocol de destrucció del paper. Sí, un cop complert el procediment de l’Orden EHA/962/2007. Qui rep paper i vol deixar d’emmagatzemar-lo; sectors amb molts justificants físics.

Dues observacions. La primera: el salt de valor és entre «escàner + carpeta» i «IDP amb IA», perquè és on desapareix el teclejat. La segona: la digitalització certificada no és una alternativa a l’IDP, sinó una capa que s’hi afegeix quan el paper és un problema; si el 90 % de les teves factures arriben en PDF, prioritza l’extracció i l’aprovació, i certifica només el flux del paper.

9. Llista de comprovació per triar una solució de digitalització de factures

Deu preguntes, en l’ordre en què convé fer-les. Si una eina respon malament a les cinc primeres, la resta no importa.

  1. 1.Extreu sense plantilles? Demana una prova amb 20 factures reals teves, incloses les lletges: foto de mòbil, factura manuscrita, proveïdor estranger.
  2. 2.Què valida abans de demanar revisió? Aritmètica, NIF, IVA vigent, IBAN contra el mestre, duplicats. I quin percentatge de factures acaba en revisió humana amb la teva mostra.
  3. 3.Genera l’assentament o només les dades? Amb l’IVA deduïble per tipus, la retenció i el compte de despesa proposat.
  4. 4.Com arriba al programa comptable? Connector mantingut amb el teu ERP, API o exportació a full. Pregunta per la teva versió concreta.
  5. 5.Té flux d’aprovació? Per import, centre de cost i projecte, amb terminis, escalat i registre d’estats.
  6. 6.Està homologat per l’AEAT per a la digitalització certificada? Comprova el nom del producte al llistat oficial, no l’afirmació del comercial.
  7. 7.On es conserven les factures i durant quant de temps? Regió dels servidors, xifratge, exportació massiva en acabar el contracte.
  8. 8.Per quins canals captura? Bústia de correu dedicada, carpeta vigilada, escàner de xarxa, app mòbil, portal de proveïdors, API.
  9. 9.Està preparat per a la factura electrònica B2B? Recepció de formats estructurats i comunicació d’estats.
  10. 10.Com es llicencia i què passa amb les teves dades? Per usuari, document o lot, calculat amb el teu volum real; i si els models d’IA s’entrenen amb les teves factures, on es processen i sota quin contracte d’encarregat.

10. Factura electrònica B2B i VERI*FACTU: què canvia (i què no)

Dues reformes en marxa es confonen sovint amb la digitalització de factures, i cap no la substitueix.

Factura electrònica obligatòria entre empreses

El Real Decreto 238/2026, de 25 de marzo, desenvolupa l’obligació de la Ley Crea y Crece d’emetre i rebre factures en format estructurat entre empreses i professionals i de comunicar-ne els estats, amb un calendari esglaonat per volum d’operacions que arrenca amb l’ordre ministerial de desplegament (en vigor des del 6 d’octubre de 2026). Afecta l’emissió: els teus proveïdors espanyols t’enviaran un fitxer estructurat en lloc d’un PDF. No afecta els proveïdors estrangers, els tiquets ni els justificants, i durant la transició continuaran arribant PDF i paper. Dates i obligacions, a factura electrònica obligatòria B2B: calendari del RD 238/2026.

VERI*FACTU

Regula els sistemes informàtics de facturació (els que emeten factures), i exigeix registres encadenats amb empremta i codi QR. No diu res sobre com rebre, digitalitzar o conservar les factures dels proveïdors. Les dates legals vigents són l’1 de gener de 2027 per a societats i l’1 de juliol de 2027 per a la resta; el 5 d’octubre de 2026 Hisenda va anunciar-ne l’ajornament a l’octubre de 2028, pendent de publicació al BOE en la data d’aquesta guia.

La lectura conjunta és senzilla: la factura electrònica redueix el paper que entra; VERI*FACTU ordena el que surt; i la digitalització, amb la seva extracció, validació, aprovació i conservació, continua sent el circuit que converteix qualsevol factura rebuda, estructurada o no, en un assentament fiable i un document localitzable durant sis anys.

Preguntes freqüents sobre la digitalització de factures

És el mateix digitalitzar una factura que escanejar-la?

No. Escanejar produeix una imatge (PDF o JPG) que una persona encara ha de llegir i teclejar. Digitalitzar implica, a més, extreure les dades de la factura (NIF, número, data, bases, IVA, total) en un format estructurat que la comptabilitat pot fer servir, i arxivar la imatge amb metadades per localitzar-la. Si la captura la fa un programari homologat per l’AEAT, es parla de digitalització certificada i permet prescindir del paper.

Es pot comptabilitzar una factura escanejada?

Sí. El que es comptabilitza és l’operació que documenta la factura, no el suport. L’escaneig serveix com a còpia de treball per registrar l’assentament i el llibre d’IVA, però el document justificatiu continua sent la factura rebuda, que cal conservar: en paper si només l’has escanejada, o en format digital si la captura la va fer un programari de digitalització certificada.

Quant de temps cal conservar les factures rebudes?

A efectes tributaris, mentre no prescrigui el dret de l’Administració a comprovar: quatre anys des del final del termini de declaració (arts. 29 i 66 de la Llei general tributària), termini que s’interromp i torna a comptar amb cada actuació. A efectes mercantils, el Codi de comerç (art. 30) obliga a conservar llibres, correspondència i justificants sis anys des de l’últim assentament. A la pràctica, el criteri prudent és sis anys, i més si la factura documenta un actiu que s’amortitza o bases pendents de compensar.

Puc llençar les factures en paper després de digitalitzar-les?

Només si la digitalització ha estat certificada: captura amb un programari homologat per l’AEAT que signa electrònicament cada imatge, la dona d’alta en una base de dades consultable en línia i signa la base al tancament de cada període de liquidació (Orden EHA/962/2007, art. 7). Amb un escaneig normal, el paper continua sent l’original i cal guardar-lo durant tot el termini de conservació.

Quina diferència hi ha entre OCR i IDP?

L’OCR (reconeixement òptic de caràcters) converteix la imatge en text; per si sol no sap quina part del text és el NIF o la base imposable. L’IDP (processament intel·ligent de documents) hi afegeix models d’IA que classifiquen el document, localitzen cada camp sense plantilles per proveïdor, validen la coherència aritmètica i fiscal i marquen per a revisió humana només el que no supera un llindar de confiança.

Es pot passar l’OCR de factures a Excel?

La majoria d’eines d’OCR o IDP permeten exportar les dades extretes a CSV o Excel, amb una fila per factura o per línia. És útil per revisar lots, per a assessories que treballen amb fulls d’importació o per a programes comptables sense connector. El pas següent, i més robust, és que l’assentament viatgi directament a l’ERP per integració, sense passar pel full de càlcul.

Quin escàner necessito per digitalitzar factures?

Per a un OCR fiable n’hi ha prou amb qualsevol escàner o multifunció de xarxa a 200-300 ppp en color o escala de grisos, i per a volums baixos la càmera del mòbil funciona bé si el programari corregeix la perspectiva i el contrast. Si l’objectiu és la digitalització certificada, la resolució mínima que fixa l’AEAT és de 200 ppp i la captura l’ha de fer el programari homologat, no un escàner qualsevol que després puja el PDF.

La factura electrònica obligatòria fa innecessària la digitalització de factures?

A llarg termini reduirà el paper entre empreses espanyoles, però no l’elimina: el calendari del Real Decreto 238/2026 és esglaonat, no afecta les factures de proveïdors estrangers ni els tiquets i justificants, i durant la transició continuaran arribant PDF per correu. El circuit de digitalització, extracció, aprovació i conservació continua sent necessari; el que canvia és que una part de les factures arribarà ja estructurada.

Normativa citada

Aquesta guia és divulgativa i no substitueix l’assessorament fiscal professional. Verificada al BOE el 19 d’octubre de 2026.

Vols veure com queden les teves factures digitalitzades?

Porta vint factures reals, incloses les difícils, i t’ensenyem l’extracció, la validació, el flux d’aprovació i l’assentament en una demo de 30 minuts. Sense compromís i amb els teus documents, no amb els de laboratori.

✓ Extracció sense plantilles ✓ Homologat per l’AEAT (Doku4Invoices) ✓ Assentament amb l’IVA deduïble separat ✓ Dades a la UE