RH · Compliment · Dades

Transparència retributiva: ja no n’hi ha prou de pagar igual, cal poder demostrar-ho

La Directiva (UE) 2023/970 no inventa el principi d’igualtat salarial: fa dècades que és a la llei. El que canvia és qui ha de provar que es compleix, amb quines dades i en quin termini.

Aquesta guia explica a què obliga exactament cada article, quines empreses informen i des de quan, quan s’activa l’ avaluació retributiva conjunta i —el que se sol descobrir tard— quines dades cal tenir ordenades per poder respondre sense obrir un full de càlcul cada vegada.

Dues columnes de barres de vidre comparades per un calibre lluminós que mesura en ambre la diferència entre totes dues, al costat d’un sobre lacrat que es desfà i un informe de vidre encadenat a un registre de dades
AR
Propietari de Dokuflex
Actualitzat: 8 setembre 2026

Per a direcció de RH, laboral i compliment. Guia divulgativa sobre les obligacions de transparència retributiva i sobre com preparar la dada i el rastre documental que les sostenen. No substitueix l’assessorament jurídic laboral.

Resposta directa

La transparència retributiva obliga a informar de la banda salarial abans de contractar, a no preguntar pel salari anterior, a respondre per escrit a qui pregunti quant cobra de mitjana el seu lloc i a publicar la bretxa salarial: des del 7 de juny de 2027 les empreses de 150 o més persones i des del 2031 les de 100 a 149. Si una categoria mostra una diferència mitjana del 5 % sense justificació objectiva, s’activa una avaluació retributiva conjunta. I davant d’un indici de discriminació, és l’empresa qui ha de provar que no n’hi va haver.

Què canvia de veritat: de complir a poder demostrar-ho

El principi d’igual retribució per un treball d’igual valor és al Tractat de Roma des del 1957 i a l’Estatuto de los Trabajadores des de sempre. Cap empresa no el discuteix. El problema pràctic és un altre: quan algú sospita que cobra menys pel seu sexe, gairebé mai no ho pot provar, perquè no té accés al que cobren els altres.

La Directiva (UE) 2023/970 ataca exactament aquesta asimetria. No apuja salaris ni fixa taules: reparteix la informació d’una altra manera. La persona candidata sabrà la banda abans d’asseure’s a negociar, la plantilla podrà preguntar pels nivells mitjans del seu lloc, i la mateixa empresa haurà de publicar les seves xifres de bretxa amb una periodicitat fixa.

L’efecte secundari és el que importa a qui gestiona persones: tot el que fins ara s’explicava de paraula s’haurà de poder explicar amb dades. «Cobra més perquè té més experiència» és una resposta raonable en una conversa; en un expedient de transparència retributiva és una afirmació que necessita un criteri de valoració escrit, aplicat igual a tothom i demostrable.

Per això, encara que la norma sigui laboral, el projecte acaba sent de dades i de traçabilitat — el mateix patró que ja vam veure amb les regles de registre de jornada: l’obligació no és difícil d’entendre, és difícil d’acreditar quan la informació està repartida entre nòmines, correus i fulls de càlcul.

Les sis obligacions que aterren a RH

Resumides, i amb l’article de la Directiva al costat perquè les puguis contrastar:

  1. Banda salarial abans de contractar (art. 5). La persona candidata ha de conèixer la retribució inicial o l’interval del lloc abans de l’entrevista, per l’oferta o per una altra via. Les denominacions dels llocs i els processos de selecció han de ser neutres pel que fa al gènere.
  2. Prohibit preguntar el salari anterior (art. 5). L’historial retributiu deixa de ser una pregunta admissible. La lògica és evident: si el sou nou s’ancora al vell, qualsevol bretxa heretada s’arrossega d’empresa en empresa.
  3. Criteris de retribució i promoció accessibles (art. 6). Com es fixa el salari, com s’apuja i com es promociona deixa de ser coneixement tàcit i passa a ser informació disponible per a la plantilla.
  4. Dret a preguntar, deure de respondre (art. 7). Qualsevol persona treballadora pot sol·licitar per escrit el seu nivell retributiu individual i els nivells mitjans, desglossats per sexe, de qui fa el mateix treball o un d’igual valor. La resposta té termini: dos mesos. I les clàusules de confidencialitat que impedeixin revelar el propi salari són nul·les.
  5. Informe de bretxa salarial (art. 9). Amb periodicitat i llindars per mida de plantilla: bretxa global, bretxa en la mediana, proporció de retribució variable i distribució per quartils.
  6. Avaluació retributiva conjunta (art. 10). Quan apareix una diferència del 5 % sense justificar en alguna categoria, amb la representació de les persones treballadores dins del procés.
El detall que se subestima

El dret d’informació de l’article 7 és el que més trenca processos. No exigeix un informe anual bonic: exigeix contestar cada persona que pregunti, en dos mesos, amb una dada correcta i desglossada per sexe. Si aquest càlcul es fa a mà creuant la nòmina amb un organigrama en Excel, la primera petició es resol; la desena, en plena campanya de revisió salarial, no.

Qui informa i des de quan

El calendari de l’article 9 s’esglaona per mida de plantilla. Aquestes són les dates europees; cada estat les pot endurir en la seva transposició, mai rebaixar-les:

Mida de plantilla Periodicitat Primer informe
250 o més Anual 7 de juny de 2027
150 a 249 Cada tres anys 7 de juny de 2027
100 a 149 Cada tres anys 7 de juny de 2031
Menys de 100 Voluntària a efectes europeus Sense obligació d’informar a la Directiva, però els estats la poden exigir

Convé llegir bé l’última fila. Que no hi hagi obligació europea d’ informar per sota de 100 persones no vol dir que les pimes en quedin fora: el dret de la plantilla a preguntar, la prohibició d’indagar el salari anterior, la banda salarial a les ofertes i la nul·litat de les clàusules de confidencialitat no tenen llindar de mida.

I a Espanya hi ha una capa prèvia: el Real Decreto 902/2020 ja obliga totes les empreses, sigui quina sigui la seva mida, a portar un registre retributiu amb les mitjanes i medianes desglossades per sexe. Qui el tingui viu i ben alimentat parteix amb mig camí fet.

La regla del 5 %: quan s’activa l’avaluació conjunta

L’article 10 estableix el mecanisme que converteix la informació en acció. S’activa quan concorren tres condicions:

  • La informació publicada mostra una diferència d’ almenys el 5 % en el nivell retributiu mitjà entre dones i homes en qualsevol categoria de persones treballadores que fan el mateix treball o un d’igual valor.
  • L’empresa no justifica aquesta diferència amb criteris objectius i neutres pel que fa al gènere.
  • No l’ha corregida en un termini de sis mesos des de la presentació de la informació.

Aleshores cal fer una avaluació retributiva conjunta amb la representació de les persones treballadores: analitzar l’estructura salarial d’aquesta categoria, identificar les causes de la diferència i adoptar mesures correctores amb seguiment.

Dos matisos que canvien el càlcul de risc. El primer: el llindar s’aplica per categoria, no a la mitjana de l’empresa. Una bretxa global impecable pot conviure amb una categoria concreta desviada, i és aquesta categoria la que activa el mecanisme. El segon: la paraula clau no és «5 %», és «sense justificar». Una diferència explicada per antiguitat, rendiment o titulació —amb criteris escrits i aplicats de manera coherent— no obliga a res. La mateixa diferència sense criteri documentat, sí.

D’aquí que la feina útil no sigui perseguir un número, sinó assegurar que cada diferència té al darrere un criteri que es pot mostrar.

La càrrega de la prova: per què això no va d’informes

Si només pots retenir una idea d’aquest article, que sigui aquesta. L’article 18 manté i reforça la regla que, quan la persona treballadora aporta indicis de discriminació retributiva, és l’empresa qui ha de demostrar que no n’hi va haver — i la posició de l’empresa s’afebleix quan ha incomplert les seves obligacions de transparència.

Traduït a la pràctica: la defensa no consisteix a tenir bona intenció ni a haver actuat de bona fe, sinó a poder reconstruir qui va decidir cada retribució, amb quin criteri, quan i amb quina aprovació. És un problema de rastre documental, exactament igual que en qualsevol altra matèria en què qui ha de provar és qui decideix.

La pregunta de control

Agafa dues persones de la mateixa categoria amb salaris diferents i respon-te: en quant de temps pots documentar per què? Si la resposta és «preguntant a qui portava aleshores l’equip», el problema no és de bretxa salarial: és de traçabilitat, i s’arregla abans de juny de 2027 o no s’arregla.

És la mateixa lògica que fa que una inspecció de jornada es guanyi o es perdi pel registre i no per la voluntat de complir, com expliquem a com muntar un fitxatge a prova d’inspecció.

Espanya: el que ja tens i el que falta

Espanya parteix d’una posició relativament avançada. Ja existeixen el registre retributiu obligatori per a totes les empreses i l’auditoria retributiva per a les que han de tenir pla d’igualtat, tots dos regulats pel Real Decreto 902/2020, a més de l’article 28 de l’Estatuto de los Trabajadores. La Directiva no enderroca aquest marc: apuja el llistó sobre el que ja hi ha.

El que sí que és nou per a la majoria de les empreses espanyoles:

  • La informació salarial prèvia a la contractació i la prohibició de preguntar pel sou anterior, que toquen directament el procés de selecció.
  • El dret individual a sol·licitar informació amb termini de resposta, que exigeix un procediment, no una bona disposició.
  • La publicació periòdica de la bretxa amb el detall de quartils i retribució variable.
  • La avaluació conjunta com a conseqüència automàtica d’un llindar, no com a decisió de l’empresa.

Sobre el calendari espanyol convé ser precís: el termini de transposició va vèncer el 7 de juny de 2026 i, a la data de publicació d’aquest article, la norma que la incorpora a l’ordenament intern encara no està aprovada; segons la informació publicada a la premsa, el Ministerio de Trabajo ha optat per la via del reial decret. Aquest retard no mou les dates europees d’informació, i convé no confondre «encara no hi ha norma espanyola» amb «encara no hi ha res a preparar».

Mentre no arriba el text definitiu, el que no canviarà és la feina de fons: classificació professional amb criteris escrits, dada retributiva completa i capacitat de respondre per escrit. Res d’això no depèn de la lletra petita de la transposició.

Com ho resol Dokuflex: el rastre es genera sol si el procés és a dins

Dokuflex no calcula nòmines ni substitueix la teva assessoria laboral. El que aporta és la capa que gairebé sempre falta: que les decisions de persones passin dins d’un procés que deixa rastre, en lloc d’en una cadena de correus que ningú no podrà reconstruir d’aquí a dos anys.

  • Cada decisió salarial, un expedient. Una contractació, una revisió o una promoció es tramiten com un flux BPM low-code amb els seus camps obligatoris: categoria, criteri aplicat, import, qui proposa i qui aprova. La justificació deixa de ser un record i passa a ser un camp de l’expedient.
  • El procediment de resposta, modelat. La sol·licitud d’informació de l’article 7 pot entrar com un tràmit amb termini, responsable i avís de venciment abans dels dos mesos, igual que qualsevol altra petició de la plantilla a permisos i vacances. El que té termini legal no hauria de viure en una safata d’entrada.
  • Documentació viva i amb control d’accés. Valoració de llocs, política retributiva, pla d’igualtat i registre retributiu, versionats al gestor documental, amb permisos per rol i evidència de qui va accedir a què — perquè aquestes dades són especialment sensibles i també cal poder acreditar-ne l’accés.
  • La dada ordenada abans de l’informe. Si categoria, sexe, complements i variable viuen com a camps estructurats de l’expedient i no com a columnes d’un full diferent cada trimestre, calcular mitjanes, medianes i quartils deixa de ser un projecte i passa a ser una consulta.

Dit d’una altra manera: la transparència retributiva es defensa amb la mateixa matèria primera que qualsevol obligació d’acreditar alguna cosa — procés, termini, responsable i traça. Qui ja la tingui per al registre de jornada o per a la signatura de contractes, també la té per a això.

Demana una demo i revisem el teu procés de revisió salarial pas a pas →

Què fer aquest trimestre

Sense esperar el text espanyol, hi ha sis tasques que ja es poden tancar:

  1. Revisa la classificació professional. Que els criteris de valoració de llocs existeixin per escrit, siguin neutres i s’apliquin igual a totes les seus. És el fonament: sense categories comparables no hi ha comparació possible.
  2. Consolida la dada retributiva completa. Salari base, complements, variable, espècie i beneficis. La bretxa se sol amagar en la variable, no en la base.
  3. Fes un càlcul en sec. Mitjanes i medianes per categoria i sexe, amb quartils. No per publicar-ho, sinó per saber avui quines categories s’acosten al 5 % i tenir sis mesos de marge real.
  4. Arregla el procés de selecció. Banda salarial a l’oferta, fora la pregunta pel salari anterior i denominacions neutres. És el més barat de canviar i el més visible cap a fora.
  5. Munta el procediment de resposta. Qui rep la sol·licitud, qui calcula, qui signa i amb quin termini intern — millor un mes que dos, per deixar marge.
  6. Revisa contractes i polítiques. Elimina les clàusules de confidencialitat salarial que impedeixin a la plantilla revelar la seva pròpia retribució, perquè no se sostenen.

Si en fer el punt tres descobreixes que reunir la dada costa dues setmanes de treball manual, ja saps quin és el projecte de veritat — i probablement és el mateix que resol l’onboarding digital d’empleats i la gestió de permisos: ordenar els processos de persones en un lloc on deixin rastre.

Preguntes freqüents

Què és la transparència retributiva? +

És el conjunt d’obligacions que imposa la Directiva (UE) 2023/970 perquè la igualtat salarial entre homes i dones es pugui comprovar, i no només declarar. Inclou informar de la banda salarial abans de contractar, prohibir la pregunta pel salari anterior, donar a cada persona treballadora el dret a conèixer els nivells retributius mitjans del seu lloc desglossats per sexe, publicar periòdicament la bretxa salarial i corregir les diferències que no tinguin una justificació objectiva.

Quan entra en vigor la transparència retributiva a Espanya? +

El termini perquè els estats membres transposessin la Directiva (UE) 2023/970 va vèncer el 7 de juny de 2026. A la data de publicació d’aquest article, Espanya encara no ha aprovat la norma que la incorpora a l’ordenament intern, tot i que el Ministerio de Trabajo treballa en un reial decret. Els terminis europeus d’informació sobre bretxa salarial no canvien per aquest retard: continuen apuntant a juny de 2027 per a les empreses de 150 o més persones treballadores.

Quines empreses han d’informar de la seva bretxa salarial i des de quan? +

Segons l’article 9 de la Directiva, les empreses de 250 o més persones treballadores informen anualment a partir del 7 de juny de 2027; les de 150 a 249, cada tres anys, també a partir del 7 de juny de 2027; i les de 100 a 149, cada tres anys, a partir del 7 de juny de 2031. Per sota de 100 no hi ha obligació europea d’informar, però els estats membres ho poden exigir en la seva normativa nacional; a Espanya el registre retributiu del Real Decreto 902/2020 ja obliga totes les empreses, sigui quina sigui la seva mida.

Què és la regla del 5 % en igualtat retributiva? +

L’article 10 de la Directiva preveu que, si la informació publicada mostra una diferència d’almenys el 5 % en el nivell retributiu mitjà entre dones i homes en qualsevol categoria de persones treballadores, i l’empresa no la justifica amb criteris objectius i neutres pel que fa al gènere ni la corregeix en un termini de sis mesos, s’ha de fer una avaluació retributiva conjunta amb la representació de les persones treballadores. És una revisió formal de l’estructura salarial, no un tràmit documental.

Es pot continuar preguntant pel salari anterior d’un candidat? +

No. L’article 5 de la Directiva prohibeix preguntar a la persona candidata pel seu historial retributiu i obliga, en sentit contrari, a informar-la de la retribució inicial o de la banda salarial del lloc abans de l’entrevista, de manera que la negociació no parteixi d’una asimetria d’informació. També obliga que les ofertes i les denominacions dels llocs siguin neutres pel que fa al gènere.

Què vol dir que s’inverteix la càrrega de la prova? +

Vol dir que, quan una persona treballadora aporta indicis de discriminació retributiva, correspon a l’empresa demostrar que no n’hi va haver. L’article 18 reforça aquesta regla quan l’empresa ha incomplert les seves obligacions de transparència. A la pràctica, la defensa deixa de ser una qüestió d’intenció i passa a ser una qüestió de documentació: qui va fixar cada retribució, amb quin criteri, quan i amb quina aprovació.

Què cal tenir preparat abans de juny de 2027? +

Quatre coses: una classificació professional amb criteris de valoració escrits i aplicats de manera coherent; la dada retributiva completa i traçable, inclosos els complements i la retribució variable, no només el salari base; un procediment amb termini per respondre per escrit a les sol·licituds d’informació de la plantilla, que la Directiva fixa en dos mesos; i un rastre de les decisions salarials —promocions, revisions, contractacions— que permeti explicar cada diferència amb un criteri objectiu.

Fonts

Següent pas

Que explicar una diferència salarial costi dos clics, no dues setmanes

Reserva 30 minuts: mirem com es tramiten avui les teves revisions salarials i les sol·licituds de la plantilla, i què caldria perquè cada decisió deixi el seu criteri, la seva aprovació i la seva data. Sense compromís i sense presentació de producte.