La mineria de processos reconstrueix com s’executa realment un procés a partir dels registres d’esdeveniments dels teus sistemes: n’hi ha prou de saber a quin cas pertany cada anotació, quina activitat va tenir lloc i quan. Amb això dibuixa el procés real —amb el seu retreball, els seus bucles i els seus colls d’ampolla— en lloc del procés que l’organització creu que té. És un diagnòstic, no un tractament: només rendeix si després pots canviar el procés de pressa.
Què és la mineria de processos
Cada vegada que algú registra una factura, aprova una sol·licitud o tanca una incidència, el sistema anota l’acció en algun lloc. La mineria de processos parteix d’aquesta idea simple: si totes aquestes anotacions s’ordenen per expedient i per hora, el que apareix és el procés, dibuixat per si mateix i sense intermediaris.
La disciplina va néixer en l’àmbit acadèmic —el Process Mining Manifesto de l’IEEE Task Force la va formalitzar com a pont entre la ciència de dades i la gestió de processos— i ha anat baixant al terreny empresarial a mesura que els ERP, CRM i gestors documentals han començat a exposar les seves traces.
La diferència amb una anàlisi de processos clàssica és de mètode. En la clàssica, un consultor entrevista deu persones, dibuixa el que li expliquen i valida el diagrama en una reunió. El resultat és el procés que la gent creu que fa: el camí feliç, sense les excepcions que ningú no confessa. En la mineria, el punt de partida són les dades, així que apareix tot — inclosos les dreceres, les devolucions i el cas que va estar quaranta dies aturat a la bústia d’algú.
És la diferència entre preguntar a un pacient com es troba i fer-li una radiografia. Totes dues coses informen; només una és objectiva.
Les tres dades que ho fan possible
Aquí hi ha la bona notícia per a qui tem un projecte enorme: l’input mínim són tres columnes. Tota la resta és refinament.
| Camp | Què és | Exemple en compres |
|---|---|---|
| ID de cas | L’expedient al qual pertany l’anotació. És el que agrupa els passos en una història. | Número de comanda |
| Activitat | Què va passar, amb un nom estable. Si el mateix pas es diu de tres maneres, el mapa surt trencat. | «Sol·licitud creada», «Aprovada pel responsable», «Factura conciliada» |
| Marca de temps | Quan va passar. D’aquí surten les durades, les esperes i els colls d’ampolla. | 2026-03-14 09:12 |
| Opcionals | Recurs, import, seu, tipus de client. No calen per dibuixar el procés, però són els que expliquen per què uns casos van bé i d’altres no. | Comprador, delegació, import |
La feina dura no és l’algorisme, és la preparació: unificar l’identificador de cas quan el procés travessa tres sistemes que l’anomenen de tres maneres diferents, i posar-se d’acord en el nom de les activitats. Qui hagi intentat creuar la comanda de l’ERP amb la factura del gestor documental i el tiquet del CRM sap exactament de què parlem — i és la mateixa raó per la qual integrar els sistemes acaba sent condició prèvia de gairebé tot.
Les quatre coses que descobreix gairebé sempre
Canvia el sector i canvien els noms, però les troballes es repeteixen amb una regularitat que crida l’atenció:
- Retreball. Activitats que s’executen dues, tres o cinc vegades sobre el mateix cas. Una factura que es corregeix, es torna a enviar i es torna a corregir. Ningú no ho percep com un problema perquè cada repetició, aïllada, dura dos minuts.
- Bucles d’aprovació. El cas va i ve entre dues persones o dos departaments. Sol indicar que la informació arriba incompleta a qui aprova, no que qui aprova sigui lent.
- Colls d’ampolla reals. Gairebé mai no són on l’organització creu. El pas que tothom assenyala sol trigar minuts; el temps s’acumula en les esperes entre passos, que no tenen propietari i per això no es mesuren.
- Explosió de variants. Un procés que al diagrama té un camí i a les dades té cent cinquanta recorreguts diferents. Normalment, un grapat de variants cobreix el 80 % dels casos i la resta són excepcions que s’han anat normalitzant sense que ningú no decidís res.
En la majoria de processos administratius, el temps de feina efectiva és una fracció mínima del temps total. Un expedient que triga dotze dies a tancar-se pot acumular menys d’una hora de feina humana. Això vol dir que optimitzar la tasca —fer que la persona tecletgi més de pressa— gairebé no mou l’agulla: el que cal atacar és l’espera. És exactament el càlcul que hi ha darrere de quant costa automatitzar un procés.
De «process mining» a «process intelligence»: què va canviar el 2026
Si has vist el terme process intelligence aparèixer pertot arreu aquest any, no és casualitat. El maig de 2026, Gartner va publicar el seu primer Magic Quadrant amb aquesta denominació, en substitució del quadrant de plataformes de mineria de processos que publicava els anys anteriors. Un canvi de nom de categoria per part d’un analista sol assenyalar un canvi d’expectativa del mercat, i aquí ho assenyala amb força claredat.
La distinció pràctica és aquesta:
- La mineria de processos mira enrere: analitza l’històric i explica com es va executar la feina.
- La process intelligence hi afegeix el present i el futur: monitoratge en temps real, predicció de quins casos es desviaran i —la part decisiva— connexió amb l’automatització, perquè la troballa dispari una acció en lloc d’un informe.
El motor de fons és l’arribada dels agents d’IA als processos de negoci. Un agent que decideix necessita saber com va el procés ara, no com anava el trimestre passat; sense aquest context operatiu actualitzat, automatitzes a cegues. Ho hem desenvolupat a agents d’IA governats i a orquestració agèntica davant del BPM tradicional.
Quan val la pena (i quan no)
La mineria de processos no és una compra que es justifiqui sola. Aquestes són les tres situacions típiques i què convé fer en cadascuna:
| La teva situació | Mineria de processos? | Per què |
|---|---|---|
| El procés travessa diversos sistemes i ningú no sap on s’encalla | Sí, clarament | És el cas per al qual es va inventar: ningú no té la foto completa perquè cada sistema només en veu el seu tros. |
| El procés ja corre dins d’un BPM | Abans, explota el que ja tens | El BPM ja registra cada pas amb responsable i marca de temps. Aquest és el teu registre d’esdeveniments, i a més és net d’origen. |
| El procés va per correu, Excel i trucades | Encara no | No hi ha traça per minar. Una bústia compartida no deixa registre d’esdeveniments. Primer es digitalitza el flux; la dada ve després, gratis. |
Dit d’una altra manera: la mineria de processos pressuposa que els teus processos ja deixen petjada digital. Quan no en deixen, el projecte de mineria es converteix, sense que ningú no ho hagi decidit, en un projecte de digitalització amb el nom equivocat — i amb el pressupost equivocat.
El parany: el diagnòstic no cura
Aquest és el punt en què més iniciatives es queden a mitges, i mereix dir-se sense embuts: la mineria de processos no millora cap procés. Produeix coneixement. El coneixement només es converteix en resultat si existeix la capacitat d’actuar sobre el flux, i ràpidament.
Imagina que l’anàlisi conclou el següent: el 34 % de les factures de proveïdor passa per una segona aprovació innecessària perquè el llindar d’import es va fixar fa vuit anys i mai no es va revisar. La troballa és excel·lent. Ara la pregunta és quant es triga a canviar aquest llindar:
- Si la regla està cablejada a l’ERP: petició al proveïdor, pressupost, cua de desenvolupament, finestra de desplegament. Mesos.
- Si la regla està en un procés low-code: s’edita el llindar, es publica la versió i dilluns els casos ja van pel camí curt. Hores.
La diferència entre aquests dos escenaris no és d’eina d’anàlisi: és d’arquitectura de processos. I explica per què tantes empreses acumulen informes de millora que ningú no ha aplicat. Quan el cicle entre «descobrir» i «corregir» dura més del que triga el negoci a canviar, l’anàlisi neix caducada.
Per això la pregunta útil abans de contractar res no és «quina eina de mineria compro?», sinó «quan trobi alguna cosa, quant trigaré a arreglar-la?». Si la resposta és «mesos», aquest és el problema que cal resoldre primer.
Com ho resol Dokuflex: el procés que s’executa és el que es mesura
Quan un procés es modela i s’executa a Dokuflex BPM low-code, el registre d’esdeveniments deixa de ser un problema d’extracció de dades: és un subproducte de l’execució. Cada pas queda anotat amb el seu cas, la seva activitat, el seu responsable i la seva marca de temps, que són exactament els camps que demana la mineria de processos.
- L’històric ja està estructurat. No cal unificar identificadors entre tres sistemes ni normalitzar noms d’activitat: el flux defineix les activitats, així que es diuen igual en tots els casos.
- Les esperes són visibles per disseny. Com que el procés complet viu a la mateixa plataforma, el temps entre passos —el que gairebé sempre és el problema— es mesura sol, en lloc de perdre’s entre sistemes.
- Corregir és configurar. Canviar un llindar d’aprovació, eliminar un pas duplicat o redirigir un tipus de cas és editar el procés i publicar-ne la nova versió. El cicle descobrir → corregir → tornar a mesurar es tanca en dies, no en trimestres.
- Els documents entren com a dades. Amb el processament intel·ligent de documents, la factura o l’albarà es converteixen en camps de l’expedient des del primer moment, així que el pas «algú llegeix el PDF i tecleja» deixa de ser un forat negre a la traça.
No venem una plataforma de mineria de processos, i convé dir-ho: si el teu problema és creuar la traça d’un SAP, un Salesforce i un sistema propi heretat, una eina especialitzada té tot el sentit. El que aporta Dokuflex és l’altra meitat de l’equació — que el procés visqui en un lloc on la troballa es pugui aplicar la mateixa setmana.
Demana una demo i mirem un procés teu amb els seus temps reals →
Com començar aquest mes sense comprar res
Es pot obtenir bona part del valor amb un full de càlcul i disciplina. Cinc passos:
- Tria un procés amb dolor i amb dades. Alta de proveïdor, aprovació de factura, incidència de client, onboarding. Que algú se’n queixi i que deixi rastre en algun sistema.
- Exporta les tres columnes. Cas, activitat, data-hora, dels últims sis o dotze mesos. Si el procés toca dos sistemes, exporta dels dos i decideix quin camp fa d’identificador comú.
- Mesura quatre xifres, no quaranta. Durada mitjana de principi a fi; proporció entre temps d’espera i temps de feina; percentatge de casos amb almenys una repetició; nombre de variants diferents. Amb aquestes quatre ja tens conversa.
- Busca el pitjor cas, no la mitjana. Ordena per durada i mira els deu expedients més lents, un per un. La mitjana amaga el problema; la cua llarga l’ensenya.
- Comprova la teva capacitat de reacció. Tria la troballa més petita i arregla-la. L’objectiu d’aquest primer cicle no és estalviar diners: és mesurar quant trigues a canviar un procés. Aquest número decideix tota la teva estratègia posterior.
Si en arribar al pas cinc descobreixes que canviar una regla trivial exigeix tres setmanes i dos proveïdors, ja saps quin és el projecte de veritat. I és un bon moment per llegir com implantar un BPM low-code amb IA o comparar BPM low-code davant de RPA abans de decidir per on atacar.
Preguntes freqüents
Què és la mineria de processos (process mining)? +
És una tècnica que reconstrueix com s’executen realment els processos d’una empresa a partir dels registres d’esdeveniments que deixen els seus sistemes (ERP, CRM, gestor documental, BPM). En lloc de dibuixar el procés preguntant a la gent, el dedueix de les dades: quins passos van tenir lloc, en quin ordre, quan i quant van trigar. El resultat és un mapa del procés tal com passa, amb totes les seves variants, no tal com està documentat.
Quines dades cal tenir per fer mineria de processos? +
Com a mínim tres camps per cada línia del registre: un identificador de cas (l’expedient, la factura, la comanda), el nom de l’activitat que va tenir lloc i la marca de temps. Amb aquests tres es pot reconstruir el flux. Tota la resta — qui ho va fer, import, seu, tipus de client — és opcional, però és el que permet segmentar i explicar per què uns casos van bé i d’altres no.
Quina diferència hi ha entre process mining i process intelligence? +
El process mining mira al passat: analitza registres històrics per mostrar com es va executar la feina. Process intelligence és el terme més ampli amb què el mercat ha reetiquetat la categoria — Gartner va publicar el maig de 2026 el seu primer Magic Quadrant de Process Intelligence, en substitució del de plataformes de mineria de processos — i afegeix anàlisi en temps real, capacitat predictiva i connexió amb l’automatització, perquè un agent o un flux pugui reaccionar al que està passant i no només al que va passar.
Val la pena la mineria de processos en una pime? +
Depèn d’on viu el procés. Si el flux travessa cinc sistemes diferents i ningú no sap on es perd el temps, una eina de mineria aporta molt. Si el procés ja s’executa dins d’un BPM, aquest BPM ja registra cada pas amb el seu responsable i la seva marca de temps: aquí el raonable és explotar aquesta traça abans de contractar una plataforma a part. I si el procés encara va per correu i fulls de càlcul, no hi ha registre per minar — primer cal digitalitzar-lo.
Què troba la mineria de processos que no es veu d’una altra manera? +
Quatre coses, gairebé sempre: el retreball (activitats que es repeteixen sobre el mateix cas), els bucles d’aprovació (anades i vingudes entre dues persones), els colls d’ampolla reals (on s’acumula el temps d’espera, que rarament és on la gent creu) i l’explosió de variants (processos que en teoria tenen un camí i a la pràctica en tenen cent cinquanta). Cap de les quatre apareix en un diagrama dibuixat en una reunió.
La mineria de processos arregla el procés? +
No. Diagnostica. És la radiografia, no el tractament. El valor només apareix quan existeix la capacitat de canviar el procés ràpidament: modificar la regla d’aprovació, eliminar el pas duplicat, redirigir el cas a l’equip correcte. Si la troballa ha d’entrar a la cua de desenvolupament d’un ERP i sortir d’aquí a nou mesos, l’informe haurà caducat abans d’aplicar-se. Per això la mineria rendeix quan es recolza en un BPM low-code on el canvi és de configuració.
Com començar amb mineria de processos sense comprar una plataforma? +
Tria un procés amb dolor i amb dades: alta de proveïdor, aprovació de factura, incidència de client. Exporta l’històric amb les tres columnes mínimes (cas, activitat, data-hora) dels sistemes implicats, unifica l’identificador de cas i mesura primer quatre xifres: temps total de principi a fi, temps d’espera davant de temps de feina, percentatge de casos amb retreball i nombre de variants. Amb això ja sabràs si val la pena una eina especialitzada o si el problema està identificat i el que falta és corregir-lo.
Fonts
- Process Mining Manifesto — IEEE Task Force on Process Mining: principis i reptes de la disciplina.
- Gartner® Magic Quadrant™ for Process Intelligence, 5 de maig de 2026 — primera edició de la categoria, que substitueix el quadrant de plataformes de mineria de processos (nota de premsa del proveïdor).
Que entre descobrir el problema i corregir-lo passin dies, no trimestres
Reserva 30 minuts: agafem un procés real teu, mirem quin rastre deixa avui, on s’acumula l’espera i què caldria per canviar la regla que sobra. Sense compromís i sense presentació de producte.