Una signatura digitalitzada és la imatge d’una signatura manuscrita, escanejada o traçada en pantalla: no identifica el signant ni protegeix el document. La signatura electrònica, regulada pel Reglament (UE) 910/2014 (eIDAS), sí que té efectes jurídics en els seus tres nivells, i la qualificada equival a la manuscrita (art. 25.2). «Signatura digital» és el nom col·loquial de la variant basada en certificat.
Què és una signatura digitalitzada (i per què es confon amb les altres)
Una signatura digitalitzada és una signatura manuscrita convertida en imatge. Arriba a l’empresa per dos camins: algú escaneja la seva rúbrica en paper i la desa com a PNG per enganxar-la en qualsevol document, o algú traça la seva signatura amb el dit o el ratolí en una pantalla i l’aplicació en desa només el dibuix resultant. En tots dos casos el resultat és el mateix: un gràfic.
Aquest gràfic té tres mancances que el desqualifiquen com a prova seriosa:
- No identifica el signant. Qualsevol persona amb accés al fitxer pot enganxar aquesta imatge en un altre document. No hi ha res que vinculi la imatge amb una persona concreta en un moment concret.
- No protegeix el document. Si algú canvia una xifra del contracte després de «signar-lo», la imatge continua allà, idèntica, sense denunciar l’alteració.
- No deixa evidències. No queda constància de qui, quan, des d’on ni amb quin dispositiu es va signar.
La confusió ve del nom. «Digitalitzada» sona a «digital», i «digital» sona a «electrònica», així que moltes empreses creuen que passar la signatura a imatge ja la converteix en una signatura electrònica. No és així: digitalitzar és canviar el suport; signar electrònicament és generar una prova.
Contractes amb clients, annexos de RH, consentiments, actes. En 15 minuts signem amb tu un document real amb signatura avançada des del mòbil i t’ensenyem l’evidència que queda al darrere: identitat, biometria del traç, segell de temps i empremta del document.
Què és la signatura electrònica: els tres nivells d’eIDAS
La signatura electrònica és el terme jurídic. L’article 3 del Reglament (UE) 910/2014, conegut com a eIDAS, la defineix com «les dades en format electrònic annexes a altres dades electròniques o associades de manera lògica amb aquestes que utilitza el signant per signar», i distingeix tres nivells segons la prova que aporten.
| Nivell | Què exigeix eIDAS | Exemples | Efecte jurídic |
|---|---|---|---|
| Simple (SES) | Qualsevol dada electrònica utilitzada per signar (art. 3.10). | Casella «accepto», nom teclejat, codi OTP sense més evidències, imatge enganxada. | No se li poden negar efectes pel fet de ser electrònica (art. 25.1); la seva força probatòria es valora cas per cas. |
| Avançada (AES) | Vinculada al signant de manera única, permet identificar-lo, creada amb dades sota el seu control exclusiu i vinculada al document de manera que detecti qualsevol modificació posterior (art. 26). | Signatura biomètrica en tauleta amb evidències, OTP amb identificació i segellat, certificat no qualificat. | Art. 25.1, amb evidències que permeten defensar-la; a la pràctica és l’estàndard per a contractes entre empreses i amb empleats. |
| Qualificada (QES) | Avançada, creada amb un dispositiu qualificat i basada en un certificat qualificat emès per un prestador supervisat (art. 3.12). | DNIe, certificat FNMT qualificat, signatura al núvol amb prestador qualificat europeu. | Equivalent a la signatura manuscrita (art. 25.2) i reconeguda a tota la UE (art. 25.3). |
Fixa’t en una cosa: la signatura digitalitzada encaixa, com a molt, en la primera fila. I hi encaixa només en el sentit que és «una dada electrònica». El que no té és cap de les quatre propietats de la segona fila, que són les que converteixen una signatura en una prova. El marc es completa amb el Reglament eIDAS 2, que afegeix la cartera europea d’identitat digital però no canvia l’escala de nivells.
I «signatura digital», què és exactament?
«Signatura digital» no és una categoria legal a Europa: és el nom, alhora col·loquial i tècnic, de la signatura basada en criptografia de clau pública. El signant disposa d’una clau privada que només ell controla; amb aquesta es genera una empremta xifrada del document, i qualsevol pot comprovar amb la clau pública del certificat que l’empremta correspon a aquell document i a aquell signant. Si canvia una coma, la verificació falla.
Aquesta tecnologia és la que hi ha darrere de la majoria de signatures avançades i de totes les qualificades. Per això, quan algú diu «signatura digital» en una empresa espanyola, gairebé sempre vol dir «signatura electrònica amb certificat». I per això la pregunta «signatura digital o signatura electrònica?» està mal plantejada: la signatura digital és una manera de fer signatura electrònica, no una alternativa.
A Espanya la referència nacional és la Llei 6/2020, que desenvolupa eIDAS, regula els prestadors de serveis de confiança i fixa com es tracten els documents electrònics signats quan s’impugnen. Tampoc no hi apareix «signatura digital» com a concepte propi.
Taula comparativa: signatura digitalitzada vs simple vs avançada vs qualificada
La manera més ràpida de no tornar-les a confondre és mirar què respon cadascuna a les tres preguntes que farà un jutge: qui va signar?, va signar exactament això?, com es demostra?
| Criteri | Signatura digitalitzada | Electrònica simple | Electrònica avançada | Electrònica qualificada |
|---|---|---|---|---|
| Què és | Imatge d’una rúbrica | Dada electrònica d’acceptació | Signatura amb identitat, control exclusiu i integritat | Avançada amb certificat i dispositiu qualificats |
| Identifica el signant | No | Feblement | Sí | Sí, verificada per un prestador |
| Detecta canvis en el document | No | Depèn de l’eina | Sí | Sí |
| Evidències si s’impugna | Cap | Poques (registre de l’aplicació) | Completes: identitat, biometria o OTP, segell de temps, empremta, IP | Certificat qualificat: n’hi ha prou amb verificar-lo |
| Base legal | Cap d’específica | eIDAS art. 25.1 | eIDAS art. 26 i 25.1 | eIDAS art. 25.2 i 25.3 |
| Fricció per al signant | Mínima | Mínima | Baixa: mòbil, sense app ni registre | Mitjana: certificat o identificació prèvia |
| Per a què serveix | Decorar un document | Acceptacions de risc baix | Contractes, RH, consentiments, actes | Documents amb exigència legal de forma, AAPP, valor alt |
La columna que importa per al 90 % dels documents d’una pime és l’avançada: identifica, protegeix i deixa evidències amb la mateixa fricció que signar en una tauleta de missatgeria. El que una empresa compra quan compra signatura electrònica no és el traç: són les evidències.
Validesa legal a Espanya: què passa quan algú impugna la signatura
Cap tipus de signatura electrònica és invàlid pel fet de ser electrònic: ho diu l’article 25.1 d’eIDAS. La diferència real entre nivells apareix el dia que l’altra part diu «jo no vaig signar això» o «el document que vaig signar no deia això». Aquí entren tres normes.
- eIDAS, article 25.2. La signatura qualificada equival a la manuscrita. Si s’impugna, n’hi ha prou de comprovar que el certificat era qualificat i estava vigent. És la via més sòlida i també la que imposa més fricció al signant.
- Llei d’enjudiciament civil, article 326. Un document privat fa prova plena mentre no se n’impugni l’autenticitat. Si s’impugna, qui el va aportar l’ha d’acreditar per qualsevol mitjà de prova: confrontació, pericial o, en el cas dels electrònics, les evidències de la signatura. Amb una imatge enganxada no hi ha res a confrontar.
- Llei 6/2020, article 3. Regula precisament aquest cas per als documents electrònics. Quan la signatura impugnada no és qualificada, se n’acredita l’autenticitat amb les evidències generades en la signatura i, si cal, amb un informe pericial. Per això la pregunta correcta en triar eina no és «quin aspecte té la signatura?» sinó «quines evidències genera i en quin format les lliura?».
Dit de manera pràctica: una signatura avançada ben feta es defensa amb un expedient d’evidències; una signatura digitalitzada es defensa amb testimonis, si n’hi ha. Els tribunals valoren la prova lliurement, però no poden valorar la que no existeix.
Quina signatura fer servir segons el document
No tot necessita signatura qualificada ni tot s’arregla amb una casella. La regla assenyada és proporcionar el nivell al risc del document: quant val, quant dura i quina probabilitat hi ha d’acabar discutint-lo.
| Document | Nivell recomanat | Per què |
|---|---|---|
| Acceptació de condicions, full de comanda petit, enquesta | Simple | Import baix, probabilitat baixa de conflicte; el que importa és l’agilitat. |
| Contracte de treball, annex salarial, acord de teletreball, finiquito | Avançada (o qualificada) | Pot acabar en un jutjat social anys després; calen identitat i evidències. Encaixa en un onboarding digital. |
| Contracte comercial, de serveis, de lloguer, de confidencialitat | Avançada | És la base de la gestió del cicle de vida dels contractes: la signatura ha de sobreviure a l’eina. |
| Consentiment informat, autorització RGPD, alta de client (KYC) | Avançada | Cal poder demostrar que aquella persona va consentir això en aquella data. |
| Tràmits amb l’Administració, licitacions, poders, documents amb exigència de forma | Qualificada | La llei o l’organisme l’exigeix, o el valor justifica l’equivalència plena amb la manuscrita. |
| Qualsevol document amb signatura enganxada com a imatge | Substituir | Si val la pena signar-lo, val la pena poder demostrar-ho. |
Si vols posar xifres al canvi, el ROI de la signatura electrònica desglossa què costa avui cada document signat en paper o per correu i què s’estalvia en passar-lo a signatura avançada.
Cinc errors que continuem veient a les empreses
- Enganxar la signatura escanejada al Word i «protegir» el PDF amb contrasenya. La contrasenya impedeix obrir el fitxer; no impedeix que, un cop obert, s’editi i es torni a desar. No hi ha integritat.
- Signar en una app que només desa el dibuix. Moltes apps de «signatura en tauleta» capturen el traç com a imatge i l’estampen al PDF. És signatura digitalitzada amb pantalla tàctil. La diferència amb una signatura biomètrica és en el que l’app desa, no en el que l’usuari fa.
- Confondre el segell de l’empresa amb la signatura. Un segell electrònic identifica una persona jurídica; serveix per acreditar l’origen d’una factura o un certificat, no perquè una persona física consenti un contracte.
- Acceptar el «d’acord» per WhatsApp com a signatura. Pot ser prova d’una conversa, però no vincula ningú amb el contingut exacte d’un document adjunt que pot haver estat substituït.
- Triar la qualificada per a tot. Obligar un candidat a treure’s un certificat per signar una oferta de feina és una manera de perdre’l. Reserva la qualificada per a on s’exigeix o on el valor ho justifica.
El patró comú és el mateix: es compra l’aparença de la signatura i s’oblida la prova.
Com ho resol Dokuflex: el nivell de signatura adequat dins del procés
Dokuflex, plataforma BPM low-code amb IA, incorpora la signatura electrònica d’acord amb eIDAS com un pas més del procés, no com una eina a part. Això permet triar el nivell per tipus de document i que les evidències quedin arxivades amb l’expedient.
- Signatura biomètrica grafomètrica (avançada). El signant traça la seva signatura al mòbil o la tauleta, sense app ni registre, i la plataforma captura i xifra les dades biomètriques del traç, les vincula al document i genera l’evidència. És el gest d’una signatura digitalitzada amb la prova d’una signatura avançada, com detalla la pàgina de signatura biomètrica.
- OTP per SMS amb identificació i segellat. Per a signatures a distància amb evidència d’identitat i de sessió.
- Certificat digital i signatura qualificada. DNIe, FNMT o Cl@ve, i signatura qualificada amb prestadors de confiança europeus quan el document ho exigeix.
- Evidències autocontingudes. El document signat es verifica fora de Dokuflex, amb el seu segell de temps i el seu expedient d’evidències. Una signatura que només val dins del producte que la va generar no és una signatura: és una dependència.
- Un preu per signatura, sense permanència. Des de 0,50 € per signatura, amb el nivell que necessiti cada document.
El que Dokuflex no fa és decidir per tu quins documents mereixen quin nivell. Aquesta decisió la pren la teva empresa amb la seva assessoria; la plataforma s’encarrega que, un cop decidida, s’apliqui sempre igual.
Signa amb nosaltres un document de prova des del teu mòbil i mira l’evidència que queda →
Preguntes freqüents
Què és una signatura digitalitzada? +
Una signatura digitalitzada és la imatge d’una signatura manuscrita: un escaneig de la signatura en paper, o un traç fet amb el dit o el ratolí que es desa com a dibuix (PNG, JPG) i s’enganxa en un document. Reprodueix l’aspecte de la signatura, però no identifica de manera fiable qui va signar, no vincula la signatura al contingut del document ni detecta si el document es va modificar després. És una imatge, no una signatura en sentit jurídic.
Una signatura escanejada té validesa legal? +
Es pot admetre com a indici, però el seu valor probatori és feble. El Reglament eIDAS considera signatura electrònica qualsevol dada electrònica que el signant utilitza per signar, de manera que una imatge enganxada en un PDF encaixa tècnicament en el nivell més baix, la signatura electrònica simple. El problema apareix si l’altra part la impugna: d’acord amb l’article 326 de la Llei d’enjudiciament civil, qui va aportar el document n’ha de demostrar l’autenticitat, i una imatge copiable no ofereix cap evidència de qui la va posar ni de quan.
Signatura digital i signatura electrònica són el mateix? +
En el llenguatge jurídic europeu el terme és signatura electrònica, definit a l’article 3 del Reglament eIDAS amb tres nivells: simple, avançada i qualificada. Signatura digital és el nom col·loquial, i també tècnic, de la signatura basada en criptografia de clau pública i certificat, que és la tecnologia habitual darrere de la signatura avançada i de la qualificada. A la pràctica, quan algú diu signatura digital sol voler dir signatura electrònica amb certificat.
Signar en una tauleta és signatura digitalitzada o signatura electrònica? +
Depèn del que capturi l’eina. Si només desa el dibuix del traç, és una signatura digitalitzada. Si a més captura les dades biomètriques del traç (pressió, velocitat, acceleració, inclinació), les xifra, les vincula al document amb un segell de temps i genera evidències de la sessió, es tracta d’una signatura electrònica avançada d’acord amb l’article 26 d’eIDAS, coneguda com a signatura biomètrica o grafomètrica. El gest és el mateix; el que canvia és la prova que queda al darrere.
Quina signatura necessito per a un contracte laboral? +
L’Estatut dels treballadors no exigeix una forma concreta per a la majoria de contractes, però un contracte de treball, un annex salarial o un acord de teletreball són documents que poden acabar en un jutjat social. El raonable és una signatura electrònica avançada, amb identificació del signant i evidències, o qualificada si l’empresa vol equivalència plena amb la manuscrita. Una signatura escanejada o un traç sense evidències és el tipus de document que s’impugna.
Quin nivell de signatura electrònica equival a la signatura manuscrita? +
La signatura electrònica qualificada. L’article 25.2 del Reglament eIDAS estableix que una signatura electrònica qualificada té un efecte jurídic equivalent al d’una signatura manuscrita, i l’article 25.3 afegeix que la qualificada basada en un certificat expedit en un Estat membre es reconeix en tots els altres. Per a la simple i l’avançada regeix l’article 25.1: no se’ls poden negar efectes jurídics pel fet de ser electròniques, però la seva força probatòria es valora cas per cas.
Com es demostra davant d’un jutge qui va signar un document electrònic? +
Amb les evidències que la plataforma va generar en el moment de la signatura: identitat verificada del signant (certificat, codi OTP enviat al seu mòbil, document d’identitat), dades biomètriques del traç si és signatura grafomètrica, segell de temps, empremta criptogràfica del document, adreces IP i registre de la sessió. Si la signatura és qualificada, n’hi ha prou de comprovar el certificat. Si no ho és, aquestes evidències, i si escau un informe pericial, són el que acredita l’autenticitat d’acord amb l’article 3 de la Llei 6/2020 i l’article 326 de la LEC.
Fonts
- Reglament (UE) 910/2014 (eIDAS): article 3 (definicions de signatura electrònica, avançada i qualificada), article 25 (efectes jurídics) i article 26 (requisits de la signatura avançada).
- Ley 6/2020, de 11 de noviembre, reguladora de determinats aspectes dels serveis electrònics de confiança: article 3 (documents electrònics i impugnació de la signatura).
- Ley 1/2000, de Enjuiciamiento Civil: article 326 (força probatòria dels documents privats i càrrega de la prova en impugnar-los).
- Reglament (UE) 2024/1183 (eIDAS 2): cartera europea d’identitat digital i modificació del Reglament 910/2014.
Deixa d’enganxar signatures i comença a generar proves
En 15 minuts signem amb tu un document real amb signatura avançada des del mòbil, sense app ni registre, i t’ensenyem l’expedient d’evidències que queda al darrere. Sense compromís i sense que ningú s’hagi de treure un certificat.