La diligència deguda de clients és el conjunt de mesures que la Llei 10/2010 (arts. 3 a 8) obliga a aplicar a cada client: identificació formal, titular real, propòsit de la relació i seguiment continu, graduades per risc i conservades deu anys (art. 25). Des del 10 de juliol de 2027 el Reglament (UE) 2024/1624 les unifica a la UE.
Què és la diligència deguda de clients i a qui obliga
La diligència deguda és la part de la prevenció del blanqueig que es fa client a client: saber qui és, qui hi ha al darrere, per a què contracta i si la seva operativa encaixa amb el que va dir. La Llei 10/2010 la regula als articles 3 a 8 i el RD 304/2014 la desenvolupa. L’expedient KYC (know your customer) és simplement el suport documental on es demostra que s’ha fet.
L’error més comú és pensar que només afecta els bancs. L’article 2 de la llei enumera com a subjectes obligats, entre d’altres, les entitats de crèdit i de pagament, les asseguradores de vida i els seus mediadors, promotors i intermediaris immobiliaris, auditors, comptables externs i assessors fiscals, advocats i procuradors quan intervenen en compravendes d’immobles o societats, gestionen fons de clients o constitueixen societats, notaris i registradors, casinos i joc, joieries, galeries d’art i antiquaris, i comerciants que cobrin en efectiu per sobre dels llindars legals, a més dels proveïdors de serveis de criptoactius. Una gestoria de vint empleats que constitueix societats per als seus clients és subjecte obligat exactament igual que una entitat financera, amb un equip de compliment molt més petit.
El RD 304/2014 fixa a més el llindar de les operacions ocasionals: identificar a partir de 1.000 euros (art. 4), sempre en els enviaments de diners. I l’article 7.3 de la llei tanca el cercle: si no es pot aplicar la diligència deguda, no s’estableix la relació de negocis.
Què ha de contenir un expedient KYC: els vuit blocs
Un expedient complet acredita vuit coses, cadascuna amb el seu article. Si en falta una, la inspecció ho detecta en el primer mostreig.
| Bloc | Norma | Què ha de quedar a l’expedient |
|---|---|---|
| Identificació formal | Art. 3 Llei 10/2010 | Nom o raó social, NIF, tipus i número de document fefaent (DNI, NIE, passaport, escriptura), data de naixement o constitució, nacionalitat i domicili, amb còpia del document. |
| Titular real | Art. 4 Llei 10/2010; art. 8 RD 304/2014 | Persona física amb més del 25 % del capital o dels drets de vot, o control per altres mitjans: nom, NIF i percentatge. Escriptures o certificat del registre de titularitats reals. |
| Propòsit i índole | Art. 5 Llei 10/2010 | Activitat econòmica o professional del client, per a què contracta i volum anual previst, amb documentació que ho avali quan el risc ho exigeixi. |
| PEP i llistes | Arts. 14 i 15 Llei 10/2010 | Si és persona amb responsabilitat pública, familiar o allegat; càrrec exercit; constància de la comprovació de llistes de sancions i PEP. |
| Origen de fons | Arts. 11 i 14 Llei 10/2010 | Declarat sempre; justificat documentalment en diligència reforçada i quan hi ha pagaments en efectiu de 10.000 euros o més. |
| Nivell de risc i tipus de diligència | Art. 7 Llei 10/2010 | Baix, mitjà, alt o molt alt, amb el criteri aplicat per escrit, i la diligència resultant: simplificada, normal o reforçada. |
| Seguiment i revisió | Art. 6 Llei 10/2010 | Data d’alta, data de la propera revisió i constància de les revisions fetes; més freqüents com més alt és el risc. |
| Aprovació i conservació | Arts. 7 i 25 Llei 10/2010 | Qui va aprovar o rebutjar l’expedient, quan i per què; tot conservat deu anys des de la fi de la relació, preferiblement en suport digital. |
Fixa’t que cinc dels vuit blocs no són documents, sinó decisions: el nivell de risc, el tipus de diligència, la data de revisió, l’aprovació i el rebuig. Un expedient que només té el DNI i l’escriptura té la meitat que menys importa.
Simplificada, normal o reforçada: com es gradua la diligència
La llei no exigeix el mateix a tots els clients: l’article 7 permet graduar les mesures en funció del risc, sempre que l’anàlisi consti per escrit. A la pràctica hi ha tres nivells i uns quants disparadors que no admeten discussió.
| Tipus de diligència | Quan s’aplica | Què afegeix o treu |
|---|---|---|
| Simplificada | Clients i productes de risc reduït (art. 9 Llei 10/2010; arts. 15 a 17 RD 304/2014): entitats financeres de la UE, societats cotitzades, administracions públiques, certes assegurances i plans de pensions. | Permet verificar la identitat després d’iniciar la relació i espaiar les revisions. Mai no eximeix d’identificar ni de conservar. |
| Normal | La resta de clients. | Els vuit blocs de l’apartat anterior, amb revisió periòdica segons el manual de prevenció. |
| Reforçada | PEP, familiars i allegats (art. 14); països amb deficiències estratègiques (art. 11); banca privada, enviaments de diners i canvi de moneda per sobre dels llindars de l’art. 19 RD 304/2014; i els supòsits de l’anàlisi de risc propi. | Més informació i justificants sobre l’origen dels fons i del patrimoni, aprovació d’un directiu abans d’establir la relació i seguiment reforçat amb revisions més freqüents. |
Dues conseqüències pràctiques. Primera: PEP i país d’alt risc no són «factors per ponderar», són disparadors; si el client en marca qualsevol dels dos, l’expedient és de risc alt i la diligència és reforçada, decideixi el que decideixi el comercial. Segona: la condició de PEP s’arrossega fins a dos anys després de cessar en el càrrec, i abasta familiars i allegats.
Què mira una inspecció del SEPBLAC i quines sancions hi ha
El SEPBLAC supervisa el compliment de la Llei 10/2010 i les seves inspeccions no se centren en si el client va resultar ser un delinqüent, sinó en si el subjecte obligat va fer i documentar el que la llei exigeix. El que sol demanar, per aquest ordre:
- El manual de prevenció i l’anàlisi de risc (art. 26 de la llei; arts. 31 a 33 del RD 304/2014): polítiques escrites, òrgan de control intern i representant davant el SEPBLAC quan corresponen per mida.
- Una mostra d’expedients de clients, triada per l’inspector, per comprovar els vuit blocs: identificació, titular real, propòsit, PEP, origen de fons, risc assignat, revisions i aprovació.
- La coherència entre el risc assignat i les mesures aplicades: un PEP amb diligència «normal» o un client d’alt risc sense revisió en dos anys són troballes automàtiques.
- Les operacions examinades i comunicades (arts. 17 i 18): que el seguiment continu existeix i deixa rastre.
- L’examen extern anual (art. 28) i la formació del personal (art. 29).
- La conservació: que l’expedient d’un client que se’n va anar fa set anys continua sent localitzable i llegible.
El règim sancionador és als articles 50 a 62 de la llei. Per a les infraccions molt greus, l’article 56 fixa una multa mínima de 150.000 euros i un màxim que és la més alta d’aquestes xifres: el 10 % del volum de negoci anual total, el doble del contingut econòmic de l’operació, el quíntuple dels beneficis obtinguts o 10.000.000 d’euros, a més de l’amonestació pública i, si escau, la revocació de l’autorització. Les greus (art. 57) també comporten multa i amonestació, i tots dos tipus abasten els administradors i directius responsables.
L’incompliment de les obligacions de diligència deguda, de conservació de documents o de comunicació són, precisament, les infraccions que més es repeteixen en els expedients sancionadors. No cal blanquejar res per ser sancionat: n’hi ha prou de no poder demostrar que es va fer la diligència.
Què canvia amb l’AMLR a partir del 10 de juliol de 2027
El Reglament (UE) 2024/1624 (AMLR, del paquet antiblanqueig aprovat el maig de 2024) substitueix el sistema de directives transposades per un reglament d’aplicació directa a tota la UE des del 10 de juliol de 2027. La Directiva (UE) 2024/1640 regula la supervisió i les sancions, i el Reglament (UE) 2024/1620 crea l’autoritat europea AMLA. Per a l’expedient de client, el que canvia:
| Aspecte | Avui (Llei 10/2010) | Des del 10-jul-2027 (AMLR) |
|---|---|---|
| Subjectes obligats | Llista de l’art. 2 de la llei espanyola. | Llista única europea (art. 3): s’hi afegeixen comerciants de béns de luxe, intermediaris de crèdit i, des del 10 de juliol de 2029, clubs i agents de futbol professional. |
| Pagaments en efectiu | Límit fiscal espanyol de 1.000 euros entre empresaris (Llei 11/2021) i diligència reforçada amb efectiu. | Límit europeu de 10.000 euros per a pagaments en efectiu per béns i serveis (art. 80); els Estats poden mantenir límits inferiors. |
| Titular real | Més del 25 %. | Es manté el 25 % com a llindar general, amb regles detallades per a estructures en cadena i control per altres mitjans. |
| Conservació | 10 anys des de la fi de la relació (art. 25). | 5 anys harmonitzats (art. 77), ampliables cas per cas per l’autoritat fins a 5 més; obligació d’esborrar les dades personals en vèncer. |
| Sancions | Molt greus: fins a 10 M€ o el 10 % del volum de negoci (art. 56). | Mínims harmonitzats (art. 55 Directiva 2024/1640): almenys 1 M€ o el doble del benefici; per a entitats de crèdit i financeres, almenys 10 M€ o el 10 % del volum de negoci anual. |
| Supervisió | SEPBLAC. | SEPBLAC i les autoritats nacionals, coordinades per l’AMLA, que supervisa directament determinades entitats financeres de risc. |
El que no canvia és el que importa per a qui porta els expedients en carpetes: l’obligació d’identificar, conèixer el titular real, graduar per risc, revisar i conservar continua sent la mateixa, només que ara amb un text idèntic en 27 països i una autoritat europea vigilant. Qui tingui el procés endreçat el 2026 només haurà d’ajustar terminis i llindars el 2027; qui no, l’haurà de construir amb la data a sobre.
Com organitzar-ho amb regles de risc en lloc de memòria
Un expedient KYC ben muntat és un formulari amb regles, no una carpeta amb documents. La diferència és que la regla s’executa encara que qui ompli l’expedient sigui el comercial nou un divendres a la tarda. Aquestes són les regles mínimes, tabulades perquè qualsevol sistema (o un manual de prevenció) les pugui recollir tal qual:
| Si… | Aleshores… | Per què |
|---|---|---|
| El client és persona jurídica | Apareixen i s’exigeixen el titular real (nom, NIF, %) i les escriptures de constitució. | Art. 4 Llei 10/2010. |
| És PEP | S’exigeix el càrrec públic, el risc passa a Alt i la diligència a Reforçada. | Art. 14 Llei 10/2010. |
| Opera des d’un país d’alt risc | Risc Alt i diligència Reforçada. | Art. 11 Llei 10/2010; llista de la Comissió Europea. |
| Risc Alt o Molt alt per qualsevol altra causa | Diligència Reforçada, aprovació d’un directiu i revisió en sis mesos. | Art. 7 i art. 11 Llei 10/2010. |
| Hi ha pagaments en efectiu de 10.000 € o més | El justificant de l’origen dels fons és obligatori. | Diligència reforçada amb efectiu; art. 80 AMLR des del 2027. |
| El responsable rebutja l’expedient | El motiu del rebuig és obligatori i el registre es conserva; no s’esborra. | Art. 7.3 i art. 25 Llei 10/2010. |
| Venç la data de propera revisió | L’expedient passa a Caducat i apareix a la llista de pendents fins que es revisa. | Art. 6 Llei 10/2010 (seguiment continu). |
Al voltant de les regles calen tres coses més: un workflow d’aprovació en què el responsable de compliment vegi només el que ha de decidir (i la seva decisió quedi signada amb data), un llistat que mostri d’un cop d’ull quants expedients són en revisió, quants són de risc alt i quants estan pendents de documentació, i un quadre de comandament amb la distribució per risc, sector i origen de fons, que és exactament el que demana l’informe anual de l’òrgan de control intern.
Els documents (DNI, escriptures, justificants) van adjunts a l’expedient i custodiats en un gestor documental amb control d’accés i retenció de deu anys; el contracte que tanca la relació es pot signar amb signatura electrònica només quan l’expedient està aprovat, i no abans.
Errors freqüents en l’expedient de diligència deguda
Gairebé tots es deuen a portar l’expedient en carpetes i fulls de càlcul; cap no requereix mala fe.
- Identificar la societat i no el titular real. Escriptura arxivada, percentatge i nom del titular real en blanc. És la troballa més habitual en despatxos i gestories.
- Risc assignat sense criteri escrit. L’Excel diu «mitjà» i ningú no pot explicar per què; l’article 7 exigeix l’anàlisi documentada.
- PEP «ponderat» en lloc de disparat. S’anota que és PEP i se li aplica diligència normal perquè «és client de tota la vida».
- Revisions que no arriben. Sense data de propera revisió i sense alerta, l’expedient del client de risc alt envelleix fins a la inspecció.
- Esborrar els rebutjats. Un expedient rebutjat és evidència que la diligència va funcionar; esborrar-lo la destrueix.
- Origen de fons sense justificant quan hi ha efectiu o risc alt. «Estalvis» no és un justificant.
- Conservació que depèn d’una persona. Deu anys són més que la vida d’un servidor, d’un empleat o d’una versió d’Excel.
- Signar el contracte abans d’aprovar l’expedient. Si la diligència falla després, la relació ja està establerta i l’art. 7.3 ja s’ha incomplert.
Com ho resol Dokuflex: l’expedient KYC com a procés amb regles
El programari d’expedient KYC i diligència deguda (PBC/AMLR), gratuït, de Dokuflex, plataforma BPM low-code amb IA, s’activa gratis des del catàleg de mòduls de qualsevol compte, al grup «Compliment normatiu», i converteix la taula de regles d’aquest article en un procés que ja funciona:
- Formulari en quatre panells (identificació del client, titular real i PEP, operativa i origen de fons, diligència i revisió) amb adjunts per al document d’identitat, les escriptures i el justificant de fons, i numeració automàtica KYC-{seq}.
- 13 regles automàtiques: persona jurídica mostra i exigeix el titular real i les escriptures; PEP exigeix el càrrec i força risc Alt; país d’alt risc força risc Alt; risc Alt o Molt alt fixa diligència Reforçada; efectiu de 10.000 euros o més exigeix el justificant de l’origen de fons; Rebutjat exigeix el motiu.
- Workflow d’aprovació: «Iniciar revisió» envia l’expedient al responsable de compliment, que l’aprova o el rebutja amb motiu; cada pas queda a l’historial amb usuari i data.
- Llistat amb quatre targetes (en revisió, risc alt, aprovats, pendents de documentació), graella exportable a Excel, vista kanban per estat i quadre de comandament amb sis gràfics: nivell de risc, tipus de client, sector de risc, estat, altes per mes i origen de fons.
- Sis expedients d’exemple i tres tours guiats perquè l’equip ho entengui sense formació, i el dissenyador low-code per adaptar sectors, terminis de revisió i aprovadors al manual de prevenció de cada organització.
El mòdul no consulta llistes de sancions externes ni substitueix el manual, l’òrgan de control intern o l’examen extern: aporta la part que les carpetes no poden aportar, l’evidència ordenada de cada decisió. És al catàleg de plantilles i es fa servir igual a la banca, al sector legal o a les assegurances.
Preguntes freqüents
Què és la diligència deguda de clients? +
És el conjunt de mesures que la Llei 10/2010 obliga a aplicar a cada client abans i durant la relació de negocis: identificar-lo amb document fefaent (article 3), identificar el titular real de les societats (article 4), conèixer el propòsit i la índole de la relació (article 5) i fer un seguiment continu de les seves operacions (article 6). Es gradua segons el risc del client (simplificada, normal o reforçada) i tota la documentació es conserva deu anys.
Quins documents ha de tenir un expedient KYC? +
Com a mínim: còpia del document d’identitat fefaent (DNI, NIE, passaport o escriptura i NIF de la societat), identificació del titular real amb nom, NIF i percentatge quan el client és persona jurídica, declaració de l’activitat econòmica i del propòsit de la relació, comprovació de PEP i de llistes de sancions, origen dels fons i el seu justificant quan el risc o l’efectiu ho exigeixen, nivell de risc assignat amb el criteri aplicat, tipus de diligència, data de la propera revisió i qui va aprovar l’expedient i quan.
Una gestoria o un despatx d’advocats són subjectes obligats? +
Sí, en molts casos. L’article 2 de la Llei 10/2010 inclou auditors, comptables externs i assessors fiscals, i advocats, procuradors i altres professionals independents quan participen en la compravenda d’immobles o de societats, en la gestió de fons o comptes de clients, o en la constitució i gestió de societats. També promotors i intermediaris immobiliaris, notaris i registradors, joieries, galeries d’art i comerciants que cobrin en efectiu per sobre dels llindars legals.
Qui és el titular real i quan cal identificar-lo? +
La persona o persones físiques que en última instància posseeixen o controlen més del 25 % del capital o dels drets de vot d’una persona jurídica, o que exerceixen el control per altres mitjans; si no n’hi ha cap, l’administrador. Cal identificar-lo sempre que el client sigui una persona jurídica, fideïcomís o estructura anàloga, abans d’establir la relació de negocis, i verificar-ne la identitat amb documents o amb el registre de titularitats reals.
Quan cal aplicar diligència reforçada? +
Sempre que el client sigui una persona amb responsabilitat pública (PEP), un familiar o allegat seu (article 14 de la Llei 10/2010), quan operi des d’un país amb deficiències estratègiques identificat per la Comissió Europea, en banca privada i en els supòsits de l’article 19 del RD 304/2014, i en qualsevol cas en què l’anàlisi de risc propi del subjecte obligat ho aconselli. Reforçar significa més informació sobre l’origen dels fons, aprovació d’un directiu i revisions més freqüents.
Què canvia amb l’AMLR a partir del 10 de juliol de 2027? +
El Reglament (UE) 2024/1624 s’aplica directament a tota la UE sense transposició: unifica les mesures de diligència deguda, limita els pagaments en efectiu a 10.000 euros, incorpora nous subjectes obligats (comerciants de béns de luxe, intermediaris de crèdit i, des del 2029, clubs de futbol professional), fixa en cinc anys el termini harmonitzat de conservació (article 77) i crea l’autoritat europea AMLA. Les sancions s’harmonitzen amb la Directiva (UE) 2024/1640: almenys 1 milió d’euros o el doble del benefici, i per a entitats financeres almenys 10 milions o el 10 % del volum de negoci anual.
Quant de temps cal conservar l’expedient d’un client? +
Deu anys des de la fi de la relació de negocis o de l’operació, segons l’article 25 de la Llei 10/2010 i els articles 28 i 29 del RD 304/2014, preferentment en suport digital. L’AMLR fixa cinc anys com a termini harmonitzat (article 77), ampliable cas per cas per l’autoritat competent; fins que s’aclareixi com es coordina amb la llei espanyola a partir del 2027, el prudent és planificar la conservació a deu anys.
Fonts
- Ley 10/2010, de 28 de abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme: article 2 (subjectes obligats), articles 3 a 8 (diligència deguda), 9 (simplificada), 11 (reforçada), 14 (persones amb responsabilitat pública), 25 (conservació durant deu anys), 26 (polítiques i procediments), 28 (examen extern) i 56 (sancions per infraccions molt greus).
- Real Decreto 304/2014, de 5 de mayo, Reglament de la Llei 10/2010: article 4 (llindar de 1.000 euros), 8 (titular real), 19 (mesures reforçades), 28 i 29 (conservació) i 31 a 35 (control intern).
- Reglament (UE) 2024/1624, de 31 de maig de 2024 (AMLR): article 3 (entitats obligades), 77 (conservació de registres), 80 (límit de 10.000 euros en efectiu) i 90 (aplicació des del 10 de juliol de 2027).
- Directiva (UE) 2024/1640, de 31 de maig de 2024 (AMLD6): article 55, sancions pecuniàries.
- SEPBLAC, informació per a subjectes obligats: obligacions, recomanacions i preguntes freqüents.
Que el pròxim expedient de client neixi amb les regles posades
Formulari amb els vuit blocs, PEP i país d’alt risc que forcen la diligència reforçada, aprovació del responsable de compliment amb historial i quadre de comandament per a l’informe anual. Activa el mòdul al teu compte Dokuflex, revisa els sis expedients d’exemple i adapta’l al teu manual. Gratis, sense targeta.