BPM · Sector públic · Administració electrònica

BPM per al sector públic: com digitalitzar expedients i tràmits sense reescriure l’administració

L’administració electrònica és obligatòria des del 2016 i, tot i així, bona part dels procediments continuen sent híbrids: la sol·licitud entra per la seu, s’imprimeix per informar-la, se signa en paper, s’escaneja per arxivar-la i la notificació surt quan algú se’n recorda. L’expedient existeix, però ningú no pot dir en quina fase és ni quants dies de termini queden sense obrir tres sistemes.

Aquesta guia explica què aporta un BPM a una administració, què exigeix ja la llei, què cal automatitzar en subvencions, llicències, contractació, personal, atenció ciutadana i sancions, què permet l’EU AI Act i què demanar al plec per no comprar un gestor d’expedients amb un altre nom.

Edifici administratiu de vidre del qual surt una pila d’expedients en paper; un expedient es converteix en document digital i recorre un carril de procés amb registre, signatura, interoperabilitat i notificació, amb un punt de control ambre i un arxiu ordenat al final
AR
Propietari de Dokuflex
Actualitzat: 15 de setembre de 2026

Per a responsables de modernització, secretaries, intervenció i sistemes d’ajuntaments, diputacions, comunitats autònomes i organismes públics. Guia divulgativa sobre gestió per processos en l’administració electrònica espanyola. Contrasta cada referència normativa amb el teu servei jurídic abans d’aplicar-la: no és assessorament jurídic.

Resposta directa

Un BPM per al sector públic converteix cada tràmit en un circuit electrònic traçable —registre, tramitació, signatura, notificació i arxiu— sense substituir el gestor d’expedients ni el registre: els orquestra. Serveix per complir de sèrie el que la Llei 39/2015 ja exigeix: expedient electrònic amb índex (art. 70), notificació electrònica (art. 41) i resolució en tres mesos per defecte (art. 21.3).

Què aporta un BPM a una administració (i què no és)

Un BPM aporta la capa que gairebé cap administració no té: la definició executable del procediment. Qui fa què, en quin ordre, amb quin termini, quin document entra o surt a cada pas i quina evidència en queda. El gestor d’expedients custodia l’expedient; el registre assenta entrades i sortides; el portasignatures signa; la plataforma de notificacions notifica. Cap d’ells no sap si l’informe tècnic fa 40 dies que està aturat ni qui l’ha de reclamar. El BPM sí, perquè el procediment hi viu modelat, no al cap del tramitador. Si vols la base conceptual, és a què és BPM i a la guia BPMN 2.0, la notació amb què es dibuixen aquests circuits.

El que un BPM no és, i convé deixar-ho clar abans de redactar un plec:

  • No és un gestor d’expedients nou. Si l’organisme ja en té un que genera índex electrònic i arxiva d’acord amb l’ENI, el BPM s’hi connecta. Canviar-lo és un projecte diferent i molt més car.
  • No és una seu electrònica. La seu és la porta del ciutadà; el BPM és el que passa quan la sol·licitud travessa aquesta porta.
  • No és un RPA. El robot imita clics sobre pantalles; el BPM defineix el procés i crida els sistemes pels seus connectors. Un RPA sense BPM automatitza el desordre. La diferència la desenvolupem a BPM low-code davant d’RPA.

La frase que resumeix aquest article: digitalitzar un tràmit no és escanejar-lo, és modelar-ne el circuit. El primer produeix PDF; el segon produeix terminis complerts i expedients que aguanten un recurs.

Tràmit a tràmit: on s’encalla i què automatitza un BPM

Els colls d’ampolla es repeteixen en qualsevol administració, independentment de la mida. No són al sistema informàtic sinó entre sistemes: l’informe que cal demanar a un altre departament, la dada que cal consultar a una altra administració, la signatura que espera en una safata. Aquesta taula recull sis procediments habituals, l’encallament típic i el que un BPM automatitza sense tocar el gestor d’expedients.

Tràmit Coll d’ampolla habitual Què automatitza un BPM
Subvencions (Llei 38/2003) Centenars de sol·licituds amb documentació incompleta; requeriments d’esmena a mà; el termini màxim de 6 mesos per resoldre i notificar (art. 25.4) es consumeix comprovant papers; la justificació (art. 30) torna a començar de zero. Validació de la sol·licitud contra la convocatòria, requeriment d’esmena automàtic amb el seu termini, consulta d’estar al corrent via SCSP, càlcul i barem en taula, proposta de resolució per a la comissió i circuit de justificació amb la mateixa traçabilitat.
Llicències i autoritzacions (obra, activitat, ocupació de via pública) Informes tècnic i jurídic en sèrie quan podrien anar en paral·lel; ningú no sap quant termini queda i el silenci, positiu per defecte (art. 24 de la Llei 39/2015), arriba sense que ningú el vegi venir. Informes en paral·lel amb termini intern per a cadascun, semàfor de dies restants per expedient, avís a la prefectura abans del silenci i resolució amb signatura al portasignatures i notificació integrada.
Contractació pública (Llei 9/2017) L’expedient de contractació (art. 116) es munta amb documents solts: memòria de necessitat (art. 28), plecs, informes, fiscalització; en el contracte menor (art. 118) es perden els informes de necessitat i ningú no controla l’acumulació anual. Circuit de necessitat → plecs → fiscalització → aprovació → publicació amb fases obligatòries, control de l’import acumulat per proveïdor i objecte, i expedient complet a punt per a la plataforma de contractació i per al Tribunal de Comptes.
Recursos humans (TREBEP) Permisos, vacances, comissions de servei i control horari del funcionariat en formularis de paper o correus que acaben en un full de càlcul de personal. Sol·licitud des del portal o el mòbil, aprovació per la prefectura amb les regles del TREBEP i del conveni, saldo actualitzat i registre de jornada exportable, tot a l’expedient personal.
Atenció ciutadana i registre Instàncies genèriques que cal llegir una per una per saber a quina unitat van; consultes sobre «com va el meu expedient» que l’art. 53.1.a) obliga a respondre i que consumeixen la meitat del temps de l’oficina. Classificació de la instància i repartiment a la unitat correcta, justificant automàtic, estat de l’expedient visible a la carpeta ciutadana i notificació electrònica amb control d’accés i dels 10 dies.
Sancions (trànsit, urbanisme, consum) Terminis encadenats —incoació, al·legacions, proposta, resolució, recurs— que caduquen; la reducció per pagament voluntari (art. 85 de la Llei 39/2015) mal aplicada; butlletins que no arriben a resolució. Màquina d’estats amb cada termini i el seu venciment, càlcul de les reduccions, generació de la proposta i la resolució a partir de plantilla, signatura i notificació amb evidència d’accés o rebuig.

El patró es repeteix: el BPM no decideix res que la llei reservi a un empleat públic; prepara, controla terminis, demana dades, mou l’expedient i deixa rastre. La decisió se signa, i la signatura queda a l’expedient.

En què es diferencia el BPM del sector públic del d’una empresa

En el fet que el procés no el dissenya l’organització sinó la llei, i que el programari es compra per concurs. Un BPM pensat per a empreses s’optimitza per canviar el flux cada setmana; a l’administració el flux el fixa una norma, el que canvia és el volum, i el que es jutja és l’evidència. Sis diferències que condicionen l’elecció:

Dimensió Empresa privada Administració pública
Traçabilitat Desitjable per a l’auditoria interna i la qualitat. Obligatòria i amb valor probatori: cada actuació s’ha de poder reconstruir davant d’un recurs, el Tribunal de Comptes o el Defensor del Poble. La traçabilitat és a més una dimensió de seguretat de l’ENS.
Terminis Objectius de servei (SLA) que l’empresa fixa i pot canviar. Terminis legals amb conseqüències: silenci administratiu, caducitat del procediment sancionador, responsabilitat patrimonial. El BPM ha de comptar dies hàbils i naturals segons la norma, no segons el calendari de l’oficina.
Interoperabilitat Integracions amb l’ERP i el CRM propis, per API. Intercanvi amb altres administracions per les plataformes de l’AGE (GEISER, ORVE, SCSP, Notific@, Cl@ve) i en formats ENI. L’art. 28.2 de la Llei 39/2015 prohibeix demanar al ciutadà documents que ja són en poder de l’administració: cal consultar-los, no demanar-los.
Compra del programari Es prova, es negocia i se signa. Es licita d’acord amb la Llei 9/2017: contracte menor fins a 15.000 € en serveis (art. 118), obert simplificat abreujat fins a 60.000 € (art. 159.6), obert simplificat fins al llindar harmonitzat (art. 159) i obert per sobre. Les prescripcions tècniques no poden citar una marca sense «o equivalent» (art. 126.6).
Dades i seguretat RGPD i, segons el sector, ISO 27001 o NIS2. RGPD més ENS en la categoria que fixi l’organisme; el plec pot exigir la ubicació dels servidors i el sotmetiment a la normativa europea de protecció de dades (art. 122.2 de la Llei 9/2017). Dades a la UE i, en molts organismes, opció on-premise.
Identitat i signatura Usuari corporatiu i signatura electrònica segons el risc del document. Certificat d’empleat públic i sistema de signatura fixat per l’administració (art. 43 de la Llei 40/2015); segell electrònic i CSV per al que és automatitzat (art. 42); ciutadà identificat amb Cl@ve o certificat.

El que sí que és igual en tots dos mons: el procés que no es mesura no millora. Un BPM públic ben implantat dona la dada que gairebé ningú no té avui: quants dies de mitjana triga cada procediment, en quina fase es perd el temps i quants expedients vencen cada mes.

IA en la tramitació: què permeten l’EU AI Act i la Llei 40/2015

La IA es pot fer servir a l’administració per preparar la feina de l’empleat públic; el que està regulat és fer-la servir per decidir sobre les persones. El Reglament (UE) 2024/1689 inclou al seu annex III, com a alt risc, els sistemes que les autoritats públiques fan servir per avaluar si una persona té dret a prestacions i serveis públics essencials, o per concedir-los, reduir-los o retirar-los, a més dels usos en ocupació pública, control migratori, aplicació de la llei i administració de justícia. A aquests sistemes els exigeix gestió de riscos, registres, supervisió humana efectiva (art. 26) i, quan qui els desplega és un organisme de dret públic, una avaluació d’impacte sobre els drets fonamentals abans de fer-los servir (art. 27).

El calendari va canviar aquest estiu. El Reglament (UE) 2026/1744, l’«òmnibus digital» sobre IA publicat al DOUE el 24 de juliol de 2026, va ajornar l’aplicació de les obligacions d’alt risc de l’annex III del 2 d’agost de 2026 al 2 de desembre de 2027 (i les de l’annex I al 2 d’agost de 2028). Continuen vigents les prohibicions de l’art. 5, l’alfabetització en IA de l’art. 4 i les obligacions de transparència de l’art. 50 per als assistents conversacionals. El nostre article sobre l’EU AI Act i l’automatització de processos explica els nivells de risc amb detall.

En dret espanyol la regla és anterior i més simple: tota actuació administrativa automatitzada —un acte sense intervenció directa d’un empleat públic— exigeix definir abans l’òrgan competent per a les especificacions, la programació, la supervisió i l’auditoria del sistema, i l’òrgan responsable a efectes d’impugnació (art. 41 de la Llei 40/2015). Amb aquestes dues normes al davant, el mapa d’usos queda així:

Ús de la IA en el tràmit Encaix normatiu Condició per fer-ho bé
Resumir l’expedient, classificar la instància, extreure dades del document aportat Suport al tramitador; no decideix sobre la persona. Fora de l’alt risc. El resultat es presenta com a proposta editable; l’empleat valida; queda registrat què va proposar la IA i què es va canviar.
Comprovar que la sol·licitud és completa i generar el requeriment d’esmena Actuació automatitzada (art. 41 Llei 40/2015) si s’emet sense intervenció humana; signatura amb segell o CSV (art. 42). Òrgan responsable definit a la norma que aprova l’ús; regles deterministes, no probabilístiques; el ciutadà pot demanar-ne la revisió.
Baremar sol·licituds d’ajuts o decidir-ne la concessió Alt risc, annex III de l’AI Act (accés a prestacions públiques). Obligacions des del 2 de desembre de 2027. Avaluació d’impacte sobre drets fonamentals, supervisió humana amb capacitat real de corregir, registre d’activitat i explicació a la persona afectada (art. 86).
Assistent conversacional a la seu per orientar sobre tràmits Obligació de transparència (art. 50): informar que es parla amb una IA. S’aplica des del 2 d’agost de 2026. Respostes ancorades en la normativa de l’organisme, sense inventar terminis; derivació a una persona; sense tractar dades de l’expedient si no hi ha identificació.

La manera segura d’encaixar la IA en un procediment és que visqui dins del BPM com un pas més, amb la seva entrada, la seva sortida i el seu punt de control humà, no com una eina a part que el tramitador consulta en una altra pestanya. És el model d’agents d’IA governats: la IA proposa, el procés decideix qui valida, i tot queda a l’expedient.

Errors freqüents en digitalitzar tràmits

Els projectes d’administració electrònica que es queden a mitges fallen gairebé sempre per les mateixes cinc raons, i cap no és tecnològica.

  1. Digitalitzar el paper en lloc del circuit. Substituir el formulari imprès per un PDF emplenable i continuar imprimint per signar. L’expedient continua sent híbrid i l’art. 70 continua sense complir-se.
  2. Començar pel procediment més complex. El de contractació o el de planejament urbanístic tenen desenes de variants. Es comença per un d’alt volum i poques excepcions —llicència d’obra menor, permisos del personal, ajuts d’una convocatòria— i s’hi forma l’equip.
  3. Modelar el flux real en lloc del legal. Si el circuit actual té tres signatures on la norma n’exigeix una, el BPM no les ha de copiar. La reenginyeria es fa amb secretaria i el servei jurídic abans de dibuixar el primer diagrama.
  4. Demanar al ciutadà el que ja té l’administració. Cada document que es pot consultar per SCSP i se segueix exigint és un incompliment de l’art. 28.2 de la Llei 39/2015 i un motiu d’esmena evitable.
  5. Comprar sense exigir connectors. Un BPM sense integració amb el registre, el portasignatures i les plataformes de notificació obliga a copiar dades a mà entre sistemes. És el que es volia eliminar.
  6. Oblidar l’arxiu. L’expedient tancat s’ha de poder transferir a l’arxiu electrònic en format ENI amb el seu índex signat. Si el sistema només «exporta un ZIP», el problema apareix cinc anys després.

Un error més, silenciós: no mesurar. Sense la dada de dies per fase abans de començar, ningú no podrà demostrar la millora quan toqui renovar el contracte.

Checklist de compra pública: què demanar al plec d’un BPM

Dotze requisits que convé portar a la prescripció tècnica, redactats com a funcions verificables i no com a noms de producte. Els sis primers són de compliment; els sis últims, d’utilitat real.

  1. Expedient electrònic ENI. Generació de document i expedient amb metadades mínimes, índex electrònic signat i foliat, exportables en format d’intercanvi ENI.
  2. Categoria ENS del sistema. Indicar la categoria que l’organisme ha fixat i exigir-ne l’acreditació corresponent: declaració de conformitat per a la Bàsica, certificació de conformitat per a la Mitjana o l’Alta (art. 38 del RD 311/2022), amb la declaració d’aplicabilitat de controls.
  3. Signatura i segell. Portasignatures amb signatura avançada i qualificada eIDAS de l’empleat públic, segell electrònic i CSV per a l’actuació automatitzada, segellat de temps i verificació del CSV des de la seu.
  4. Interoperabilitat. Connectors amb GEISER o ORVE (registre), Notific@ (notificació), SCSP (consulta de dades) i Cl@ve (identificació), o els equivalents autonòmics que faci servir l’organisme.
  5. Ubicació de les dades i protecció de dades. Servidors a la UE, contracte d’encarregat del tractament de l’art. 28 del RGPD i sotmetiment a la normativa nacional i europea (art. 122.2 de la Llei 9/2017). Opció on-premise si l’organisme la necessita.
  6. Traçabilitat i auditoria. Registre immutable de cada actuació amb autor, data, sistema de signatura i versió del document; exportable per a un recurs o una fiscalització.
  7. Control de terminis legals. Còmput en dies hàbils i naturals per procediment, alertes configurables abans del venciment i quadre de comandament d’expedients en risc de silenci o caducitat.
  8. Modelatge low-code pel mateix organisme. Que secretaria o sistemes puguin modificar un circuit sense desenvolupament a mida, i que el model sigui exportable en BPMN 2.0 per reutilitzar-lo en una altra administració (art. 157 de la Llei 40/2015).
  9. Distinció entre expedient i tramitació interna. Notes, esborranys i comunicacions internes fora de l’índex (art. 70.4 de la Llei 39/2015), però conservades per a l’auditoria.
  10. IA amb punt de control humà. Si s’inclou IA per resumir, classificar o extreure dades, que actuï com a proposta validada per un empleat públic, amb registre del que s’ha proposat i modificat, i sense decidir sobre prestacions.
  11. Carpeta ciutadana i estat de l’expedient. Que l’interessat consulti l’estat de tramitació i n’obtingui còpia (art. 53.1.a) sense trucar a l’oficina.
  12. Prova prèvia sense compromís. Poder avaluar la plataforma amb un procediment real abans d’iniciar l’expedient de contractació, i que les prescripcions es redactin amb «o equivalent» (art. 126.6).

I un criteri d’adjudicació que rarament es posa i s’hauria de posar: temps fins al primer procediment en producció, mesurat en setmanes, no en mesos. És la millor relació qualitat-preu de l’art. 145 traduïda a una cosa que l’equip notarà.

Com ho resol Dokuflex: el circuit complet de l’expedient sense canviar el que ja funciona

Les plantilles per al sector públic de Dokuflex, plataforma BPM low-code amb IA, estan pensades per al problema d’aquest article: l’expedient híbrid que ningú no pot seguir. El que aporten davant de la llista anterior:

  • Expedient electrònic que neix digital. Foliació, índex electrònic i arxiu d’acord amb l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat; el procediment recorre les seves fases per les regles definides i cada actuació queda a l’expedient.
  • Portasignatures eIDAS amb evidència. Signatura avançada i qualificada amb CSV i segellat de temps, de manera que qui va signar què i quan no s’hagi de reconstruir a mà davant d’un recurs.
  • Interoperabilitat integrada al flux. Connectors estàndard amb GEISER, ORVE, SCSP, Notific@ i Cl@ve: registre, consulta de dades entre administracions i notificació al ciutadà dins del mateix procediment.
  • IA per a expedients, amb control humà. Resum, classificació i extracció de dades dels tràmits com a proposta per al tramitador, dins del circuit i no en una altra pestanya.
  • Gestió del personal a la mateixa plataforma. Permisos, vacances i control horari del funcionariat amb el seu rastre a l’expedient personal.
  • Desplegament segons la sobirania de la dada. Cloud amb dades a la UE i expedient electrònic alineat amb l’ENS categoria Mitjana, o on-premise als servidors de l’organisme; el detall de controls, al Centre de Confiança i Seguretat.

I el punt que pesa més en un plec: es pot avaluar gratis amb un procediment real abans d’iniciar cap expedient de contractació, sense targeta i sense compromís.

Veure com tramiten les administracions amb Dokuflex →

Preguntes freqüents

Què és un BPM per a l’administració pública i en què es diferencia d’un gestor d’expedients? +

Un BPM (Business Process Management) és la capa que defineix i executa el circuit de cada tràmit: qui fa què, en quin ordre, amb quin termini i quina evidència en queda. El gestor d’expedients custodia l’expedient (documents, índex, metadades ENI) i el registre assenta entrades i sortides. El BPM no els substitueix: els orquestra, connectant-s’hi i també al portasignatures i a les plataformes de notificació i interoperabilitat. Per això es pot implantar sense reescriure l’administració.

Un ajuntament petit pot fer servir un BPM sense canviar el seu gestor d’expedients? +

Sí, i és el cas més habitual. El BPM es desplega sobre el gestor i el registre que ja existeixen, comença per un o dos procediments d’alt volum (llicències d’obra menor, subvencions, permisos del personal) i es connecta a GEISER, ORVE, SCSP o Notific@ mitjançant connectors estàndard. L’article 157 de la Llei 40/2015 fomenta a més la reutilització d’aplicacions entre administracions, cosa que abarateix replicar un procediment ja modelat.

Què exigeix la Llei 39/2015 perquè un expedient sigui electrònic de debò? +

L’article 70 exigeix que l’expedient tingui format electrònic, es formi agregant ordenadament tots els documents, proves, informes i resolucions, i disposi d’un índex electrònic numerat que garanteixi la integritat i en permeti la recuperació. En queden fora les notes, esborranys i comunicacions internes (art. 70.4). A més, la notificació es practica preferentment per mitjans electrònics (art. 41) i s’entén rebutjada als deu dies naturals sense accedir-hi (art. 43.2).

És obligatori que el programari de l’administració compleixi l’ENS i en quina categoria? +

Sí. El Real Decreto 311/2022 s’aplica a tot el sector públic i als proveïdors privats que li presten serveis o solucions (art. 2). La categoria —Bàsica, Mitjana o Alta— la fixa cada organisme valorant l’impacte d’un incident sobre disponibilitat, autenticitat, integritat, confidencialitat i traçabilitat (art. 40 i annex I). La categoria Bàsica s’acredita amb autoavaluació i declaració de conformitat; la Mitjana i l’Alta requereixen auditoria i certificació de conformitat (art. 38), amb auditoria ordinària almenys cada dos anys (art. 31).

Pot l’administració fer servir IA per tramitar expedients segons l’EU AI Act? +

Pot, amb dos límits. El Reglament (UE) 2024/1689 classifica com a alt risc (annex III) els sistemes que fan servir les autoritats públiques per avaluar l’accés de les persones a prestacions i serveis públics essencials; a aquests els exigeix supervisió humana, registre i, per a organismes de dret públic, una avaluació d’impacte sobre drets fonamentals (art. 27). El Reglament (UE) 2026/1744 va ajornar aquestes obligacions al 2 de desembre de 2027. En dret espanyol, qualsevol actuació administrativa automatitzada ha de tenir un òrgan responsable definit (art. 41 de la Llei 40/2015). Resumir, classificar o extreure dades d’un expedient perquè decideixi un empleat públic no entra en alt risc.

Com es contracta un BPM a l’administració: contracte menor, simplificat o obert? +

Depèn del valor estimat del contracte segons la Llei 9/2017. Per sota de 15.000 euros en serveis i subministraments hi cap el contracte menor (art. 118); per sota de 60.000 euros, l’obert simplificat abreujat (art. 159.6); fins al llindar de regulació harmonitzada, l’obert simplificat (art. 159); per sobre, el procediment obert. En tots els casos les prescripcions tècniques no poden citar una marca sense afegir «o equivalent» (art. 126.6) i el plec pot exigir on estaran ubicats els servidors i el sotmetiment a la normativa de protecció de dades (art. 122.2).

Val la signatura electrònica de l’empleat públic en un portasignatures que no és el de l’administració? +

Sí, sempre que faci servir el sistema de signatura que la mateixa administració hagi determinat per al seu personal (art. 43 de la Llei 40/2015) i que la signatura compleixi eIDAS: la signatura electrònica qualificada té el mateix efecte jurídic que la manuscrita a tota la UE (art. 25.2 del Reglament 910/2014). Per a l’actuació automatitzada, el document s’autentica amb segell electrònic o codi segur de verificació (art. 42). El que el portasignatures ha d’aportar és l’evidència: qui va signar, quan, amb quin certificat i segellat de temps, i un CSV que permeti verificar el document a la seu.

Fonts

Següent pas

Que el pròxim expedient neixi electrònic i arribi a resolució dins de termini

Expedient ENI, portasignatures eIDAS, connectors amb GEISER, ORVE, SCSP i Notific@, terminis vigilats i IA amb control humà. Avalua les plantilles amb un procediment real del teu organisme abans d’obrir cap expedient de contractació. Gratis, sense targeta.